Del parc tem¨¤tic a l¡¯entropia

Que la cultura catalana avui manifesta caracter¨ªstiques de parc tem¨¤tic sembla no importar gaire als guardians de l'ess¨¨ncia de Catalunya. De fet, el nacionalisme i, en conseq¨¹¨¨ncia, el secessionisme han posat les institucions culturals a la disposici¨® d'un gran decorat que ja des de l'auge pujolista incentivava la quantitat sobre qualitat. En realitat, de tota manera, l'intel¡¤lectual org¨¤nic del pujolisme sempre va ser Jordi Pujol. Els altres eren personatges secundaris, amb o sense despatx. Tot aquest passat es suma a les in¨¨rcies vegetatives del present fins a aproximar-se al risc de l'entropia, en termes anal¨°gics: com a incertesa o desordre molecular. Un terratr¨¨mol que deixa en ru?nes una ciutat ¨¦s un paradigma d'entropia. Pel que fa a la cultura catalana, hi ha qui pret¨¦n persistir en el constructivisme nacionalista i qui considera l'entropia com una forma de catarsi per distingir entre el bosc i els arbres. El que m¨¦s abunda, per descomptat, ¨¦s el desinter¨¨s p¨²blic per aquests assumptes, de manera que els diners del contribuent segueixen fluint cap al no-res cultural, la transgressi¨® m¨¦s moderna entre totes les transgressions o l'oficialisme secessionista, de dubtosa creativitat intel¡¤lectual. ?s com una versi¨® transsexual d¡¯Els Pastorets.

Mentre la conspiraci¨® montserratina que irritava tant Tarradellas o Josep Pla es marceix a les p¨¤gines de Serra d'Or ¡ªla Serra de Plom, segons les cartes entre Joan Sales i Merc¨¨ Rodoreda¡ª, hem passat a un populisme cultural que, des del punt de vista de la independ¨¨ncia, va portar a la commemoraci¨® acr¨ªtica del 1714 i ara ¡ªentre la CUP i els gestos d¡¯Ada Colau¡ª a un xaronisme m¨¦s aviat premodern, seq¨¹ela molt peculiar de la deterioraci¨® causada pel postmodernisme. M¨¦s entropia. A hores d'ara un es pregunta si l'Ajuntament de Barcelona, per exemple, es proposa aplicar el model top manta a la cultura. La bretxa entre la cultura real i la cultura institucional s'extrema. Els cercadors de renda van apostar fa uns anys per la gran desconnexi¨®, amb beneficis vistosos per¨° possiblement minvants, mentre que la veritable cultura ¨¦s ara un m¨®n ecl¨¨ctic de lamentacions, desconcerts i iniciatives disperses. La cultura institucional ¡ªcostosa, burocr¨¤tica i excloent¡ª opera en el buit i d'esquena a la cultura real, ¨¦s a dir, a les iniciatives individuals. Aquestes circumst¨¤ncies obstaculitzen les expansions de la creativitat ¡ªcosa ja tangible en la Barcelona de la postcrisi¡ª si no ¨¦s que la coarten.

Tal vegada estiguem en un escenari de destrucci¨® creativa, amb l'oportunitat de sortir del parc tem¨¤tic i de no entrar en l'entropia, si no ¨¦s massa tard. Una opci¨® pot ser la des-institucionalitzaci¨® de la cultura catalana. En contrast amb una vitalitat creativa que busca oxigen, les institucions han anat fossilitzant-se, generant in¨¨rcies que al seu torn generen mediocritat, faccionalisme, burocr¨¤cia, megalomania grotesca i an¨¨mia intel¡¤lectual. S¨®n in¨¨rcies t¨°xiques, a l'espera d'una llei de fundacions i mecenatge que alliber¨¦s energies i iniciativa privada, amb els poders auton¨°mics com a subsidiaris de la societat. Per exemple, en el manteniment de les grans infraestructures culturals. La pr¨¤ctica de la subsidiarietat ¡°des-anquilosa¡± la cultura com a forma de b¨¦ comuna. Fonamentalment, ¡°des-institucionalitza¡±.

La interacci¨® entre la cultura catalana i la societat ¨¦s cada vegada m¨¦s feble, com passa a altres pa?sos. En l'horitz¨® independentista identifiquem una mena de nou folklore intel¡¤lectual, l'aparici¨® d'un b¨²nquer d'arquitectura ¡°Koin¨¦¡± i la voluntat d'un xoc esquem¨¤tic, com va passar altres vegades, entre la marca Barcelona i aquesta Catalunya profunda que pr¨¤cticament ja no existeix. Incomoda tota comparaci¨® entre la d¨¨cada dels seixanta del segle passat i l'actualitat perqu¨¨ la difer¨¨ncia ¨¦s immensa. Qui sap si es consumar¨¤ l'eclipsi dels lectors il¡¤lustrats, els que buscaven editors com Verg¨¦s, Sales o Cruzet. La decepci¨® per l'il¡¤lusionisme del proc¨¦s tamb¨¦ podria ser una alenada d'aire nou per¨° refor?ar¨¤ la relaci¨® entre cultura i societat o es concretar¨¤ en gestos d'esgotament? No es pot confiar, per descomptat, en qu¨¨ la prec¨¤ria cultura del secessionisme decideixi recon¨¨ixer per una vegada els seus errors. El proc¨¦s ha representat impulsar una tasca reduccionista. En resum, el secessionisme ha simplificat les coses ¡ªel ritme hist¨°ric, les realitats socials, el determinisme nacional¡ª fins a l'extrem, sense tenir en compte que el m¨®n pot ser m¨¦s aleatori del que supos¨¤vem. I aix¨ª est¨¤ sent.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.