Comiat multitudinari a Carles Flavi¨¤

L'oratori del tanatori barcelon¨ª de Sancho D¨¢vila es va quedar petit, molt petit, malgrat les seves dimensions. Per¨° l'actor, m¨¤nager (de l'Orquesta Plater¨ªa, de Gato P¨¦rez i del seu inseparable Pepe Rubianes), empresari i exsacerdot Carles Flavi¨¤, que va morir diumenge a causa d'un c¨¤ncer als 70 anys, tenia innombrables amics que van voler donar-li un ¨²ltim ad¨¦u en el seu funeral.

El productor Rafael Moll i l'actor Pep Molina, amics seus, li van organitzar tot un muntatge gens edulcorat. Amb el director esc¨¨nic Joan Llu¨ªs Bozzo com a mestre de cerim¨°nies, va parlar primer el germ¨¤ de Flavi¨¤ i a continuaci¨® el periodista Manel Fuentes, que, imitant la veu de Flavi¨¤ amb encert, va llegir textos que li havia gravat l'actor desaparegut, amb el qual tenia el projecte de fer un documental. I era impossible no tronxar-se amb els seus intel¡¤ligents disbarats.

El canvi de registre va ser absolut quan el germ¨¤ de l'¨¤nima de Flavi¨¤, el cantautor gal¨¤ctic Jaume Sisa, va interpretar, gaireb¨¦ com un murmuri, el seu conegut tema El set¨¨ cel.

Tamb¨¦ hi va actuar el mateix Flavi¨¤, del qual es van projectar alguns v¨ªdeos d'actuacions i se'l va poder sentir en la versi¨® que va fer del poema de Jos¨¦ Agust¨ªn Goytisolo, Quiero todo esto, que va gravar en el seu moment per al programa Todo es comedia, de la Cadena SER, i en el qual sostenia: ¡°Vull que cardar sigui m¨¦s f¨¤cil. Vull saber els comptes de La Marat¨® de TV3. Vull que els meus amics es morin abans que jo i tots de cop, no aguanto els tanatoris. Vull viure sense turistes a la ciutat. Vull que executin els de l'autoajuda. Vull que no em torturin amb aix¨° d'¡°Espanya ens d¨®na pel cul¡±, ja ho s¨¦, per¨° em fa mal sentir-ho. Vull que derroquin el monument al timbaler del Bruc i que el declarin catal¨¤ non grat. Vull una llei de la mem¨°ria hist¨°rica que castigui els que el 1714 van apostar per l'arxiduc d'?ustria. Vull envellir molestant¡­ Aquests vulls es resumeixen en dos: vull tocar els ous al pro?sme i vull que no me'ls toquin a mi¡±.

Serrat, que igual que Sisa va cantar a cappella, va triar el tema que Flavi¨¤ portava precisament al m¨°bil, Las malas compa?¨ªas, on es parla de com de dropos i pocavergonyes s¨®n els amics. L'¨²ltim que va intervenir va ser el conegut Pare Manel, company de mil batalles des que tots dos eren nens.

Per homenatjar-lo, no van faltar els comentaris d'humor negre, tan caracter¨ªstics de Flavi¨¤. Entre aquests: ¡°Aquest ¨¦s el bolo [com anomena la gent de teatre les representacions a diferents llocs] en qu¨¨ ha reunit m¨¦s espectadors¡±.

Perqu¨¨ tot i que Flavi¨¤ treballava en espais petits, en sales alternatives, i fins i tot en locals de dubtosa reputaci¨®, al seu funeral va tenir un nombr¨®s p¨²blic que el va acomiadar amb efusius aplaudiments, bravos i, perqu¨¨ la cosa fos rodona, amb molta emoci¨® continguda i moltes ll¨¤grimes.

All¨¤ estaven representats els diversos mons en qu¨¨ Flavi¨¤ es capbussava di¨¤riament. Al capdavant, el gran amor de la seva vida, Lucila Aguilera, a la qual tantes refer¨¨ncies va fer en les intervencions i que Flavi¨¤ va con¨¨ixer, a principis dels anys vuitanta, com a dona de Pepe Rubianes.

Entre els assistents es va poder veure Mario Gas, Anna Azcona, Vicky Pe?a, Teresa Vallicrosa, Yuta Tiffon, Selvi, l'exalcalde de Barcelona Jordi Hereu, Leslie (cantant dels Sirex), Juanjo Puigcorver, Los Manolos, Ariadna Gil, M¨®nica L¨®pez, Joan Oll¨¦, B¨¢rbara Granados (la pianista que va acompanyar Flavi¨¤ en el seu ¨²ltim muntatge), Cesca Pi?ol, Rosa Badia, David Vall¨¦s, Francesc Orella, Mingo Rafols, Joan Estrada, Josep Juv¨¦, aix¨ª com els seus amics del Club Nataci¨® Barcelona, de La Cova Fumada, on jugava al d¨°mino els divendres, i dels llocs on anava a jugar a futbol sala, a p¨°quer, a passejar el gos, a comprar, com el Mercat de la Boqueria¡­