Ara tots som Cruyff

Ara que Cruyff ja ¨¦s de tots, el barcelonisme es pot omplir la boca amb el seu nom i cada aficionat t¨¦ dret d¡¯explicar el seu vincle amb la fam¨ªlia i amb l¡¯exjugador i exentrenador holand¨¨s que ha fet molta vida a Barcelona i El Montany¨¤. Tothom ¨¦s cruyffista per la generositat de la fam¨ªlia, que ha decidit compartir-lo i afavorir aix¨ª la unitat del Bar?a, sovint esquin?at, sobretot quan la discussi¨® se centra en personalitats revolucion¨¤ries i contraculturals com la de Johan.

No s¡¯hauria d¡¯oblidar mai que els estrangers han fet gran aquest club tan catal¨¤ i catalanista com ¨¦s el Bar?a. Va passar amb Gamper, Kubala, Maradona o Ronaldinho, passa amb Cruyff i passar¨¤ amb Messi. L¡¯impacte mundial que ha tingut la seva mort ha fet que el Bar?a s¡¯adon¨¦s de la import¨¤ncia de Cruyff. A vegades els arbres no deixen veure el bosc. Hi ha hagut cua per donar-li les gr¨¤cies, la gent blaugrana s¡¯ha apinyat al voltant de la fotografia espl¨¨ndida de Jordi Cotrina.

El dissabte seran els vuit presidents del Bar?a els que seuran a la llotja del Camp Nou, una imatge d¡¯un poder institucional ¨²nic si es t¨¦ en compte que Rosell i Bartomeu van portar Laporta als jutjats, per no parlar dels plets que va tenir amb N¨²?ez. Assegurar que el gest de Laporta t¨¦ m¨¦s valor que el dels seus successors i antecessors seria anar en contra de la declaraci¨® de Jordi Cruyff: ¡°Hi va haver una abra?ada entre Johan i el Bar?a que va provocar la seva pau¡±. Aix¨ª ¨¦s que no conv¨¦ remenar res per respecte a la fam¨ªlia i agra?ment a l¡¯actuaci¨® de la junta del Barcelona.

Cal no oblidar, de totes maneres, que per a qualsevol acord, ara refermat en l¡¯alian?a de les dues fundacions, la de Cruyff i la del Bar?a ¡ªamb la intermediaci¨® de La Caixa¡ª, les dues parts han de cedir, i normalment sempre n¡¯hi ha una que ho fa m¨¦s que l¡¯altra, sense que en aquest cas s¡¯hagi de discutir quina: ¨¦s clar en qualsevol cas que en vida de Johan hi va haver molts anticruyffistes, aficionats, directius i tamb¨¦ periodistes, a qui no agradava la seva manera de ser i fer al Camp Nou.

Jo vaig ser un d¡¯aquests, per qu¨¨ no dir-ho. El periodisme es va fracturar al final dels anys vuitanta i inicis dels noranta, una divisi¨® que reflectia la diferent manera de pensar que tenien N¨²?ez i Cruyff. Mantenir la neutralitat i el distanciament era pr¨¤cticament impossible, segurament perqu¨¨, en cas d¡¯haver-ho pogut fer, no hauria estat pas sin¨°nim de bon periodisme. Qui m¨¦s qui menys tothom prenia partit i l¡¯aparell del club funcionava prou b¨¦ sense necessitat de caps de comunicaci¨®.

Als cruyffistes se¡¯ls va arribar a considerar una secta plena de personatges interessats en el negoci m¨¦s que no pas en el futbol, com si fossin mercaders, negociants oportunistes que es volien aprofitar del Bar?a. Ja se sap qu¨¨ passa quan van mal dades; el barcelonisme est¨¤ acostumat a conviure amb forces antag¨°niques que no necess¨¤riament es neutralitzen sin¨® que a vegades fins i tot s¡¯acaben retroalimentant; ¨¦s all¨° del blau i el grana, tamb¨¦ del seny i la rauxa.

Els dubtes nom¨¦s s¡¯esvaeixen quan es tracta directament amb els interessats, cosa que passa quan et trobes al capdavant de la secci¨®. Aleshores has de decidir tu i no deixar-te portar pel corrent. Jo vaig tenir sort de comptar amb Jaume Roures i Joan Patsy per poder arribar fins a Cruyff. Nom¨¦s em va fer un prec: ¡°Deixa de fer cas nom¨¦s als directius i mira el futbol¡±. Cruyff em va guanyar per la seva religi¨®, i des de llavors em vaig convertir al cruyffisme, a vegades fins i tot de manera irracional, com el futbol.

Prou que ho recorden aquells que sempre van a favor de qui mana, com si la junta i el club fossin la mateixa cosa, igual que el periodisme i el barcelonisme, una confusi¨® que Cruyff em va ensenyar a superar. Ell em va obrir els ulls i m¡¯ha fet disfrutar de la feina i del futbol sense res a canvi, en llibertat total. Mai no va escriure a El Pa¨ªs. L¡¯¨²nica vegada que vam fer tractes comercials va ser amb el director Llu¨ªs Bassets, i l¡¯¨²nic que ens va demanar a canvi d¡¯una entrevista va ser un anunci de la seva Fundaci¨®.

Cruyff em va donar audi¨¨ncia a El Montany¨¤, em va regalar moltes estones i em va ensenyar com veure el futbol ¡ªes veu o no es veu, deia¡ª i entendre el joc, com viure la vida i tenir cert gust per les coses. No hi ha res m¨¦s preuat que poder parlar sense consignes, ni pressions, sense por. Per aix¨° els que ens hem convertit a la seva causa podem arribar a ser m¨¦s intransigents que els cruyffistes de tota la vida. Del genio al mal genio, de Cruyff a Van Gaal, es titulava el llibre que vaig escriure el 1999.

Ja ning¨² renega de Cruyff, sin¨® que tothom en parla b¨¦, la majoria per convenciment, tots familiaritzats amb la seva pilota, ja la tingui al bra? o hi segui a sobre. L¡¯exemple de Cruyff hauria de servir al club per presumir de futbolistes de la mateixa manera que exhibeix presidents. A excepci¨® de Pel¨¦, que tota la vida va jugar amb el Santos, els altres quatre jugadors que han fet o fan hist¨°ria han tingut vinculaci¨® amb el Bar?a: Messi, Maradona, Cruyff i Di St¨¦fano, molt desitjat i fitxat pel Madrid.

Cruyff va fer molt pel Bar?a, pel futbol i pel periodisme esportiu; simplement es tractava d¡¯anar a escoltar-lo i aprendre cada cop que obria la boca, disposat a reflexionar, a q¨¹estionar, a discutir la jugada de franc. Hi ha coses a la vida que no tenen preu. Si mentre ¨¦rem joves ens va ensenyar a volar, de grans ens va fer veure que nom¨¦s toquen de peus a terra aquells que mai no han tingut ales.

Gr¨¤cies, Johan Cruyff.