Pol¨ªtiques ni-ni

El somni d¡¯un pa¨ªs ric amb un alt nivell d¡¯igualtat fa temps que es va esvair. Hi ha dos factors essencials per arribar-hi: l¡¯econ¨°mic i el simbolicocultural, i no sembla que les pol¨ªtiques p¨²bliques desenvolupades fins ara estiguin triomfant en cap d¡¯aquests. La creen?a que el creixement econ¨°mic comportaria una reducci¨® de la desigualtat social, que durant tants anys va inspirar els discursos governamentals i les pol¨ªtiques conseg¨¹ents, no ha resultat certa, almenys, d¡¯una manera lineal. Els resultats han posat en q¨¹esti¨® el convenciment, tan arrelat en la nostra pol¨ªtica, que el creixement econ¨°mic comporta autom¨¤ticament un repartiment m¨¦s equitatiu de la renda. El frac¨¤s de la socialdemocr¨¤cia s¡¯ha degut, en una part substancial, a la debilitat de les pol¨ªtiques distributives.

Aquesta situaci¨® condueix a parlar constantment de pobresa, emerg¨¨ncia social, bancs d¡¯aliments, beques menjador o altres instruments pal¡¤liatius i, tot i aix¨°, poques vegades s¡¯exigeix un canvi en les causes d¡¯aquesta situaci¨®, que s¨®n les pol¨ªtiques distributives. Espanya ¨¦s un dels pa?sos m¨¦s desiguals de la UE-27, tot i que cal recon¨¨ixer que la tend¨¨ncia ha estat la mateixa per a tots els pa?sos del nostre entorn i que no totes les ¨¨poques han estat iguals. En els alts i baixos que hi ha hagut no nom¨¦s les crisis han tingut impacte, sin¨® tamb¨¦ el paper mediador de les administracions p¨²bliques segons el tipus de pol¨ªtiques aplicades.

El fet que abans de la crisi ja hi hagu¨¦s un nombre elevat de persones que amb prou feines sobrepassaven el llindar de la pobresa, sumat a l¡¯atur i a la poca solidesa dels sistemes de protecci¨® social ha comportat que s¡¯increment¨¦s de manera alarmant la difer¨¨ncia de renda a les llars espanyoles. Com assenyala Thomas Piketty, el futur es dibuixa amb un elevat nivell de riquesa concentrat en algunes elits, ¨¦s a dir, riquesa acumulada en poques mans, i una gran majoria prop del llindar de la pobresa o directament instal¡¤lada en aquesta. Nom¨¦s unes pol¨ªtiques redistributives decidides i potents podrien revertir aquesta situaci¨®.

Tot i aix¨°, no nom¨¦s la redistribuci¨® econ¨°mica pot aconseguir la igualtat, i aquest ¨¦s un altre dels errors freq¨¹ents en el desenvolupament de les pol¨ªtiques p¨²bliques. Paral¡¤lelament, i d¡¯una manera menys evident, tota una construcci¨® cultural justifica la situaci¨® de desigualtat, d¡¯exclusi¨® social i de pobresa de determinats col¡¤lectius. Quan les pol¨ªtiques tracten la ciutadania com a v¨ªctima, l¡¯estigmatitzen o la desempoderen (encara queda a les nostres retines la imatge d¡¯enorme vulnerabilitat de la dona gran de Vallecas que va ser desnonada) estan aportant arguments per mantenir l¡¯statu quo. Quan les pol¨ªtiques d¡¯ocupaci¨® se centren en la reestructuraci¨® cognitiva de les persones aturades, etiqueten joves sense possibilitats com a ni-ni i no prioritzen la generaci¨® d¡¯una estructura productiva en qu¨¨ les persones a l¡¯atur tinguin cabuda, o el comprom¨ªs empresarial per acollir perfils i talent dels qui no troben feina, estan assumint impl¨ªcitament que el d¨¨ficit rau en les mateixes persones i no en l¡¯estructura socioecon¨°mica que les margina.

Per tot aix¨° tamb¨¦ calen pol¨ªtiques que contrarestin l¡¯enorme asimetria de poder existent en l¡¯actualitat. Pol¨ªtiques que Nancy Fraser anomenaria ¡°del reconeixement¡±, les actuacions de tipus simb¨°lic tendents a restablir l¡¯equitat en l¡¯¨¤mbit del talent, el valor i el prestigi social de determinats col¡¤lectius o persones amb risc d¡¯exclusi¨®. Ens trobem aqu¨ª davant una segona dimensi¨® de la just¨ªcia, la que no est¨¤ relacionada amb l¡¯economia objectiva, sin¨® amb el seu aspecte cultural, que requereix tamb¨¦ equilibri per garantir la igualtat.

La disminuci¨® de la valoraci¨® social no nom¨¦s ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia de la desigualtat econ¨°mica, sin¨® que tamb¨¦ pot ser causa d¡¯aquesta, en una estreta interrelaci¨® de doble sentit. El cas de les dones pot ser paradigm¨¤tic. Les dades mostren una bretxa salarial de fins a un 24% respecte dels homes, situaci¨® que prov¨¦ d¡¯una valoraci¨® m¨¦s baixa del que ¨¦s femen¨ª ¡ªla condici¨® de segon sexe que diria Simone de Beauvoir¡ª, i que condueix, sens dubte, a la feminitzaci¨® de la pobresa. Trobar-se en professions poc remunerades i de menys prestigi reverteix en menys possibilitats de promoci¨® i valoraci¨®: el fam¨®s i persistent sostre de vidre.

Fins ara, les pol¨ªtiques p¨²bliques han fracassat tant en la redistribuci¨® econ¨°mica com en el reconeixement social. S¨®n pol¨ªtiques ni-ni que dif¨ªcilment conduiran a la igualtat. Algun govern s¡¯atrevir¨¤ a canviar-les?

Sara Berbel S¨¢nchez ¨¦s doctora en Psicologia Social.