Testimonis de c¨¤rrec

En els darrers mesos han publicat les mem¨°ries dos veterans molt molt bons periodistes, de generacions diferents, estils molt diferents per¨° amb un element com¨²: la defensa dels valors period¨ªstics, ¨¦s a dir, independ¨¨ncia, objectivitat, rigor, coneixements. Tots dos entenen l¡¯ofici com un fi en si mateix, no com un mitj¨¤ per aconseguir altres objectius. Es tracta de Wifredo Espina (Quan volien silenciar-me, Pag¨¨s editor) i Llu¨ªs Foix (Aquella porta girat¨°ria, Destino). Espina va ser una pe?a clau de la gran ¨¨poca d¡¯El Correo Catal¨¢n, quan rondaven els anys seixanta i principis dels setanta del segle passat. Un canvi empresarial va propiciar que Andreu Rosell¨® fos nomenat director i Manuel Ib¨¢?ez Escofet subdirector, un duo que es complementava b¨¦. Al cap de poc s¡¯hi va afegir Wifredo Espina com a subdirector d¡¯opini¨® i editorialista, tot i que la seva influ¨¨ncia en aquells anys es va deure sobretot a la col¡¤laboraci¨® di¨¤ria titulada ¡°Cada cual con su opini¨®n¡±.

En aquells temps la cr¨ªtica pol¨ªtica era impossible i, arran de la Llei de Premsa del 1966, tamb¨¦ perillosa. Per¨° Espina va aconseguir practicar-la. Com? Buscant subterfugis amb intel¡¤lig¨¨ncia, habilitat i subtilesa. En textos molt breus, es limitava a assenyalar dades o comentar el que ja s¡¯havia publicat amb un to d¡¯aparen?a innocent per¨° amb un fons netament subversiu: es destacaven disbarats obvis, es buscaven incongru¨¨ncies i contradiccions de la dictadura, en definitiva, es criticava, per¨°¡­ com que ja s¡¯havia publicat! Es tractava d¡¯¡°escriure entre l¨ªnies perqu¨¨ et llegissin tamb¨¦ entre l¨ªnies¡±, diu. La seva habilitat era endiablada, i fins a la mort de Franco la influ¨¨ncia que va exercir va ser enorme. Amb la democr¨¤cia semblava que desapareixeria la censura i no s¡¯hauria d¡¯escriure entre l¨ªnies. No va ser aix¨ª a El Correo Catal¨¢n. Un grup d¡¯accionistes, amb Jordi Pujol al capdavant, va passar a controlar el diari. No nom¨¦s va continuar la censura, sin¨® que fins el mateix Pujol escrivia editorials. All¨¤ va comen?ar la decad¨¨ncia del diari, que va acabar desapareixent a mitjans dels anys vuitanta. Pujol i la premsa s¨®n un cap¨ªtol a part per explicar aquells 23 anys de ¡°dictadura blanca¡±, en paraules de Tarradellas, que han deixat les seq¨¹eles populistes avui tan visibles.

Llu¨ªs Foix, avui m¨¦s actiu que mai, tal com passa de vegades amb els jubilats, ha escrit unes divertides mem¨°ries en qu¨¨ es recorden especialment les peculiaritats d¡¯aquesta instituci¨® catalana que ¨¦s La Vanguardia, des del 1969, quan va entrar com a simple traductor, fins al 1983, en qu¨¨ en va ser nomenat director per molt pocs mesos. El llibre est¨¤ escrit amb voluntat d¡¯estil: la prosa directa, aparentment desmanegada, per¨° acurada i ir¨°nica, a la manera planiana, mostra la capacitat liter¨¤ria d¡¯aquest periodista cosmopolita. Per exemple, ¨¦s una del¨ªcia el contrast que fa entre les redaccions d¡¯aleshores i les d¡¯avui. ¡°Els instruments cl¨¤ssics del redactor¡±, diu, ¡°eren el bol¨ªgraf, el llapis, la tisores, una pila de quartilles de paper marr¨®, r¨²stiques i de qualitat mediocre, un pot de cola amb un pinzell llefisc¨®s i la m¨¤quina d¡¯escriure aparcada al costat¡±. I pel que fa a l¡¯ambient: ¡°En aquella redacci¨® es parlava, es bevia, es fumava i es criticava a tothom, els de dins de casa i els de fora (...). Les riallades eren habituals. En aquest aspecte, avui les redaccions s¨®n m¨¦s silencioses i desconfiades. Es parla per les xarxes socials de vegades des de l¡¯anonimat. Es parla menys. Els ordinadors i les noves tecnologies han fet emmudir les sales dels diaris que sovint s¡¯assemblen als espais silenciosos dels hospitals¡±.

I tamb¨¦ ¨¦s magistral el relat d¡¯algunes baralles internes i la manera com retrata els personatges que entren en escena, comen?ant per l¡¯editor actual, Javier God¨®, i molt especialment el seu pare, don Carlos. Foix no es talla ni un p¨¨l, coneix b¨¦ el tarann¨¤ liberal dels propietaris. Hi apareixen redactors experts com Antonio Carrero; savis universals com Jos¨¦ Cas¨¢n Herrera; mestres com Santiago i Carlos Nadal, Lorenzo Gomis o Jaime Arias; el director Horacio S¨¢enz Guerrero; corresponsals hist¨°rics com ?ngel Z¨²?iga i Trist¨¢n La Rosa, tractats amb un punt d¡¯acidesa, o els aleshores joves amics Llu¨ªs Permanyer i Tom¨¢s Alcoverro. Per sobre de tots destaca l¡¯extraordinari retrat d¡¯un personatge indescriptible: el gran ?lvaro Ruibal. De vegades s¡¯allarga a l¡¯hora de descriure¡¯ls, de vegades la clau es troba en una frase lapid¨¤ria: ¡°Horaci sempre mostrava una gravetat concentrada¡±. Exacte.

Foix ha escrit un gran llibre, esperem anhelosos que en compleixi la continuaci¨® promesa.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Derecho Constitucional.