Barcelona identifica els 38 punts negres de la circulaci¨® amb bicicleta

S¨®n 38 punts. 38 trams que concentren el nombre m¨¦s elevat de col¡¤lisions de tr¨¤nsit en les quals hi ha implicades almenys una bicicleta i que l'Ajuntament de Barcelona t¨¦ identificats com a ¡°trams prioritaris a intervenir¡± perqu¨¨ registren una concentraci¨® que es considera ¡°elevada¡±. Aix¨° ¨¦s, quan s'han produ?t tres col¡¤lisions o m¨¦s en un tram de 100 metres en un dia laborable durant un any; m¨¦s d'1,4 accidents en cap de setmana o 1,8 de nit. Els punts no sempre corresponen amb carrils bici. S¨®n cantonades on hi ha hagut un accident amb una bici implicada i del qual t¨¦ const¨¤ncia la Gu¨¤rdia Urbana: les col¡¤lisions reals poden ser m¨¦s.

El llistat l¡¯encap?ala la cantonada del passeig de Sant Joan amb la Diagonal, al costat muntanya-Llobregat. La mateixa conflu¨¨ncia registra un altre punt negre uns metres m¨¦s cap al Bes¨°s, el n¨²mero 11 a la llista de col¡¤lisions. El segon punt negre correspon a la cantonada de Casanova-Diagonal; el tercer Villarroel-Gran Via; el quart Pallars-Buenaventura Mu?oz; i el cinqu¨¨, Bosch i Gimpera amb Bisbe Catal¨¤. M¨¦s enll¨¤ de la successi¨® de trams, pot observar-se com hi ha cinc cantonades de la Diagonal que s¨®n punts negres. O sis de la Gran Via de les Corts Catalanes. El passeig de Gr¨¤cia apareix en tres trams i l'avinguda de Roma, en dos.

L'estudi, que va elaborar l¡¯Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica per enc¨¤rrec de l'¨¤rea de Mobilitat es va tancar amb dades del 2014 i mostra tamb¨¦ l'evoluci¨® del nombre de col¡¤lisions amb bicicletes implicades. De 388 registrades el 2010 es va saltar a 646 el 2014, un 66% m¨¦s. Per¨° cal recordar que les col¡¤lisions amb bicis implicades s¨®n nom¨¦s el 3,9% de tots els accidents de tr¨¤nsit i que les bicis representen el 2,6% dels despla?aments dins de la ciutat. En la meitat de les col¡¤lisions va haver-hi almenys un cotxe implicat (49,4%), en un 20,7% un vianant i en un 17,5% una moto. El nombre de bicicletes implicades en xocs amb v¨ªctimes va passar de 399 el 2010 a 672 el 2014 (65% m¨¦s), encara que els ciclistes que van resultar greument ferits mai han passat de 17. En tot el per¨ªode va haver-hi cinc ciclistes morts. Quan encara falta tancar les xifres del 2015, a l'Ajuntament recorden que aquest any no va morir ning¨².

La regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, explica que un dels objectius de l¡¯Estrat¨¨gia de la Bicicleta ¨¦s ¡°reduir les col¡¤lisions¡±. ¡°S'ha parlat molt de l'ampliaci¨® de la xarxa de carrils bici a 300 quil¨°metres, per¨° el gran objectiu ¨¦s millorar la seguretat dels ciclistes, per aquest motiu la majoria dels nous carrils seran segregats¡±, afirma. El 98,5% d'accidents s¨®n lleus, perqu¨¨ es produeixen a poca velocitat. ¡°La bici segueix sent un vehicle amb una accidentalitat molt baixa¡±.

Les fonts de l'exhaustiu informe s¨®n tres: el registre d'accidents de la Gu¨¤rdia Urbana, que proporciona informaci¨® sobre els xocs, persones lesionades, circumst¨¤ncies de la col¡¤lisi¨® i on s'han produ?t, perqu¨¨ el sistema les geolocalitza; la Direcci¨® de Serveis de Mobilitat i el portal CartoBCN, d'on s'obtenen els mapes.

Per comparar el nombre de xocs, s'utilitza com a mesura la ¡°concentraci¨® de col¡¤lisions per 100 metres¡± en comptes del seu nombre absolut. ¡°Aquesta mesura s'interpreta com el nombre de col¡¤lisions que hi hauria en cada tram si tots tinguessin 100 metres de longitud¡± i es poden comparar els uns amb els altres, explica l'apartat de metodologia de l'an¨¤lisi.