Una caseta al Canad¨¤

Segons ja he comentat alguna altra vegada, ¨²ltimament la recerca de models forans per resoldre la q¨¹esti¨® catalana ha canviat de camp. Era tradici¨® inveterada que fossin els nacionalistes els qui tractessin de trobar inspiraci¨® a Irlanda, el Quebec, Litu¨¤nia o Montenegro. En canvi ara s¨®n els unionistes m¨¦s il¡¤lustrats (el marc referencial del PP i de Ciutadans se circumscriu al Butllet¨ª Oficial de l¡¯Estat), ¨¦s a dir, els socialistes catalans, els qui practiquen aquest exercici. El 2012 el seu aleshores portaveu a la Ciutadella, Xavier Sabat¨¦, va suggerir fixar-se en l¡¯Estat Lliure de Baviera. En dates recents, Miquel Iceta ha parlat del ¡°model¡± o la ¡°soluci¨® canadenca¡±.

Precisem a qu¨¨ es refereix el primer secretari del PSC, perqu¨¨ no crec que els canadencs es reconeguessin en les seves paraules. Segons Iceta, una vegada tramitada a les Corts la reforma constitucional que el PSOE propugna (amb quin abast i amb quins aliats, aix¨° s'ignora) i celebrat l'imperatiu refer¨¨ndum a tot Espanya, si a Catalunya guany¨¦s el no, llavors hi hauria la possibilitat d'organitzar un altre plebiscit nom¨¦s per als catalans, amb normes inspirades en la llei canadenca sobre la claredat referend¨¤ria. Una llei, per cert, l'abast i la interpretaci¨® de la qual s¨®n objecte d'una aspra controv¨¨rsia jur¨ªdica i pol¨ªtica al Canad¨¤ des que es va promulgar, el 2000.

O sigui, que el suggeriment de Miquel Iceta no nom¨¦s ¨¦s d'una vaguetat conceptual extrema, sin¨® que, a m¨¦s, remet la hipot¨¨tica consulta a Catalunya gaireb¨¦ ad calendas graecas: almenys d¡¯aqu¨ª a quatre o cinc anys, segons els seus propis c¨¤lculs. I, no obstant aix¨°, l'intent del l¨ªder del PSC d'allunyar la pilota sobiranista de la pr¨°pia porteria (que ha encaixat ja massa gols al llarg d'aquest match) ha provocat reaccions d'alarma desmesurades, cosa que les converteix en molt significatives. Amb l'h¨¤bil regateig de Pablo Iglesias encarregant a Iceta i Xavier Dom¨¨nech que negoci?n sobre el refer¨¨ndum catal¨¤ que exigeix Podem, l'alarma ha esdevingut p¨¤nic.

S¨ª, admetem que un p¨¤nic impostat en el cas del PP, que va c¨®rrer a pintar un Pedro S¨¢nchez captiu dels radicals d'esquerra i els separatistes, disposat a pignorar la unitat de la p¨¤tria per poder aconseguir La Moncloa. Temor una mica m¨¦s genu¨ª pel que fa a Ciutadans, que va advertir r¨¤pidament el PSC i despr¨¦s el PSOE ¡ªno sigui que se li escapessin els ostatges¡ª contra qualsevol vel¡¤le?tat, gir, mat¨ªs o rectificaci¨® en el rebuig que els catalans puguin decidir, ni ara ni mai, sobre el seu futur estatus territorial.

El m¨¦s cridaner, amb tot, ha estat la reacci¨® entre els l¨ªders territorials del socialisme espanyol, aquesta lev¨¦e de boucliers ¡ªper dir-ho en franc¨¨s¡ª que, m¨¦s enll¨¤ de filtracions i rumors, va surar en l'ambient del Comit¨¨ Federal que es va celebrar dissabte passat. Contemplat des de l'observaci¨® externa, resulta en veritat impressionant que ni tan sols el nou PSC, depurat ja de gaireb¨¦ tota la ganga catalanista, mereixi la plena confian?a dels boiars del PSOE. Passi que no es fiessin de Raimon Obiols, de Joaquim Nadal, de Pasqual Maragall, fins i tot de Pere Navarro... Per¨°, de Miquel Iceta? De l¡¯aparell qu¨ªmicament pur? Del millor aliat de Pedro S¨¢nchez? ?s clar que tal vegada deu ser aix¨° ¨²ltim, precisament, la qual cosa alimenta el recel dels barons...

Iceta, esmunyed¨ªs com una anguila, ja s'ha posat fora de perill: la seva entrevista amb Xavier Dom¨¨nech ¡ªcap visible, per a Ferraz, de les ¡°posicionis independentistes de En Com¨² Podem¡±¡ª no ha de suscitar expectatives, perqu¨¨ no desembocar¨¤ en cap acord; i la investidura de Pedro S¨¢nchez hauria d'obviar el problema catal¨¤.

Obviar-lo? S'ent¨¦n que, mestre del tacticisme, el l¨ªder del PSC intenti apartar aquest obstacle del cam¨ª del PSOE cap al govern. Per¨°, m¨¦s enll¨¤ de les persones i les seves destreses, no ¨¦s trist que la pol¨ªtica espanyola ¡ªla vella i gran part de la nova, confoses¡ª sigui incapa? de donar una resposta constructiva, propositiva a la demanda democr¨¤tica del 48% dels catalans? No ¨¦s greu que, amb prou feines sentit el gentilici canadenc, a la c¨²pula del PSOE se li aparegui el fantasma d'un refer¨¨ndum a la quebequesa i, en conseq¨¹¨¨ncia, carregui l'artilleria?

Si a partir nom¨¦s d'unes cautes paraules de Miquel Iceta, els dirigents del PSOE ja ¡°recelen de possibles cessions a Catalunya¡±, com pot aquest sistema pol¨ªtic seduir un 60% dels catalans i desactivar aix¨ª l'independentisme?

Joan B. Culla ¨¦s historiador.