Alain, o la discreta felicitat

La tradici¨® dels escriptors francesos dits ¡°moralistes¡± ¨¦s tan poderosa i va donar productes de tan alta qualitat, que no ¨¦s estrany que arrib¨¦s fins ben b¨¦ el segle XX. Als nostres dies, ja no hi ha gaireb¨¦ cap escriptor que s¡¯atreveixi a moralitzar: no perqu¨¨ la gent no estigui necessitada de guia moral, sin¨® perqu¨¨ ha anat a trobar-la, com ja vam dir en un article precedent, en llocs fins ara insospitats: l¡¯esport, la pr¨¤ctica del ponsiu pilates, l¡¯independentisme, el vegetarianisme, el feminisme a ultran?a ¡ªhe sentit a dir que l¡¯Ajuntament de Barcelona ja no far¨¤ m¨¦s ¡°homenatges¡±, sin¨® ¡°donanatges¡±, que ja ¨¦s fer malb¨¦ la gram¨¤tica hist¨°rica sense fer cap b¨¦ a les dones¡ª, el gimnosofisme (del grec gymnos, despullat), l¡¯anticanviclimatisme, etc¨¨tera. Cadasc¨² per on l¡¯enfila. Si, a m¨¦s, tenim present que les religions il¡¤lustrades van de capa caiguda, llavors no ¨¦s estrany que les moralitats ¡ªparaula que, en suma, deriva del llat¨ª mores, que vol dir ¡°costums¡±¡ª, hagin quedat arraconades en un territori carrincl¨®, gaireb¨¦ prohibit.

Per¨° a Fran?a, com hem dit ¡ªtamb¨¦ a Catalunya, com ¨¦s el cas de les gloses d¡¯Eugeni d¡¯Ors; tamb¨¦ a Espanya, com en el cas de les Greguer¨ªas, de G¨®mez de la Serna o el Juan de Mairena, de Machado¡ª, el moralisme en sentit de g¨¨nere literari molt concret va comptar amb representants ben b¨¦ fins a la generaci¨® d¡¯?mile-Auguste Chartier, dit Alain, i del seu contemporani Paul Val¨¦ry, entre d¡¯altres. Vet aqu¨ª una succinta n¨°mina dels representants d¡¯aquest g¨¨nere hist¨°ric: La Rochefoucauld, La Fontaine (en vers, habitualment), Pascal (en reflexions filos¨°fiques d¡¯envergadura), La Bruy¨¨re (tradu?t al catal¨¤ per Josep Carner), Voltaire (m¨¦s immoralista que moralista; per¨° sempre moralitzant), Vauvenargues (mai tradu?t al catal¨¤?), Chamfort, Rivarol (un gran desconegut a casa nostra), Joubert... i aix¨ª fins als quasi contemporanis nostres Jules Renard, Paul L¨¦autaud, Canetti, o els dos que he esmentat: Alain i Val¨¦ry.

Alain, del qual Hermida Editores acaba de publicar Sobre la felicidad ¡ªen gran traducci¨® de Dolores S¨¢nchez de Aleu, Paracuellos de Jarama, 2016¡ª, va comen?ar a practicar l¡¯art de les escasses, per¨° denses l¨ªnies, arran d¡¯una petici¨®, l¡¯any 1906, del diari La D¨¦p¨ºche de Rouen, que volia una columna breu, di¨¤ria, sobre pensaments diversos. L¡¯autor, que va comen?ar aquesta secci¨® seguint una m¨¤xima llatina ¡ªNulla dies sine linea¡ª, per¨° en versi¨® de Stendhal ¡ª¡°?crire tous les jours, g¨¦nie ou non¡±, en va dir Propos, segurament perqu¨¨ ja no podia agafar el t¨ªtol d¡¯Essais, propietat de Montaigne. En va escriure milers i despr¨¦s els va recollir en forma de llibre, fins que van formar dos magn¨ªfics volums de la prestigiosa col¡¤lecci¨® La Pl¨¦iade.

Un dels editors de l¡¯obra completa d¡¯Alain, referint-se al rerefons intel¡¤lectual dels pensaments d¡¯Alain, deia que l¡¯autor ¡°admirava la breu exposici¨® d¡¯idees comunes [aix¨°, a Flaubert, l¡¯hauria sulfurat], dutes fins a l¡¯essencial, que assolirien, pel simple rigor dels enunciats, una virtut tranquil¡¤la, estranya a les ideologies, inaccessible a la pol¨¨mica¡±. Ho va aconseguir, i nom¨¦s cal llegir aquest recull de propos, reunits amb el t¨ªtol editorial Sobre la felicitat, per adonar-se¡¯n.

Per¨° a Alain, que en un seu llibre anomenat Histoire de mes pens¨¦es cita expressament les seves difer¨¨ncies amb Paul Val¨¦ry ¡ªdiu: ¡°Hi ha proses que m¡¯agraden perfectament, i que no s¡¯assemblen gens ni mica al que jo puc fer; per exemple, la prosa de Val¨¦ry, que es troba als ant¨ªpodes de la meva¡±¡ª, no posse?a aquesta intel¡¤lig¨¨ncia extrema, punxeguda, vigorosa, tamb¨¦ sovint incomprensible, de l¡¯autor dels Cahiers. Les proses d¡¯Alain m¨¦s aviat tornen a assemblar-se a les dels moralistes del XVII, encara poc combatives, ¡°deshistoritzades¡±. Era un home discret, amb una cultura vasta ¡ªal nostre llibre d¡¯avui esmenta i comenta Hegel, Goethe, Schiller, Descartes, Balzac, Tolstoi, Pascal, Dostoievski, i, com era d¡¯esperar, La Rochefoucauld i La Bruy¨¨re¡ª, lleugerament estovat, d¡¯una bonhomia eclesi¨¤stica.

Avui ¨¦s poc llegit a Fran?a i arreu, per¨° tampoc no s¨®n gaire llegits els ¡°quaderns¡± de Val¨¦ry, un dels cims de la intel¡¤lig¨¨ncia francesa del segle XX. Tanmateix, si us acosteu a aquest llibre, hi trobareu entrades ¡ªtotes s¨®n breus¡ª com ara ¡°L¡¯avorriment¡±, ¡°Del dest¨ª¡±, ¡°La cortesia¡± o ¡°De la pietat¡±, que s¨®n obres mestres de precisi¨® i de pensament ben organitzat i encara m¨¦s ben divulgat. Un home que va escriure llargs opuscles dedicats a Plat¨®, Descartes o Hegel podia ser m¨¦s o menys intel¡¤ligent, per¨° sempre va saber, amb amabilitat, orientar els lectors que necessiten una guia per anar pel m¨®n... o per estar per casa.