La Haia absol l¡¯ultranacionalista serbi Seselj de crims de guerra

Vojislav Seselj, fundador el 1991 del Partit Radical de S¨¨rbia i un dels l¨ªders ultranacionalistes encara amb m¨¦s popularitat al seu pa¨ªs, ha estat absolt dels nou c¨¤rrecs de crims de guerra i contra la humanitat perpetrats en la guerra dels Balcans que pesaven en contra seva. La sent¨¨ncia, dictada aquest dijous pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugosl¨¤via (TPII), arriba 13 anys despr¨¦s del seu lliurament voluntari a la Haia. ?s tamb¨¦ un de les pitjors garrotades que ha rebut la Fiscalia. Segons els jutges, l'acusaci¨® no ha sabut demostrar ¡°el lla? causal directe entre els delictes, que s¨ª que van existir, i els discursos pol¨ªtics de Seselj¡±. No va ser, en altres paraules, l'ide¨°leg de la neteja ¨¨tnica denunciada pels fiscals. La sent¨¨ncia qualifica aquestes proclames d'¡°una manera de galvanitzar les tropes en temps de conflicte, per¨° no una crida a l'assassinat¡±. A partir d'ara, Seselj, que no era a la sala de vistes, ¨¦s un home lliure.

Aquesta abs¨¨ncia ¨¦s la primera en la hist¨°ria del tribunal. Malalt de c¨¤ncer, els jutges el van deixar marxar a Belgrad el 2014 per rebre tractament. La Fiscalia es va oposar llavors a la llibertat provisional perqu¨¨ va veure perill de fugida, i perqu¨¨ els metges holandesos estaven capacitats per cuidar-lo. Les primeres paraules de Seselj en arribar ara fa dos anys a la seva terra van confirmar les seves pors. Entre aclamacions dels seus seguidors, va dir el seg¨¹ent: ¡°No penso tornar, que vinguin a arrestar-me¡±.

El proc¨¦s ha estat ¨²nic per les constants interrupcions provocades pel mateix Seselj, en vaga de fam en dues ocasions, condemnat per desacatament per haver intimidat un testimoni, i candidat a les eleccions a S¨¨rbia malgrat ser a la pres¨®. Quan va aconseguir tornar a Belgrad amb l'excusa de la seva malaltia, el TPII va revocar la seva pr¨°pia ordre en q¨¹esti¨® de setmanes. Els jutges van demanar al Govern serbi, sense ¨¨xit, que el retorn¨¦s immediatament. A principis de mar?, no obstant aix¨°, la mateixa sala que l'ha jutjat va dir que la seva pres¨¨ncia no era necess¨¤ria per escoltar el veredicte. Segons Belgrad, el seu tractament m¨¨dic no podia interrompre's i aix¨ª ha estat.

Nascut a Sarajevo el 1954, Seselj va estudiar Dret i va ser empresonat el 1984 per criticar els comunistes al poder. Els problemes acad¨¨mics derivats de la seva reclusi¨® el van portar a tornar el 1989 als Estats Units, on havia impartit classes el 1978. A principis del 1990 es va autoproclamar Duc dels Tx¨¨niks, un t¨ªtol simb¨°lic que el posava al capdavant dels partidaris de la creaci¨® d'una Gran S¨¨rbia. Derivada de la ideologia de l'organitzaci¨® guerrillera i nacionalista s¨¨rbia del mateix nom creada en la II Guerra Mundial, el seu ideal era el mateix de llavors: la unificaci¨® s¨¨rbia en un Estat lliure d'altres poblacions. El 1991, quan l'extinta Federaci¨® Iugoslava feia aig¨¹es, va fundar el Partit Radical de S¨¨rbia i va advocar en els seus discursos per l'expulsi¨® massiva de croates i altres grups de bona part de Iugosl¨¤via. ¡°On hi hagi tombes s¨¨rbies hi ha terra s¨¨rbia¡±, va dir, en un dels seus m¨ªtings de l'¨¨poca.

El 1998, el Partit Radical Serbi va formar una coalici¨® amb el Partit Socialista, dirigit per Slobodan Milosevic, que despr¨¦s arribaria a ser president del pa¨ªs. Seselj es va convertir en el seu vicepresident i en un dels seus principals aliats. La relaci¨® es va trencar quan el primer va considerar que el seu segon era excessivament violent i ja no li servia per a les seves finalitats pol¨ªtiques. (Acusat de genocidi, crims de guerra i contra la humanitat, Milosevic va morir el 2006 a la pres¨® del TPII sense que es pogu¨¦s dictar sent¨¨ncia).

Seselj va presentar la dimissi¨® del c¨¤rrec el 2002, i el 2003 es va lliurar al TPII. Malgrat estar ja a la pres¨® preventiva, al setembre d'aquell any va ser el segon candidat m¨¦s votat en les eleccions presidencials. Guanyades pel seu propi partit, liderat per Tomislav Nikolic, i tot i que S¨¨rbia enfilava lentament el curs de la integraci¨® europea ¨Cencara ¨¦s candidata a la UE¨C, el nacionalisme radical que defensava mantenia un gran suport popular. ¡°El Tribunal pensa jutjar-me, per¨° ser¨¦ jo qui jutgi els Estats Units i l'OTAN. Ning¨² pot v¨¨ncer la idea nacional s¨¨rbia¡±, va dir, poc despr¨¦s de ser internat per la just¨ªcia internacional a l'espera del judici que acaba de concloure.