L¡¯enyoran?a de la infantesa

Amb La vida sense la Sara Amat, la novel¡¤la amb qu¨¨ Pep Puig (Terrassa, 1969) ha guanyat el premi Sant Jordi 2015, al lector li passa el mateix que als clients del bar on entra el protagonista d¡¯El dia de cada dia, un dels contes m¨¦s memorables de Quim Monz¨®: els habituals de sempre juguen a d¨°mino i l¡¯amo frega gots i tots saben que el protagonista sempre els vol fer creure mentides, que menteix fins i tot quan no en t¨¦ cap necessitat ni fer-ho li reporta cap benefici, per¨° quan els diu que a l¡¯esplanada del poble hi munten l¡¯envelat d¡¯un circ, a pesar que tots pensen que ¨¦s un espectacle d¡¯un altre temps que ja no interessa a ning¨², a pesar que la seva incredulitat no cedeix ni cedir¨¤ al dubte, el protagonista parla amb tanta vehem¨¨ncia que, ¡°com sempre, comencen no pas a creure-se¡¯l sin¨® a no poder evitar sentir-se fascinats per l¡¯enardiment amb qu¨¨ explica i fa evolucionar la mentida¡±, i, al final, tothom el segueix cap a l¡¯esplanada sense que ning¨² pensi que all¨¤ hi trobar¨¤ cap circ.

Amb La vida sense la Sara Amat passa el mateix: ¨¦s inversemblant que una preadolescent que ha desaparegut misteriosament d¡¯un poble s¡¯amagui deu dies a l¡¯habitaci¨® del protagonista i narrador sense que la seva ¨¤via, l¡¯altre habitant de la casa, se n¡¯assabenti; ¨¦s inversemblant que entretingui el temps llegint calmosament Guerra i pau; i ¨¦s inversemblant la gosadia del narrador en no delatar-la, per m¨¦s enamorat que n¡¯estigui, sobretot si es t¨¦ en compte que ¨¦s un noi obedient i responsable i del tot entregat a la disciplina familiar. La vida sense la Sara Amat ¨¦s una novel¡¤la inversemblant, s¨ª, per¨° el que importa ¨¦s que la tranquil¡¤la veu narrativa que s¡¯inventa Puig aconsegueix h¨¤bilment que el lector s¡¯afanyi a seguir-lo fins al final: sap fer veure la ficci¨® i, mentre dura la lectura, la inversemblan?a no existeix.

M¨¦s enll¨¤ de la nitidesa expressiva, del sentit del ritme narratiu i d¡¯una capacitat d¡¯evocaci¨® i d¡¯observaci¨® m¨¦s que notables ¡ªs¡¯aconsegueix que el lector, per exemple, senti la difer¨¨ncia entre els dies feiners i els festius, o el dia que s¡¯acaben les vacances¡ª, en aquesta novel¡¤la tornen a apar¨¨ixer tots els elements que el lector avesat a l¡¯obra de Puig reconeixer¨¤ sense esfor?: el protagonista i narrador recorda i enyora des de la vida adulta el m¨®n perdut de la inf¨¤ncia i l¡¯adolesc¨¨ncia; hi ha el poble d¡¯estiueig, el lloc on els pares es converteixen en uns personatges secundaris i els nens campen com volen, com si tinguessin un dubte espontani sobre la seriositat del m¨®n; hi ha les estampes quotidianes m¨¦s trivials, i hi ha un cercle amable de nost¨¤lgies, desitjos i sentiments tous que tenen la virtut de no embafar gaireb¨¦ mai: no ¨¦s casual que un dels cap¨ªtols es tituli Cinema Paradiso, tot i que en el text, per sort, s¡¯evita l¡¯exacerbaci¨® de la sentimentalitat. I hi ha tamb¨¦, ¨¦s clar, el que esdev¨¦ el nucli sobre el qual es construeix el fons de La vida sense la Sara Amat, aquell instant moral en qu¨¨ un es fa gran sense adonar-se¡¯n. La pau de la infantesa es transforma en la guerra de la vida adulta, la vida particular i clandestina de cadasc¨² ¡ªla vida del protagonista i de Sara Amat tancats a l¡¯habitaci¨®¡ª no t¨¦ res a veure amb la vida p¨²blica plena de secrets i aparences, i la sensaci¨® de soledat ja no provoca nom¨¦s avorriment sin¨® una altra cosa m¨¦s indescriptible: el protagonista de La vida sense la Sara Amat fa el dificult¨®s aprenentatge de saber callar un secret i d¡¯entendre la l¨ªnia que separa la veritat de la mentida. Puig no s¡¯excedeix mai i en poqu¨ªssimes ocasions fa sermons, i si b¨¦ pot haver-hi qui li retregui falta de profunditat, ning¨² podr¨¤ negar-li que domina l¡¯artifici de la literatura i l¡¯art de l¡¯espontane?tat sense esfor?.

A Clara Bou, un dels millors contes inclosos a l¡¯anterior llibre de Puig, L¡¯amor de la meva vida de moment, el lector hi trobar¨¤ la llavor de La vida sense la Sara Amat: la situaci¨® ¨¦s la mateixa, hi ha els estiuejants, hi ha la vida de poble i hi ha el noi enamorat en silenci de la noia introvertida que desapareix sense deixar cap rastre, per¨° all¨¤ el drama es planteja com una pregunta sense resposta, i el lector pot arribar a preguntar-se si con¨¨ixer el secret, tal com passa aqu¨ª, no dilueix l¡¯efic¨¤cia de la hist¨°ria.