Lluites koinistes

Em costa entendre l¡¯enrenou que ha generat el manifest del grup Koin¨¦ i la ra¨®, em temo, ¨¦s que em costa d¡¯entendre bona part del contingut del manifest. Per¨° m¨¦s enll¨¤ del contingut espec¨ªfic, hi ha un to general en el manifest que grinyola. I crec que grinyola o b¨¦ per una ingenu?tat esfere?dora o b¨¦ per un cinisme mefistof¨¨lic. Em refereixo, esclar, al to que gasta l¡¯argumentari neoindependentista, segons el qual Catalunya ¨¦s un pa¨ªs impecable en comparaci¨® amb Espanya, i a la insinuaci¨® que ho ser¨¤ encara m¨¦s quan esdevingui una rep¨²blica independent.

En el manifest del grup Koin¨¦ hi ha una den¨²ncia expl¨ªcita respecte de la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica opressora de l¡¯Estat espanyol. El castell¨¤ t¨¦ l¡¯estatus social que t¨¦ a Catalunya no perqu¨¨ hagi penetrat de manera natural en les capes populars mitjan?ant les onades migrat¨°ries, sin¨® a causa de tot un entramat juridicopol¨ªtic destinat a arraconar l¡¯¨²s del catal¨¤. No entrar¨¦ a discutir la veracitat d¡¯aquest relat. Assumir¨¦, ex hypothesi, que ¨¦s vertader. Nom¨¦s vull posar de manifest que no entenc com pensen fer els koinistes que el catal¨¤ esdevingui la llengua principal (o primordial, o oficial, tant m¡¯¨¦s) en la hipot¨¨tica rep¨²blica catalana si no ¨¦s mitjan?ant un entramat juridicopol¨ªtic que arraconi el castell¨¤.

El dret, i no parlo del dret espanyol o del mexic¨¤, sin¨® del dret com a concepte, ¨¦s un mecanisme de control social que, mitjan?ant el poder coercitiu, busca que els ciutadans compleixin les normes. No acabo de veure per qu¨¨ el dret en la futura rep¨²blica catalana hauria de ser una instituci¨® harm¨°nica que prescind¨ªs del poder coercitiu per fer complir les normes. Les ¨²niques conjectures amb les quals m¡¯atreviria a especular per explicar per qu¨¨ alg¨² podria acariciar un disbarat te¨°ric i conceptual d¡¯aquesta magnitud s¨®n m¨²tuament excloents. O b¨¦ es tracta d¡¯una ingenu?tat ¡ªi probablement tamb¨¦ d¡¯una ignor¨¤ncia te¨°rica¡ª aclaparadora que impregna tot el proc¨¦s independentista, i el manifest koinista no n¡¯¨¦s sin¨® una mostra m¨¦s, o b¨¦ el cinisme galopant s¡¯ha apropiat del proc¨¦s independentista. Tot i que les conseq¨¹¨¨ncies pr¨¤ctiques s¨®n les mateixes, tant en un cas com en l¡¯altre, la veritat ¨¦s que des del punt de vista del judici que tota aquesta hist¨°ria ens mereix hi ha algunes difer¨¨ncies. Si els koinistes, aix¨ª com alguns independentistes, s¨®n b¨¤sicament ingenus, no se¡¯ls pot atribuir mala fe i aix¨°, diria, ¨¦s bo; ara b¨¦: fa por saber que gent d¡¯aquesta ingenu?tat ser¨¤ la que construir¨¤ un pa¨ªs. Sar¨¤ tutto un pasticcio, dirien a It¨¤lia. En canvi, si els koinistes s¨®n uns c¨ªnics, aleshores tenen mala fe i, de manera deliberada, prometen un parad¨ªs que senzillament no existeix.

En qualsevol dels dos casos el problema prov¨¦, com moltes altres vegades, de la comparaci¨® obsessiva amb Espanya. Qualsevol Estat al m¨®n ha adoptat mesures similars a les de l¡¯Estat espanyol. I si aix¨° ¨¦s aix¨ª, aleshores no es tracta que la Catalunya koinista sigui diferent d¡¯Espanya; el que afirmen els koinistes, conscientment o inconscient, ¨¦s que la Catalunya koinista ¨¦s diferent de qualsevol altre Estat del m¨®n. Per¨° s¡¯equivoquen. Catalunya no ¨¦s tan especial com per situar-se fora dels conceptes.

Un dels esl¨°gans dels que m¨¦s s¡¯ha abusat en els anys precedents del proc¨¦s ha estat aquell segons el qual la independ¨¨ncia de Catalunya significaria convertir Catalunya en un pa¨ªs normal. Doncs b¨¦, en els pa?sos normals els Estats tenen el monopoli de la for?a i pretenen, mitjan?ant l¡¯¨²s del poder coercitiu, que els ciutadans actu?n d¡¯acord amb les normes que els ¨°rgans legislatius promulguen. Si el legislador, a la rep¨²blica catalana, decid¨ªs que el catal¨¤ fos la llengua primordial a Catalunya, aleshores posaria en marxa tot un entramat juridicopol¨ªtic, que involucraria el poder coercitiu (aix¨° no implica necess¨¤riament l¡¯¨²s de la for?a, per descomptat, per¨° s¨ª l¡¯amena?a de l¡¯¨²s de la for?a en cas que el ciutad¨¤ no es conformi a la norma) per arraconar el castell¨¤. Aix¨ª doncs, no veig gaire com es podria aconseguir l¡¯estatus monoling¨¹e del catal¨¤ sense arraconar el castell¨¤. I si els koinistes sostinguessin que ells no afirmen res de tot aix¨°, llavors tot l¡¯episodi, a m¨¦s d¡¯insignificant, com ja l¡¯ha qualificat Valent¨ª Puig, seria desconcertant: en qu¨¨ coi es diferenciaria la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica de la futura rep¨²blica catalana de l¡¯actual legislaci¨® ling¨¹¨ªstica a Catalunya?

Pau Luque ¨¦s membre de l'Institut d'Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic.