¡°La batalla per la superviv¨¨ncia del catal¨¤ ja est¨¤ superada¡±

Miquel Alzueta (Barcelona, 1956) va ser poeta i va fundar l¡¯editorial Columna, essent un dels popes del m¨®n editorial durant els vuitanta i noranta. Des de fa 15 anys ¨¦s marxant d¡¯art. Divendres Sant va inaugurar la temporada art¨ªstica de l¡¯any a la seva galeria de Casavells (Baix Empord¨¤), un edifici del segle XIV. Assegut en una butaca de cuir, davant d¡¯una xemeneia de dimensions adients per rostir un xai sencer, Alzueta rememora la seva joventut, quan es va presentar a les generals de 1982 amb el partit independentista Nacionalistes d¡¯Esquerres, o els seus or¨ªgens: la seva mare, de Tarragona; el seu pare, obrer del Pa¨ªs Basc. ¡°Gent senzilla, quasi analfabeta¡±, diu el seu fill.

Pregunta. Rafel Nadal comentava recentment que pobles de l¡¯Empord¨¤ com Casavells s¡¯haurien ensorrat si no hagu¨¦s estat per la inversi¨® de gent de fora.

Resposta. S¨ª, per¨° la marca Empord¨¤ s¡¯ha perdut els darrers anys. El potencial que t¨¦ l¡¯Empord¨¤ ¨¦s infinitament superior al que fa per ell la iniciativa privada i p¨²blica. ?s un espai infrautilitzat per la iniciativa p¨²blica i privada. La marca Eivissa t¨¦ molta pot¨¨ncia; la marca Empord¨¤ hauria de ser comparable a la marca Toscana, a la marca Sardenya o a la marca Proven?a. La iniciativa p¨²blica s¡¯ha centrat en festivals de m¨²sica a l¡¯estiu i ha oblidat totes les altres arts i la creaci¨® d¡¯una marca a l¡¯estranger que atregui gent m¨¦s enll¨¤ de la platja.

P. La parella que he vist visitant la teva galeria, un franc¨¨s i l¡¯altre americ¨¤, amb casa aqu¨ª, s¨®n una excepci¨®?

¡°La ¡®marca Empord¨¤¡¯

R. Una excepci¨® absoluta. Fa 20 anys que viuen aqu¨ª. S¨®n antiquaris. ?s la hist¨°ria d¡¯un americ¨¤ enamorat de les pel¡¤l¨ªcules d¡¯Almod¨®var que visita Barcelona, coneix la seva parella i acaben a l¡¯Empord¨¤, primer criant cavalls. ?s un cas anecd¨°tic.

P. La situaci¨® pol¨ªtica pot fer que els estrangers es decantin per altres regions d¡¯Espanya?

R. Si parlem de la situaci¨® pol¨ªtica, diria que hi ha desercions de persones de la resta de l¡¯Estat que tenien casa a l¡¯Empord¨¤ i l¡¯han deixat de tenir o han deixat de venir. Per¨° als estrangers aix¨° no els influeix de cap manera.

P. V¨¦nen molts espanyols de poder adquisitiu elevat a l¡¯Empord¨¤?

R. A l¡¯Empord¨¤ hi havia un nucli de madrilenys amb rellev¨¤ncia econ¨°mica i social que va decidir que aquest era el seu lloc d¡¯estiueig. Per¨° el problema de les desercions d¡¯aquest grup, que s¡¯han produ?t, sens dubte, no ¨¦s significatiu, perqu¨¨ de la mateixa manera que ells deixen de venir, tamb¨¦ hi ha catalans que deixen de venir per la manca d¡¯atracci¨® de la marca. Potser s¨®n cicles, ja tornaran.

P. Potser als madrilenys els molestava anar a comprar el pa i veure tantes estelades...

R. No ho s¨¦, tot i que no crec que sigui un factor. Si em vol portar al terreny de la pol¨ªtica, jo s¨®c dels que diu que probablement el moment de la independ¨¨ncia de Catalunya no ¨¦s aquest. Vivim un moment de profund descr¨¨dit de la pol¨ªtica, de profund allunyament de la societat cap a all¨° que ¨¦s p¨²blic, un moment de corrupci¨® molt gran, de crisi econ¨°mica enorme. Tot aix¨° ¨¦s l¡¯escenari perfecte per anar cap a un altre lloc, no cap a la independ¨¨ncia. ?s el moment per reconstruir tots els ponts, renovar la societat i all¨° p¨²blic, i a partir d¡¯aquell moment, reobrir el debat de quina ha de ser la posici¨® que ha d¡¯ocupar Catalunya dins d¡¯Espanya, quina ha de ser la relaci¨® bilateral entre Catalunya i Espanya.

