Les religions de substituci¨®

L¡¯orbe i les ciutats cristianes celebren aquests dies la passi¨® de Jes¨²s de Natzaret, galileu independentista ¡ªaix¨ª consta en moltes hist¨°ries de Jes¨²s¡ª que va redimir la humanitat i va aproximar-la a la persona de D¨¦u Pare. Per¨° avui no hem de parlar d¡¯aquesta religi¨® tan seriosa, i de llarg recorregut ¡ªmenys que la jueva, de la qual, en principi, el cristianisme va n¨¦ixer com a heretgia¡ª, sin¨® de les dites, pels soci¨°legs, ¡°religions de substituci¨®¡±, ¨¦s a dir, creences que s¡¯han afermat d¡¯una manera quasi incomprensible, a Occident en especial, i han vingut a ocupar el lloc que ocupaven les antigues, i tan diverses, religions.

Un pot entendre que una persona que ha nascut jueva abraci un bon dia la fe del cristianisme. Nom¨¦s cal recordar el cas dels marranos espanyols, o dels xuetes mallorquins, els quals, segons la creen?a, van adoptar la religi¨® del poder establert per no deixar la pell, i la resta del cos, en una foguera. Tamb¨¦ es pot entendre al rev¨¦s, per¨° ja costa m¨¦s; ¨¦s a dir, que un cristi¨¤ es faci jueu. Tamb¨¦ hi ha protestants que s¡¯han fet cat¨°lics, i al rev¨¦s. Als ¨²ltims decennis ¡ªi ara ens acostem al tema del nostre article d¡¯avui¡ª hi ha hagut gent, a casa nostra, que ha deixat la religi¨® cat¨°lica per fer-se musulm¨¤. Desencantats amb la rutina de la lit¨²rgia la?cista propugnada pel Concili Vatic¨¤ II ¡ªun dels grans daltabaixos que ha viscut la hist¨°ria del cristianisme rom¨¤¡ª, aquests han passat a ser sunnites, o xi?tes, i, en el m¨¦s m¨ªstic dels casos, suf¨ªs. La m¨ªstica cristiana ja no ¨¦s el que era, si ¨¦s que en queda. On paren els deixados del segle XVI? On sant Joan de la Creu? On el mestre Eckart o Hildegarda de Bingen? On paren els rilkesals nostres dies?

El que comporta preocupaci¨®, si no astorament, ¨¦s el cas de les persones que han abandonat religions que, de fet, mai no havien practicat seriosament, per passar a adoptar-ne una altra que, per poc que la cosa es miri b¨¦, no n¡¯¨¦s cap. Aix¨° s¨ª, la practiquen amb inflexible gihad. Vet aqu¨ª tres exemples. Hi ha persones ¡ªconcorren fins i tot a les eleccions m¨¦s v¨¤ries¡ª que es fan dir ¡°animalistes¡±. En nom d¡¯unes creences que anomenen, impr¨°piament, humanit¨¤ries, han aconseguit que ja no hi hagi ni lleons ni elefants als circs ¡ªamb la qual cosa els nens ja no hi troben cap gr¨¤cia¡ª; han fet que se suprimissin les festes amb ¨¤necs que se celebraven a determinats punts de Catalunya ¡ªni els cremaven ni se¡¯ls cruspien de viu en viu; nom¨¦s jugaven, com juguen les criatures¡ª; i, el que ¨¦s pitjor, han aixecat la ciutadania, sempre tan carregada de bona fe, contra la festa dels toros, una festa sacrificial en qu¨¨ tant s¡¯hi juga el sacrifici d¡¯un home ¡ªjove, habitualment¡ª com el d¡¯un bov¨ª, sense que aquesta bona gent s¡¯hagi parat a pensar ni en la superviv¨¨ncia d¡¯un jove ni en el fet que la festa taurina ¨¦s un dels ¨²ltims rituals sagrats (per sacrificial, que ve tamb¨¦ del llat¨ª sacer) que queden a Occident ¡ªl¡¯Orient o ?frica encara en s¨®n plens: oh grans civilitzacions menystingudes!

Un altre exemple ¨¦s el de l¡¯antitabaquisme. ?Que no saben, aquests devots de l¡¯oxigen pur, que Europa va importar el tabac de les col¨°nies americanes, i que all¨¤ feia segles que es fumava, com ja fa segles que aqu¨ª fuma qui vol, i es mor potser abans, per¨° tan irremissiblement com els que no fumen? ?s que es pensen, els no fumadors, que no corren el risc de morir-se als trenta o quaranta anys d¡¯una malaltia letal aliena al consum del tabac? A qui donaran llavors la culpa? A quin d¨¦u s¡¯adre?aran abans de l¡¯¨²ltim al¨¨?I l¡¯¨²ltim exemple: per una altra estranya mistificaci¨®, hi ha gent que va decidir un bon dia no menjar carn de cap animal, amb el pretext que els pollastres i els conills no en mengen, i tenen molt bona salut fins que arriben a l¡¯escorxador. Despr¨¦s, encara no prou religiosos, aquests feligresos van decidir que tampoc no menjarien res que tingu¨¦s a veure amb cap animal: ni llet, ni ous, ni mel, ni formatge, etc¨¨tera: es van tornar vegans, i ara nom¨¦s mengen, com els animals de corral, ordi, civada i userda. S¡¯ho prenen amb tanta i tan dogm¨¤tica seriositat com un jueu ortodox prepara el s¨¤bat seguint les instruccions del Lev¨ªtic. Encara podr¨ªem parlar, en el mateix sentit, dels que no volen prendre cap medecina, dels que rebutgen tota anest¨¨sia, o dels independentistes-nacionalistes: fe, utopies i apocalipsis substitutius.

Vet aqu¨ª de quina manera un costum, o una desafecci¨®, es converteix en una fe, despr¨¦s en una religi¨®, i en alguns casos una m¨ªstica. Mentrestant, els llibres sagrats ¡ªde la religi¨® que sigui¡ª i savis romanen (i grequegen) tancats a casa, si ¨¦s que mai hi han estat presents.