M¨¦s de 170 ling¨¹istes reclamen el catal¨¤ com a ¨²nica llengua oficial

L'Associaci¨® Llengua i Rep¨²blica presentar¨¤ aquest dijous al paranimf de la Universitat de Barcelona el manifest?Per un veritable proc¨¦s de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica a la Catalunya independent, amb el qual volen conscienciar la ciutadania sobre la situaci¨® actual del catal¨¤ i sobre el paper vertebrador que ha de jugar en un Estat catal¨¤. Subscrit per m¨¦s de 170 acad¨¨mics, professors universitaris, escriptors, estudiosos, docents i altres professionals de la llengua i impulsat pel Grup Koin¨¦, el document pret¨¦n obrir el debat sobre la llengua en la perspectiva del proc¨¦s constituent catal¨¤, tot considerant que "la situaci¨® actual de la llengua catalana en la majoria d¡¯¨¤mbits d¡¯¨²s general ¨¦s extremament cr¨ªtica".

El grup denuncia que a Catalunya, actualment, "la llengua de la immigraci¨® (per¨° nom¨¦s l¡¯espanyola) pren a tots els efectes el rol de llengua per defecte"; denuncia?la "ideologia pol¨ªtica de l¡¯anomenat ?biling¨¹isme?", que fa "creure que la coexist¨¨ncia de dues lleng¨¹es a Catalunya, totes dues amb un suposat mateix estatus d¡¯oficialitat i igualtat de drets, ¨¦s un fet natural, positiu, enriquidor i democr¨¤tic" i denuncia l'actitud de certs partits pol¨ªtics que, "sota la capa de la ideologia biling¨¹ista, proposen per a la futura Rep¨²blica Catalana que l¡¯anormalitat ling¨¹¨ªstica actual continu? essent garantida i esdevingui la falsa normalitat de la rep¨²blica".

El grup explica els riscos que veu en el biling¨¹isme. Considera que "el mecanisme per a aconseguir la implantaci¨® del castell¨¤ a Catalunya va ser i continua essent la biling¨¹itzaci¨® for?osa de la poblaci¨®. Un proc¨¦s que va costar segles i que fins el 1939 encara era for?a precari pel que fa a la major part de les classes populars". I constata que "el r¨¨gim constitucional del 1978 ha refermat la continu?tat de la imposici¨® politicojur¨ªdica del castell¨¤ a Catalunya" i no ha revertit "la norma social d¡¯¨²s subordinat del catal¨¤ al castell¨¤ que condiciona l¡¯¨²s ling¨¹¨ªstic quotidi¨¤ de la immensa majoria dels parlants i que porta a una indefectible substituci¨® de la llengua del pa¨ªs per la llengua imposada per l¡¯Estat".

Amb el manifest vol mostrar que en el marc del nou Estat, ¨¦s imprescindible que la ciutadania estigui ben informada sobre la situaci¨® en qu¨¨ es troba avui el catal¨¤, i sobre la necessitat de reivindicar-lo com la llengua vertebradora i integradora d'una societat formada per molts or¨ªgens diferents.

"Si volem que el catal¨¤ recuperi el seu estatus de llengua territorial (...) i si aspirem a una societat cohesionada i respectuosa amb les diferents lleng¨¹es i or¨ªgens que hi conviuen, cal que institucions i ciutadans s'impliquin en una aposta clara i ferma de la llengua catalana perqu¨¨ torni a ser la llengua del pa¨ªs".

Entre els signants del manifest hi ha cinc Premis d'Honor de les Lletres Catalanes, com s¨®n Jaume Cabr¨¦, Josep Massot, Joan Francesc Mira, Maria Ant¨°nia Oliver i Joan Veny, i noms destacats com (entre molts altres), la professora de la UAB Teresa Cabr¨¦, o Salvador Card¨²s, de l'IEC i de la UAB.