Mor Johan Cruyff

Johan Cruyff ha mort aquest dijous a Barcelona als 68 anys despr¨¦s d¡¯una dura lluita contra un c¨¤ncer, segons ha anunciat la fam¨ªlia en un comunicat dif¨®s a trav¨¦s de la p¨¤gina web del futbolista. El 22 d¡¯octubre del 2015 tamb¨¦ era la fam¨ªlia la qui confirmava que al m¨ªtic jugador del Barcelona i de la selecci¨® holandesa de futbol li havien diagnosticat un c¨¤ncer de pulm¨® nom¨¦s dos dies abans.

Format a l¡¯escola de l¡¯Ajax ¡ªvivia a tocar del club¡ª, Cruyff sempre va destacar amb la pilota entre els peus. Va cremar etapes a una velocitat de vertigen i es va assentar en un equip professional que aviat seria l¡¯enveja d¡¯Europa pel seu joc un p¨¨l an¨¤rquic per¨° definitiu, perqu¨¨ feia de tot. Aix¨ª, sota les ordres de Rinus Michels, que ¨¦s considerat el seu pare futbol¨ªstic [almenys quant a idea i desenvolupament del concepte del joc], va conquerir tres Copes d¡¯Europa consecutives entre el 1971 i el 1973, a banda de m¨²ltiples t¨ªtols nacionals, com a l¨ªder d¡¯un equip que va passar a la hist¨°ria.

Ning¨² no dubta que Cruyff ¨¦s un dels millors futbolistes de la hist¨°ria, guard¨® que comparteix amb figures com Pel¨¦, Di Stefano, Maradona i Messi, entre d¡¯altres. Part d¡¯aquest reconeixement li va arribar amb la selecci¨® holandesa. Va ser, sobretot, al Mundial del 1974, quan als oranje se¡¯ls va batejar com La Naranja Mec¨¢nica per l¡¯extensi¨® del futbol que practicava l¡¯Ajax, per un futbol rebel que fins i tot acompanyaven amb llargues cabelleres i cabells tallats a l¡¯estil Beatle. Tot i que van perdre a la final davant l¡¯Alemanya capitanejada per Beckenbauer, potser ¨¦s la derrota m¨¦s triomfadora que hi ha en el m¨®n del futbol.

Acabat el torneig d¡¯Alemanya, Cruyff va firmar pel Barcelona, per la qual cosa es va convertir en el fitxatge m¨¦s car de la hist¨°ria del club, que va pagar a l¡¯Ajax 60 milions de pessetes. Com a jugador del Barcelona va eixamplar la llegenda i va conquerir un t¨ªtol de lliga, el 1974, i una Copa del Rei quatre anys despr¨¦s. Va passar tamb¨¦ per Los Angeles Aztecas i Washington Diplomats (EUA), va jugar diversos mesos al Llevant a segona divisi¨® i va tornar a Holanda. I, en el que va ser un gest de despit perqu¨¨ no el van voler a l¡¯Ajax, va optar per firmar pel seu pitjor enemic, el Feyenoord [gest que, a Holanda, encara li recriminava fins avui una part de la c¨²pula directiva ajacied], on va penjar les botes per¨° no la passi¨® per la pilota.

Aix¨ª, va tornar a l¡¯Ajax com a t¨¨cnic entre el 1985 i el 1988 i despr¨¦s va firmar pel Barcelona, on va comen?ar el veritable regnat blaugrana ¡ªper m¨¦s que el president Josep Llu¨ªs N¨²?ez l¡¯hi discut¨ªs. Al costat de Charly Rexach, que li feia de segon, van comen?ar a implantar la filosofia del rondo en el futbol espanyol. L¡¯equip tocava sempre des del darrere, buscava tenir almenys tres possibilitats de passi a qualsevol parcel¡¤la del camp i governava els partits. Va passar, tot i aix¨°, que els t¨ªtols van trigar a arribar; durant els dos primers anys en va sortir air¨®s, amb la Recopa primer i la Copa del 1990 despr¨¦s. Aix¨° li va servir per agafar embranzida, perqu¨¨ despr¨¦s va guanyar quatre lligues seguides i va portar el Bar?a a guanyar la primera Copa d¡¯Europa de la seva hist¨°ria, el 20 de maig del 1992, davant la Sampdoria de Lombardo. Va perdre, tot i aix¨°, el 1994, una altra final de l¡¯Orejona en un duel terrible davant el Milan, que el va aixafar per 4-0.

Acabat el seu periple al Barcelona per decisi¨® de N¨²?ez, va decidir abandonar el futbol i ajudar tant l¡¯Ajax com el Barcelona en diferents ¨¨poques com a assessor a la direcci¨® esportiva. I fins i tot va acceptar entrenar la selecci¨® de Catalunya del 2009 al 2013. Per¨° el temps el dedicava a la fam¨ªlia, al golf i als negocis ¡ªuna empresa de cal?ats, una universitat, una fundaci¨®...¡ª fins que el c¨¤ncer ha dit prou.