El serbobosni¨¤ Karadzic, condemnat a 40 anys per crims contra la humanitat

El Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugosl¨¤via (ICTY) ha condemnat Radovan Karadzic, exl¨ªder pol¨ªtic serbobosni¨¤, a 40 anys de pres¨® per crims contra la humanitat, inclosos els d'assassinat i persecuci¨®. Els jutges l'han absolt d'un dels dos c¨¤rrecs de genocidi als quals s'enfrontava, per¨° encara hauran de jutjar-lo per la matan?a de Srebrenica. El serbobosni¨¤ responia aquest dijous a un total d'onze c¨¤rrecs ¡°per haver organitzat la campanya de destrucci¨® de B¨°snia i la posterior neteja ¨¨tnica de la poblaci¨® que no fos d'ascend¨¨ncia s¨¨rbia¡±, segons la fiscalia.

Nom¨¦s dos dels delictes descrits en el plec acusatori, la presa de la ciutat de Srebrenica (1995) i Sarajevo (1992-1996), la capital, van sumar al voltant de 20.000 morts. En conjunt, la guerra a B¨°snia va costar unes 100.000 vides. Trag¨¨dia que Karadzic atribueix a ¡°individus que van actuar pel seu compte, no a soldats sota el seu comandament¡±.

El cas ha estat molt complicat perqu¨¨ l'acusaci¨® havia de demostrar, justament, que hi havia una relaci¨® directa entre els executors dels delictes i l'acusat, que es presenta com un home de pau. La repercussi¨® de la resoluci¨® a B¨°snia ¨¦s un altre tema delicat. Les v¨ªctimes esperen que es reconegui el seu dolor. Els fiscals, que demanen cadena perp¨¨tua, confien que contribueixi a la reconciliaci¨® de tots els habitants, bosnians, serbis i croats.

Capturat a Belgrad el 2008 despr¨¦s d'una fugida de 13 anys, Karadzic es feia anomenar Dragan Dabic, tenia la documentaci¨® en regla i exercia la medicina alternativa (¨¦s psiquiatra de professi¨®) en una cl¨ªnica privada. Per dificultar la seva identificaci¨®, havia canviat el seu aspecte pulcre, amb barba i cabells molt llargs. Una vegada a l'Haia, seu del Tribunal, l'antic pol¨ªtic ha anat canviant d'estrat¨¨gia. Al principi, va intentar paralitzar el proc¨¦s negant-se a col¡¤laborar. Slobodan Milosevic, l'expresident serbi acusat aix¨ª mateix del genocidi de Srebrenica va fer una cosa similar, per¨° en el seu cas es va tancar en fals. Va morir d'un atac card¨ªac el 2006 sense que es pogu¨¦s dictar sent¨¨ncia.

Fotografia d'arxiu que mostra Karadzic el 1994, el 2008, quan va ser capturat, i aquest mateix any, quan va compar¨¨ixer a l'Haia. AFP

A partir del 2009, Karadzic va reapar¨¨ixer ben vestit i afaitat i va confiar ¡°a tenir un judici just¡±. Va exercir la seva pr¨°pia defensa i va demanar immediatament una pr¨°rroga de 10 mesos ¡°per ordenar el material i afrontar la situaci¨® en les mateixes condicions que la fiscalia¡±. Els jutges van rebutjar la seva sol¡¤licitud i li van imposar un advocat d'ofici perqu¨¨ l¡¯ajud¨¦s. Des de llavors, i sobretot amb l'arribada dels testimonis de la fiscalia, l'antic pol¨ªtic es va defensar amb grans declaracions.

¡°La causa dels serbis de B¨°snia era justa i sagrada¡±, va dir, el 2010, per explicar que corrien el perill de ser destru?ts per la poblaci¨® musulmana. ¡°Tot el que van fer els serbobosnis va ser defensar-se, per¨° es va interpretar com un crim¡±. Igual que Milosevic, aprofito l'estrada per apel¡¤lar ¡°al sofriment serbi, que dura 500 anys¡±. En la seva opini¨®, ¨¦s v¨ªctima d'una conspiraci¨® internacional perqu¨¨ ¡°mai no vaig tenir la intenci¨®, idea, i encara menys el pla, d'expulsar musulmans i croats dels territoris serbis de B¨°snia¡±. L'¨²nic pla era ¡°salvar-se de l'assetjament dels primers, disposats a apropiar-se dels nostres cap, b¨¦ns i territoris¡±. Per eludir la seva presumpta responsabilitat pel que va passar a Srebrenica, Karadzic va fer gala de la seva reconeguda eloq¨¹¨¨ncia. ¡°No vaig saber qu¨¨ havia passat fins arribar a l'Haia¡±, va assegurar, per a sorpresa general. El 2007, el Tribunal Internacional de Just¨ªcia de l¡¯ONU va concloure que la matan?a de 8.000 homes musulmans constitu?a un genocidi i va assenyalar com a responsable directa del mateix a S¨¨rbia, ¡°per no impedir-ho¡±. Karadzic estava en aquells moments a Belgrad exercint de remeier.

A la vista que la seva estrat¨¨gia no quallava, va negar a partir d'aquest moment que hi hagu¨¦s proves per condemnar-lo pel pitjor dels delictes que preveu la just¨ªcia internacional. ¡°?s un cas fabricat en contra meu. No existeix una sola prova que demostri la meva participaci¨® en aquest genocidi i el terror que es va desencadenar a B¨°snia contra musulmans i croats. El que han fet els fiscals ¨¦s asseure a la banqueta, amb mi, tot el poble serbi que nom¨¦s volia protegir-se¡±. Els fiscals, per contra, el consideren el motor de la neteja ¨¨tnica, ¡°perqu¨¨ es va vanar que esborraria de B¨°snia els habitants musulmans i croats amb l'excusa que ells pretenien crear una rep¨²blica isl¨¤mica¡±. Ratko Mladic, general a c¨¤rrec de l'Ex¨¨rcit serbi durant el mandat de Karadzic, respon pels mateixos crims davant el TPIY. Mladic va ser el presumpte bra? executor de les ordres del seu cap pol¨ªtic.