Defraudar

La m¨¤xima virtut dels #paperspanama, la investigaci¨® que est¨¤ fent p¨²blics els noms de persones i empreses que operen a trav¨¦s de societats opaques, ¨¦s posar sobre la taula el debat sobre el frau fiscal, i potser comen?ar a generar un estat d'opini¨® menys tolerant amb els que menteixen i amaguen per no participar en el finan?ament d¡¯all¨° p¨²blic.

Aquest debat ¨¦s especialment benvingut al nostre pa¨ªs per, com a m¨ªnim, tres motius. D'una banda, perqu¨¨ les xifres de frau a Espanya s¨®n vergonyosament elevades. Segons l¡¯informe El avance del fraude en Espa?a durante la crisis, publicat pel sindicat de t¨¨cnics d'Hisenda (Gestha) i la Universitat Rovira i Virgili, m¨¦s de 253.000 milions d'euros (!) escapen a Espanya al control del fisc. Aix¨° suposa el 25,6% del producte interior brut, i 6,8 punts per sobre de les xifres del 2008, abans de la crisi. B¨¤sicament, si f¨®ssim capa?os de posar fi al frau fiscal, aqu¨ª lligar¨ªem els gossos amb llonganisses. Si ens ceny¨ªssim a objectius m¨¦s realistes i realitzables i aspir¨¦ssim a harmonitzar el nostre frau fiscal amb la mitjana europea o mundial (10 punts per sota de l'espanyola) podr¨ªem dir ad¨¦u a la crisi dem¨¤ mateix. Us ho imagineu? Tornar a trobar feina, no patir per si ens posem malalts, recuperar els que se n'han anat a buscar-se la vida lluny, lluny¨ªssim.

El segon motiu ¨¦s la toler¨¤ncia pol¨ªtica amb el frau. Ni tan sols en els moments m¨¦s durs d'aquesta crisi interminable, quan les retallades van comen?ar a erosionar estructures clau de l'estat del benestar, quan comencem a saber que hi ha nens i nenes al nostre al voltant que no arriben a menjar tres vegades al dia, quan vam saber de su?cidis per no poder pagar la hipoteca, ni tan sols llavors, ni ara, hem vist que cap dels grans partits apost¨¦s per la lluita contra el frau fiscal com a prioritat pol¨ªtica. Al contrari, les poqu¨ªssimes mesures empreses amb les grans fortunes s'han limitat a una amnistia fiscal per recuperar les engrunes del que s¡¯havia defraudat anteriorment. El mateix Estat que entra a cops a casa dels que no poden pagar la hipoteca, es vesteix de majordom, ajup el cap i, fent genuflexions, demana disculpes als defraudadors per demanar-los que compleixin una miqueta la llei.

Finalment, la necessitat de comen?ar a encarar el debat sobre el frau fiscal respon tamb¨¦ a la toler¨¤ncia social. Tot i que ¨¦s evident que el problema principal per a les arques p¨²bliques no s¨®n els aut¨°noms que de vegades facturen o paguen sense IVA o no declaren, sin¨® les grans empreses evasores, que a trav¨¦s de mecanismes tant il¡¤legals com legalitzats aconsegueixen amagar i desviar milions, la veritat ¨¦s que ser¨¤ impossible canviar mentalitats i pr¨¤ctiques pol¨ªtiques si el debat no s'aborda a tots els nivells. Mentre l'¨¨xit defraudador de l'aut¨°nom continu? sent rebut amb copets a l'esquena i no amb mirades de reprovaci¨®, fins que l'imaginari p¨²blic no connecti cada euro defraudat amb escoles pitjors, llistes d'espera m¨¦s llargues a la sanitat p¨²blica o menys camions de bombers, ser¨¤ dif¨ªcil que la mirada de reprovaci¨® s'estengui fins als grans defraudadors.

Afortunadament, els casos de la infanta Cristina i els Pujol ja han anat generant un clima d'opini¨® m¨¦s sever davant l'apropiaci¨® d¡¯all¨° p¨²blic o l'enginyeria fiscal. Igualment, el sistema ideat pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigaci¨® de repartir la informaci¨® entre periodistes de 76 pa?sos ha aconseguit una cosa fins ara impensable: la impossibilitat de censurar cap part de la informaci¨® per part de cap mitj¨¤ per les seves connexions pol¨ªtiques o empresarials. Gr¨¤cies al treball col¡¤laboratiu, els milers de p¨¤gines de la filtraci¨® panamenya s'aniran fent p¨²bliques i cap persona o ens t¨¦ capacitat per parar-ho.

S'obre, doncs, la possibilitat de comen?ar a regenerar les finances, la pol¨ªtica i l'economia, posant sobre la taula que l'enginyeria fiscal, malgrat que sovint ¨¦s legal, ¨¦s antisocial. I mentre no es cre?n els mecanismes legals per aturar-la, podem activar mecanismes socials d'ostracisme. Al defraudador, ni aigua.

Gemma Gald¨®n ¨¦s doctora en Pol¨ªtiques P¨²bliques