P. O sigui, que hauria deixat de ser independentista per ser federalista.

R. Jo no s¨®c federalista perqu¨¨ per federar-se ho han de voler les dues parts, i jo no crec en la voluntat federalista de l¡¯Estat. Per¨° s¨ª que crec que la desaparici¨® dels ponts, la desaparici¨® del di¨¤leg, l¡¯enfrontament i el tancament d¡¯uns i altres no ens condueixen enlloc. S¨®c dels que creu que s¡¯ha de tornar a la taula del di¨¤leg, plantejar de nou la reubicaci¨® de Catalunya dins l¡¯Estat i dins el context europeu. La independ¨¨ncia s¨®n dos elements: primer ¨¦s una cosa mental; tu ets independent respecte d¡¯alguna cosa. I segon, la independ¨¨ncia ¨¦s la capacitat de fer determinades coses, la capacitat de mantenir la nostra acci¨® econ¨°mica i fer-la cr¨¦ixer en llibertat, i trobar un espai en qu¨¨ puguem crear les nostres lleis, per poder conviure. Aix¨° es pot fer dins de l¡¯Estat i perfectament dins de la Constituci¨®. Els anys passaran, les generacions passaran, per¨° avui en dia hi ha un abisme, un gran espai, entre la realitat pol¨ªtica i la realitat real. I aix¨° fa que tothom estigui desconcertat. El problema de falta de di¨¤leg, de manca de voluntat pol¨ªtica de resoldre el conflicte, ¨¦s a les dues bandes de l¡¯Ebre. I ho diu alg¨² que es manifesta nacionalista. Continuo sent nacionalista, per¨° no crec que l¡¯associaci¨® nacionalisme i independ¨¨ncia, sobretot com a concepte excloent o unilateral, sigui una via raonable d¡¯afrontar al segle XXI, en un m¨®n interconnectat de milions de maneres, els problemes econ¨°mics, socials i pol¨ªtics que t¨¦ Catalunya.

P. Diu que la independ¨¨ncia ¨¦s un estadi mental, considerar-se independent respecte d¡¯alguna cosa. Aleshores, la cultura catalana no ¨¦s independent perqu¨¨ continua depenent en bona part de les subvencions p¨²bliques?

R. Actualment se subvenciona menys que abans. I aix¨° ¨¦s una cosa que trobar¨¤ a la resta de l¡¯Estat i a d¡¯altres pa?sos. L¡¯important ¨¦s que la batalla per la q¨¹esti¨® cultural, la batalla pel catal¨¤, ja est¨¤ superada.

P. Els partits sobiranistes asseguren que el catal¨¤ continua lluitant per la seva superviv¨¨ncia.

R. Jo opino que no. No en tinc cap mena de dubte. Nosaltres serem sempre una societat biling¨¹e; avui en dia pots llegir en catal¨¤ i castell¨¤; veure la televisi¨® en catal¨¤ i castell¨¤; el cinema, en catal¨¤ i castell¨¤... En proporcions diferents, si es vol, per¨° el gran drama, que era la superviv¨¨ncia del catal¨¤ com a llengua de cultura, ja est¨¤ superat. La batalla ja l¡¯hem guanyada. I des del meu punt de vista, no hauria de formar part de les reivindicacions nacionals. No anirem m¨¦s enll¨¤ d¡¯on som.

P. De deb¨° se subvenciona menys a Catalunya? ?s ple de mitjans de comunicaci¨® en catal¨¤ que porten el segell del Departament de la Presid¨¨ncia, i molts llibres porten el segell de suport de la Generalitat...

R. I tant que ho crec. Primer se subvenciona menys perqu¨¨ hi ha menys recursos p¨²blics. I segon, el problema est¨¤ en la falta d¡¯iniciativa privada. A Catalunya, la societat civil, el moviment d¡¯opini¨® qualificat, ha deixat d¡¯intervenir en molts aspectes fonamentals de la construcci¨® d¡¯una societat. La societat civil hi ha d¡¯intervenir. Que moltes editorials siguin petites i hagin de rec¨®rrer a la iniciativa p¨²blica per sobreviure ¨¦s perqu¨¨ la iniciativa privada ha abandonat molts terrenys. Ha abandonat el concepte del b¨¦ p¨²blic que es va construir a partir del restabliment de la Generalitat. Quan ha arribat la crisi, la societat civil no ha estat capa? de restablir la iniciativa que ocupi els espais que la iniciativa p¨²blica no pot omplir.

P. La burgesia catalana realment s¡¯havia implicat en el b¨¦ cultural p¨²blic? Una persona com ara Antoni Vila-Casas, per posar un exemple, ¨¦s una excepci¨®.

R. Abans, potser no amb la intensitat d¡¯ell, als setanta i als vuitanta pod¨ªem trobar 150 figures com en Vila-Casas. Avui no els trobem perqu¨¨ s¡¯ha considerat que aix¨° forma part d¡¯all¨° p¨²blic, quan el d¨¨ficit principal ¨¦s la iniciativa privada en coses, estructures que facin atraure la gent. Aix¨° s¡¯ha deixat per a les administracions p¨²bliques, i ara el m¨®n p¨²blic, amb la crisi, s¡¯ha quedat despullat.

?