Mor Manolo Tena, la veu rasposa de la ¡®movida¡¯ madrilenya

Amb el seu estil rasp¨®s i actitud fatxenda, poques veus han estat tan reconeixibles en el pop espanyol com la de Manolo Tena, que ha mort avui a Madrid a l'edat de 64 anys, com informa la SGAE. Emblema de la movida madrilenya per la seva pertinen?a a grups com Cucharada i Alarma!!! per¨° tamb¨¦ per la seva carrera en solitari, la seva veu estava al darrere de can?ons com Quiero bailar rock & roll, Fr¨ªo, Preparado para el rock & roll i, sobretot, Sangre espa?ola i Tocar madera, composicions amb les quals va aconseguir el seu ¨¨xit m¨¦s important en solitari a principis dels noranta, quan la festa de?la movida es desintegrava a un ritme vertigin¨®s.

Nascut a Badajoz, encara que criat al barri madrileny de Lavapi¨¦s, Tena es va ficar en el m¨®n de la m¨²sica fascinat pel rock i el blues, amb especial predilecci¨® per John Mayall. En l'agonia del franquisme va formar el seu primer grup el 1977. El nom: Cucharada. Va ser una sort que col¡¤labor¨¦s amb Lacochu (Laboratorio Colectivo Chueca). El 1978, la banda va aconseguir colar-se en el disc generacional Rock del Manzanares (Viva el Rollo v.2), editat pel segell Chapa de Mariskal Romero. Cucharada va passar a ser una de les formacions m¨¦s simb¨°liques del que m¨¦s tard es va con¨¨ixer com a rock urb¨¤, etiqueta que no sempre agradava als seus protagonistes.

Com altres grups de la capital il¡¤luminats en els desencisos?de la ciutat i la vida de barri d'una incipient democr¨¤cia, com Burning, Le?o o Asfalto, Cucharada va n¨¦ixer amb molta actitud rock: el protagonisme de les guitarres el¨¨ctriques, una bona dosi de teatralitat en els directes i lletres irreverents per a una societat que encara vivia sota la Ley de vagos y maleantes, que van criticar a Social peligrosidad, composici¨® inclosa al recopilatori llegendari de Chapa que els va portar problemes als inicis. No va ser la seva ¨²nica den¨²ncia. Tamb¨¦ carregaven contra el consumisme, la hipocresia social o el poder dels Estats Units.

No obstant aix¨°, Tena va mostrar el seu veritable perfil a Alarma!!!, el grup que va engegar el 1981. Amb un so proper a The Police, sent massa rockers per al pop de?la movida i massa tous per al rock urb¨¤, Alarma!!! es va moure en terra de ning¨² en plena gl¨°ria de?la movida madrilenya, per¨° va deixar veure la capacitat compositiva de Tena, un interessant creador de vinyetes sentimentals, un h¨¤bil relator d'hist¨°ries de perdedors rom¨¤ntics. Encara que admirada per coetanis com Los Secretos, i havent envellit b¨¦ en la nost¨¤lgia d'aquella ¨¨poca, a la banda sempre li va faltar el carisma de Loquillo y los Trogloditas o una afinaci¨® pop m¨¦s precisa, com la de Nacha Pop o Radio Futura.

Malgrat tot, Alarma!!! va servir tamb¨¦ per anticipar l'aut¨¨ntic motlle de Manolo Tena, que aconseguiria m¨¦s ¨¨xit pel seu compte. Com cantava en l'emotiva Fr¨ªo, aquell cantant era ¡°un estrany al parad¨ªs, una joguina de la desil¡¤lusi¨®¡±. ?vid lector de poesia, el m¨²sic va introduir en les seves can?ons l'aroma de supervivent male?t, que, al cap i a la fi, il¡¤lustrava la seva pr¨°pia figura existencial d'addicte a les drogues amb pronunciades baixades a l'infern.

El cop de gr¨¤cia el va donar amb Sangre espa?ola el 1992, en qu¨¨, amb l'¨²s d'instruments de vent, va saber insuflar un optimisme atractiu al seu can?oner. Temes com Sangre espa?ola i Tocar madera sonaven a tota hora i a qualsevol emissora. Semblaven himnes de l'Espanya de l'Expo 92. Encara que conv¨¦ assenyalar que no tot el que llu?a era or i tant d'¨¨xit convivia amb pr¨¦stecs art¨ªstics, diguem-ne tamb¨¦ plagis, com el que feia amb Ain't got you, del disc Tunnel of love, de Bruce Springsteen.

Per¨°, com en aquella illa de la Cartuja abandonada despr¨¦s del fulgurant fervor de l'Expo 92, la seva carrera no va tornar mai a ser igual. Tena, que va entrar a la junta directiva de la SGAE, sent un dels m¨²sics protegits per la pol¨¨mica entitat, va caure sorprenentment, arrossegant els seus problemes amb les drogues. ?s cert que no va deixar de treballar amb gent com Miguel R¨ªos, Ana Bel¨¦n, Luz Casal, Los Secretos, Rosario Flores, Siniestro total o Ricky Martin, per¨° trigava anys a publicar material nou i cada disc que sortia era m¨¦s intranscendent que l'anterior.

Nom¨¦s l'¨²ltim any, despr¨¦s de set anys de silenci discogr¨¤fic, semblava que recobrava el pols amb un ¨¤lbum i un documental sobre la seva figura. El va animar el seu germ¨¤ Rafa i va venir acompanyada per la seva pres¨¨ncia al programa televisiu A mi manera, tot un est¨¨ril exercici de nost¨¤lgia compartit amb Marta S¨¢nchez, Sole Gim¨¦nez, Mikel Erentxun, Antonio Carmona o Nacho Garc¨ªa Vega. En aquest espai d'homenatges embafadors, es veia un Tena supervivent de la seva pr¨°pia hist¨°ria d'¨¨xit i frac¨¤s, en tots els fronts. En el fons ho era. Tena era tot un supervivent d'aquesta generaci¨® d'eterns joves male?ts de la movida, exemplificada en Antonio Vega, ?lvaro Urquijo, Pepe Risi, Carlos Berlanga o Antonio Flores, que van creuar m¨¦s del compte el l¨ªmit dels excessos.

Ho era fins avui, tot i que encara ressoni la seva caracter¨ªstica veu rasposa, despullada sota la pluja.