Vida d¡¯escriptor

Una de les moltes cites escampades al llarg de Jambalaia, la segona novel¡¤la d¡¯Albert Forns (Granollers, 1982) i primer premi Llibres Anagrama de Novel¡¤la, pertany al dietari de Julio Ram¨®n Ribeyro. L¡¯escriptor peru¨¤ busca temes, motius, personatges, situacions i trames que l¡¯incitin a escriure una novel¡¤la, per¨° al final nom¨¦s troba una opci¨® que el sedueixi, escriure al voltant de ¡°la imposible novela¡±, ¡°pero r¨¢pidamente entrev¨ª en ella el peligro de que se convirtiese en caj¨®n de sastre, es decir, en confesi¨®n de impotencia, o en esas novelas tan a la moda y que son producto m¨¢s bien de esp¨ªritus mediocres o est¨¦riles. Si novela escribo, tendr¨¢ que ser novela¡±.

Ribeyro feia aquestes consideracions el 1974, per¨° la visi¨® adolescent de l¡¯art per l¡¯art no era exclusiva dels moderns de l¡¯¨¨poca, sin¨® que venia de m¨¦s lluny. Quan el 1895 Andr¨¦ Gide va publicar Paludes, ja no era el primer de narrar en primera persona la hist¨°ria d¡¯un personatge que explica que vol posar-se a escriure un llibre i que sempre el deixa per l¡¯endem¨¤. Al cap i la fi, no feia res m¨¦s que deixar const¨¤ncia d¡¯un per¨ªode de crisi liter¨¤ria: era el seu segon llibre i no sabia qu¨¨ fer ni on anar perqu¨¨ havia descobert que el segon llibre que es publica ¨¦s sempre el primer que s¡¯escriu des de la consci¨¨ncia de ser un escriptor de veritat.

A Jambalaia, un escriptor que t¨¦ publicada una novel¡¤la se sent obligat a escriure¡¯n una altra ¡ªtant li fa que el protagonista i narrador sigui un ¨¤lter ego de l¡¯autor¡ª i, seguint els consells de la seva agent liter¨¤ria ¡ªviatjar i veure m¨®n i llegir¡ª, aconsegueix que el convidin a fer una estada a una resid¨¨ncia d¡¯escriptors a la vora de Nova York. Evidentment, un cop all¨¤ es veu incapa? d¡¯escriure res del pla de l¡¯obra que tenia projectada i s¨ª, en canvi, una mescla de moltes hist¨°ries desconnectades entre si i que pretenen fer recordar al lector que encara existeix un tipus d¡¯escriptura que no devalua ni esgota l¡¯expressi¨® ¡°el plaer del text¡±. En el fet que el novel¡¤lista de Jambalaia ¡ªun plat d¡¯arr¨°s molt condimentat, que permet que s¡¯hi afegeixi tot el que es trobi a la nevera, i que serveix com a met¨¤fora de la mixtura d¡¯hist¨°ries i breus resums de curiositats extretes de Google que s¡¯acumulen a la novel¡¤la¡ª no gosi enfrontar-se a la ficci¨® que tenia prevista, hi t¨¦ molt a veure que s¡¯entusiasmi amb la lectura de Montauk, un llibre autobiogr¨¤fic que el seu autor, Max Frisch, escriu com si es tract¨¦s d¡¯un dip¨°sit al¡¤luvial de records, experi¨¨ncies, sentiments i an¨¨cdotes sense cap altra import¨¤ncia per a ning¨² m¨¦s que ell mateix. No cal dir que, davant d¡¯una crisi creativa com la que pateix el protagonista, rec¨®rrer a un calaix de sastre d¡¯aquesta mena ¨¦s una bona opci¨® per mantenir encesa la voluntat de dur una prematura vida d¡¯escriptor.

Durant els ¨¤pats amb els altres residents, tutelats pel director de la fundaci¨®, el dramaturg Edward Albee, s¡¯especula sobre la literatura ¡ªno ha de ser un hobby sin¨® una feina¡ª, sobre com n¡¯¨¦s d¡¯influenciable el p¨²blic i sobre els desvaris de la cr¨ªtica. Quan el protagonista passeja per la zona, va a la recerca del detall que li permeti aprofundir en la idiosincr¨¤sia nord-americana, per¨° hi ha indicis suficients per creure que, si en comptes d¡¯estar on est¨¤ s¡¯hagu¨¦s instal¡¤lat a Alemanya, hauria arribat a la conclusi¨® que tots els alemanys mengen salsitxes de Frankfurt. I, a la seva habitaci¨®, quan no escriu el que llegeix el lector, s¡¯informa a internet de les curiositats que ha vist al carrer ¡ªels obesos, la malaltia que transmeten les paparres, els surfistes¡ª i es masturba mirant v¨ªdeos pornogr¨¤fics. No se sap si vol ser una met¨¤fora de l¡¯autoficci¨®.

Al final, la lli?¨® que treu de l¡¯estada a la resid¨¨ncia ¨¦s que escriure no ¨¦s construir i aixecar alguna cosa, ¡°l¡¯escriptura com a arquitectura¡±, sin¨® que s¡¯acosta m¨¦s a l¡¯arqueologia. ¡°Potser excavar ¨¦s la meva manera de buidar-me¡±, diu, per¨° no seria estrany que hi hagu¨¦s lectors que estiguessin m¨¦s d¡¯acord amb el que diu el protagonista de la primera novel¡¤la de Forns, Albert Serra (la novel¡¤la, no el cineasta) sobre un escriptor de moda: ¡°En vaig tenir prou de fullejar un parell de llibres seus per veure de quin peu cal?a, com escriu, qu¨¨ ha aportat a la literatura postmoderna i tot plegat¡±.