Un poeta que mereix rapsodes

Pere Calders, en un article titulat El cas Bartra, publicat a Tele-Estel el 1967, evocava l¡¯amistat entre tots dos, forjada en les pen¨²ries de l¡¯exili; elogiava ¡°la fermesa incre?ble d¡¯un home que ha organitzat la seva vida prenent-ne com a eix la seva poesia¡±, i lamentava que aquesta poesia, prou ben valorada en altres bandes, fos poc coneguda a Catalunya. Gaireb¨¦ mig segle despr¨¦s, Agust¨ª Bartra (Barcelona, 1908 - Terrassa, 1982) continua essent un cas. A la Poesia catalana del segle XX (1963), de Josep Maria Castellet i Joaquim Molas, malgrat rebre una bona valoraci¨®, semblava quedar sentenciat a un estranyament perpetu: ¡°Ja hem dit que la circumst¨¤ncia hist¨°rica de l¡¯exili impossibilitava la inclusi¨® de l¡¯obra de Bartra dins la l¨ªnia evolutiva de la poesia catalana d¡¯avui¡±. Quan va tornar a Catalunya, el 1970, al cap de 30 anys d¡¯exili, va trobar amics i afecte, per¨° la seva obra no va assolir el reconeixement que segur que devia esperar, i no va deixar de ser un fenomen singular, poc apreciat per les noves generacions.

Va poder publicar regularment, encara que no sense algun entrebanc ¡ªel primer volum de l¡¯Obra po¨¨tica completa va apar¨¨ixer el 1971 amb limitacions de la censura¡ª, i va rebre algun premi, com el Carles Riba de 1973 per Els himnes; per¨° la seva era una veu llunyana i estranya. Recorria a la mitologia ¡ªla grega, per¨° tamb¨¦ la b¨ªblica i l¡¯americana precolombina¡ª sense participar de la sobrietat i la contenci¨® pr¨°pies de Riba. Intentava aprofitar tots els recursos de la m¨¨trica tradicional catalana en un moment en qu¨¨ molts preferien transgredir-la o prescindir-ne. Aspirava a donar unitat i coher¨¨ncia a les creacions de tota una vida, no pas a deixar-se portar per les urg¨¨ncies del moment. El seu estil era grandiloq¨¹ent, propens a les exclamacions, molt a la manera de Walt Whitman, i el seu inter¨¨s primordial no era la identitat nacional ni les circumst¨¤ncies de classe, ni les preocupacions existencials, sin¨® l¡¯Home, en maj¨²scula.

La seva amplitud de mires xocava no pas amb el menyspreu per¨° s¨ª amb una notable incomprensi¨® per part dels seus contemporanis. I no hi ajudava el seu tarann¨¤ personal, que el feia semblar bastant pagat de si mateix, amb una altivesa que li fa dir coses com: ¡°Em sento tan catal¨¤ que sempre m¡¯ha inspirat repugn¨¤ncia el nacionalisme de saltataulells dels patriotes oficials. He begut de les aig¨¹es pures de la p¨¤tria profunda¡±. Tanmateix, el pas del temps, i sobretot les edicions ben fetes, van posant lentament les coses al seu lloc.

L¡¯arbre de foc reuneix poemes de la guerra i dels primers temps de l¡¯exili; de dolor i d¡¯incertesa, per tant, per¨° tamb¨¦, paradoxalment, de consolidaci¨® de la veu po¨¨tica de Bartra. Sam Abrams, despr¨¦s de repassar-ne els avatars, ens el presenta, ara, en l¡¯edici¨® definitiva, la corresponent a l¡¯Obra po¨¨tica completa de 1971; el pr¨°leg i un ap¨¨ndix de notes contribueixen en gran mesura a la comprensi¨® dels poemes i a la justa valoraci¨® del conjunt.

Insisteix Abrams en un aspecte: ¡°Bartra va escriure els primers poemes de guerra moderns de la poesia catalana¡±, que fins llavors no havia passat de l¡¯expressi¨® sentimental o de l¡¯exhaltaci¨® irreflexiva, merament ret¨°riques, i ¡°per mitj¨¤ d¡¯aquests poemes va fer entrar a la poesia catalana referents de la gran poesia de guerra internacional¡±. Si hi afegim les seves indiscutibles virtuts formals, quant a riquesa l¨¨xica, maneig de met¨¤fores potents, varietat m¨¨trica i sentit del ritme ¡ªpocs poetes tenim tan aptes per al llu?ment dels rapsodes¡ª, sembla que Bartra pot comen?ar a obtenir el reconeixement que mereix.