Obiols aconsella

Ara fa dos mesos, l¡¯editor Quim Torra publicava, a la revista N¨²vol, l¡¯article intitulat Vint normes per a escriure b¨¦ (segons Armand Obiols), on destriava, de la correspond¨¨ncia entre Merc¨¨ Rodoreda i Obiols, vint consells que aquest, parella i exigent lector dels seus manuscrits, li feia. De l¡¯article, en vaig tindre not¨ªcia pels cr¨ªtics comentaris ¡ªto de conyeta, indignaci¨® destil¡¤lada¡ª que van proliferar a Twitter. Havent llegit els consells d¡¯Obiols, em van semblar no sols intel¡¤ligents, sin¨® tamb¨¦ d¡¯una enlluernadora vig¨¨ncia, com acabats de pensar. Eren, aix¨° s¨ª, explosius, d¡¯una contund¨¨ncia no apta per a escriptors de pell fina. ¡°En catal¨¤ ¡ªdiu, per exemple¡ª nom¨¦s es pot escriure seriosament des de l¡¯exili. O des d¡¯un poblet remot, a molts quil¨°metres de dist¨¤ncia del m¨®n literari barcelon¨ª. L¡¯¨²nic que et poden ensenyar a Barcelona ¨¦s de fer el rid¨ªcul¡±.

La generalitzaci¨®, ¨¦s clar, resulta injusta. No oblidem, per¨°, que es tracta d¡¯una opini¨® especialment lliure, no publicada, expressada en un paper de car¨¤cter personal. Tanmateix, qui negar¨¤ que a Barcelona, com a altres capitals, hi ha una colla endog¨¤mica, m¨¦s o menys esnob, m¨¦s o menys sect¨¤ria, practicant del ¡°jo et pose cremeta, tu em poses cremeta¡± entre ells, un club de la conyeta que mira de re¨¹ll qui no hi combrega i que ¡ªi aix¨° ¨¦s el m¨¦s important¡ª no escriu ¡°seriosament¡±. Qu¨¨ vol dir, escriure seriosament? No tenim a m¨¤ l¡¯Obiols perqu¨¨ ens ho precise, per¨° estic segur que escriure seriosament no pot ser, de cap manera, redactar llibres on l¡¯autor ens vol fer gr¨¤cia a cada par¨¤graf.

S¨®n avorrid¨ªssims, aquests llibres, i el lector, mentre es planteja a cada p¨¤gina abandonar-los, t¨¦ la sensaci¨® d¡¯assistir a una reuni¨® on tothom riu mentre ell no acaba d¡¯esbrinar de qu¨¨. L¡¯enginy, que condimenta Twitter o una tert¨²lia davant d¡¯unes cerveses, no basta per a fer literatura. La ironia, l¡¯humor, s¨®n higi¨¨nics, i els mediterranis en tenim tirada. Cert. No confonem, per¨°, la ironia amb la conyeta superficial. Benvinguts siguen un Bernhard, un Kafka, un Cervantes, un Rabelais, un Swift, un C¨¦line, un Beckett, la ironia ¡ªi la mala llet¡ª dels quals apunta als problemes essencials de l¡¯exist¨¨ncia.

La vida ¨¦s massa curta per a cremar-la amb roman?os intranscendents, que no van m¨¦s enll¨¤ d¡¯un aplec d¡¯acudits. ?El problema rau a viure a Barcelona ¡ªo a una altra capital¡ª, i no en ¡°un poblet remot, a molts quil¨°metres de dist¨¤ncia del m¨®n literari¡±, o aix¨° ¨¦s, nom¨¦s, una met¨¤fora? Pensem-hi. Mentrestant, podem llegir un altre consell d¡¯Obiols a Rodoreda: ¡°No has d¡¯escriure perqu¨¨ quatre desgraciats et diguin: ¡®Caram, caram!¡¯. Aix¨ª escriuen el 99% dels que escriuen en catal¨¤ (i castell¨¤), sin¨® perqu¨¨ els teus llibres es puguin llegir encara d¡¯aqu¨ª cent anys com si els acabessis d¡¯escriure¡±. Am¨¦n.