Sis paraules

De l¡¯experi¨¨ncia, se n¡¯apr¨¨n. Ho constatem una vegada m¨¦s en aquest tortu¨®s proc¨¦s d¡¯investidura que encara ignorem com s¡¯acabar¨¤. Per¨° ja en podem obtenir un est¨ªmul per dur a terme una petita reforma constitucional en la qual ning¨² no havia caigut. En efecte, l¡¯apartat 5 de l¡¯article 99 de la Constituci¨® estableix: ¡°Si despr¨¦s d¡¯haver transcorregut el termini de dos mesos a partir de la primera votaci¨® d¡¯investidura, cap candidat hagu¨¦s obtingut la confian?a del Congr¨¦s, el Rei dissoldr¨¤ totes dues cambres i convocar¨¤ noves eleccions amb el referendament del president del Congr¨¦s¡±.

Quan han passat tres mesos i mig de les eleccions passades, encara no hi ha ni president ni Govern, i encara falten vora tres setmanes perqu¨¨ el Rei, per imperatiu constitucional, estigui obligat a dissoldre les cambres i convocar eleccions ¡ªno ho pot fer abans¡ª perqu¨¨, d¡¯acord amb els terminis legals, se celebrin gaireb¨¦ dos mesos despr¨¦s. En total, haurem estat m¨¦s de set mesos amb el Govern en funcions, amb el risc que es prolongui altra vegada el proc¨¦s si esdev¨¦ complicat procedir a una altra investidura.

Aquest panorama ens fa pensar que, a banda de la responsabilitat dels partits de no haver facilitat que es pogu¨¦s arribar a acords, el disseny institucional que estableix la Constituci¨® tamb¨¦ ¨¦s inadequat. En efecte, el punt clau est¨¤ situat en els dos mesos de termini establerts en l¡¯article esmentat, que es compten ¡°a partir de la primera votaci¨® d¡¯investidura¡±. Si aquesta s¡¯endarrereix ¡ªcom ha estat el cas, despr¨¦s que Rajoy rebutg¨¦s ser candidat i el president del Congr¨¦s fix¨¦s un per¨ªode potser excessivament llarg perqu¨¨ es present¨¦s Pedro S¨¢nchez a la sessi¨® d¡¯investidura¡ª, els temps es dilaten de tal manera que el comprensible des¨¤nim i l¡¯avorriment dels ciutadans contribueixen, una vegada m¨¦s, al descr¨¨dit dels pol¨ªtics i al desprestigi de la pol¨ªtica. El bipartidisme t¨¦ defectes, per¨°, com tot, tamb¨¦ virtuts: aix¨° no passava abans.

Aix¨ª doncs, amb l¡¯actual redacci¨® de l¡¯article 99.5 de la Constituci¨® no es pot impedir jur¨ªdicament que els partits abusin dels terminis. Per¨° amb una petit¨ªssima reforma d¡¯aquest precepte, aquest ab¨²s es podria limitar de manera molt raonable. Nom¨¦s es tractaria de substituir l¡¯inc¨ªs que ara diu ¡°a partir de la primera votaci¨® d¡¯investidura¡± per un altre que, per exemple, digu¨¦s ¡°a partir de l¡¯endem¨¤ de les eleccions¡±.

Amb aquest senzill canvi s¡¯hauria for?at els partits a intentar formar majories abans del 21 de febrer i, si no ho haguessin aconseguit, les eleccions s¡¯haurien celebrat 54 dies despr¨¦s, d¡¯acord amb el termini establert en la llei electoral actual, termini que tamb¨¦ es podria escur?ar a trenta, ja que aix¨ª ho permet la Constituci¨®. En tot cas, amb una reforma d¡¯aquest tipus, suposant que cap candidat no hagu¨¦s aconseguit la investidura, i mantenint la llei electoral tal com est¨¤ ara redactada, aquests dies ja estar¨ªem celebrant eleccions. Si s¡¯hagu¨¦s redu?t a trenta dies el termini legal de convocat¨°ria, les haur¨ªem celebrat fa m¨¦s o menys tres setmanes.

En conclusi¨®: canviar sis paraules de la Constituci¨® ens hauria estalviat aquest calvari in¨²til. Perqu¨¨, desenganyem-nos, els terminis s¨®n per esgotar-los, els pol¨ªtics no s¨®n diferents de la majoria dels ¨¦ssers humans, com m¨¦s temps ens donen, m¨¦s triguem a fer les coses. Per tant, no per allargar els terminis la investidura resulta m¨¦s f¨¤cil. Al contrari, es complica molt m¨¦s. Va passar a Catalunya fa uns mesos, ara est¨¤ passant el mateix a Madrid. Tothom s¡¯espera al darrer moment. Els partits haurien comen?at a negociar immediatament si no haguessin tingut el c¨°mode coix¨ª que els dos mesos no es comen?aven a comptar fins que algun candidat es prest¨¦s a ser investit. Si S¨¢nchez no hagu¨¦s acceptat el repte, s¡¯hauria hagut de for?ar la interpretaci¨® de l¡¯article 99.5 per arribar a una soluci¨® raonable que pos¨¦s fi a un proc¨¦s que no pot ser indefinit. Si b¨¦ ha fracassat, com era previsible, en l¡¯afany d¡¯acordar la investidura amb Podem, almenys aix¨° cal agrair-li.

Coda final. Potser hem d¡¯anar fent modificacions constitucionals m¨ªnimes, simples retocs senzills d¡¯aprovar, per millorar el funcionament de les institucions, sense esperar la gran reforma, complicada, que mai no arriba i cada vegada apareix m¨¦s llunyana i irreal. Aquestes sis paraules de l¡¯article 99.5 en s¨®n un bon exemple.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.