Tornada a l¡¯aula

Quan a comen?ament de 2011 va agafar les regnes de la conselleria d¡¯Economia, Andreu Mas-Colell va ser considerat el perfil m¨¦s t¨¨cnic del Govern. Artur Mas, d¨¨iem tots, havia triat un acad¨¨mic de prestigi per redre?ar les finances catalanes en plena tempesta. Per¨° en aquest cas la frontera entre el te¨°ric i el pol¨ªtic no ¨¦s tan clara com sembla. Si els pol¨ªtics el veuen com un acad¨¨mic, els seus col¡¤legues dels Estats Units en destaquen la passi¨® per la pol¨ªtica. I el mateix Mas-Colell considera que, si no fos per aquesta vocaci¨®, hauria estat un matem¨¤tic dedicat a l¡¯economia. Aquesta reflexi¨® la fa al prefaci del llibre General equilibrium and game theory, ten papers, editat per la Universitat de Harvard.

L¡¯acad¨¨mic ¡ªo el pol¨ªtic¡ª ha tornat a la universitat. I ho fa amb un llibre que ha trigat anys a preparar. Mas-Colell ha revisat m¨¦s de 120 papers acad¨¨mics ¡ª¡°he ent¨¨s pel cam¨ª m¨¦s dur per qu¨¨ a la gent li agrada publicar la seva col¡¤lecci¨® sencera de papers¡±¡ª de les dues ¨¤rees de recerca a les quals m¨¦s s¡¯ha dedicat: l¡¯equilibri general i la teoria dels jocs. Es tracta de deu documents en qu¨¨ Mas-Colell parteix del sup¨°sit que els mercats s¨®n competitius per concloure que ni la llei de l¡¯oferta i la demanda ni l¡¯exist¨¨ncia de l¡¯equilibri dels preus depenen de la racionalitat dels agents.

La tria de Mas-Colell ha tingut molt a veure, com ell mateix va dir a la presentaci¨® del seu llibre a la Barcelona Graduate School of Economics, amb ¡°criteris de mercat¡±. Aix¨° es mesura per les cites que hagin tingut. Tampoc ¨¦s una tasca f¨¤cil: Mas-Colell ¨¦s el tercer cient¨ªfic social espanyol m¨¦s citat, amb 2.786 refer¨¨ncies fins al 2009, segons un estudi de l¡¯Institut Lauder de Gesti¨® i Estudis Internacionals de la Universitat de Pennsilv¨¤nia.

La decisi¨® de la Universitat de Harvard de publicar el recull de papers de Mas-Colell rau en el fet que el professor ¡°revolucion¨¦s¡± la comprensi¨® que fins aleshores feia la universitat dels ¡°mercats competitius, la formaci¨® de preus i el comportament dels participants del mercat¡±. L¡¯exconseller va estudiar a la Universitat de Minnesota i des del 1972 va ser investigador i professor a Berkeley. A partir de 1981, va exercir a Harvard. Ha rebut diverses distincions i reconeixements. L¡¯any passat va ser investit doctor Honoris Causa per la Universitat de Chicago, que va definir-lo com ¡°un dels principals economistes te¨°rics del m¨®n¡±. Mas-Colell era el primer economista que rebia aquesta distinci¨® des del 2002, quan es va investir Hugo Sonnerschein.

Precisament, Sonnerschein va presentar Mas-Colell en aquella ocasi¨® i ¨¦s qui introdueix el llibre. Sonnerschein recorda una altra de les fites de l¡¯economista catal¨¤: el manual Microeconomic Theory. ¡°?s potser el manual m¨¦s influent per als alumnes en m¨¦s de 70 anys: un merescut successor dels tractats de Hichs i Samuelson¡±, diu. A m¨¦s, destaca ¡°l¡¯extraordin¨¤ria aptitud per a les matem¨¤tiques i el pensament econ¨°mic¡± de Mas-Colell.

Jerry Green, un dels coautors del manual de Microeconomia, destaca que l¡¯obra de l¡¯economista es caracteritza per la ¡°profunditat i la subtilesa¡± de l¡¯an¨¤lisi. Green destaca que Mas-Colell se centra en el ¡°nucli¡±. ¡°Ha escollit les millors i m¨¦s importants q¨¹estions per treballar. No assumeix un problema dif¨ªcil nom¨¦s per demostrar el seu virtuosisme t¨¨cnic, sin¨® que ha escollit els problemes que realment importen perqu¨¨ afecten la nostra comprensi¨® fonamental dels processos econ¨°mics¡±, diu Green, que afegeix que la seva escriptura ¨¦s un ¡°model de claretat, brevetat i eleg¨¤ncia¡±.

Tots van destaquen el vessant pol¨ªtic de Mas-Colell. I per il¡¤lustrar-lo, Sonnerschein posa un darrer exemple. El 1970, Mas-Colell era en un curs de Minnesota. El l¨ªder dels estudiants va cridar a la vaga per la guerra del Vietnam. Aquelles mobilitzacions no van ser avalades per la universitat i Sonnerschein pensava fer classe. Mas-Colell va negociar amb ell per dissuadir-lo: en comptes de fer classe, comen?arien un paper del qual havien parlat. I aix¨ª va sorgir un treball conjunt que Mas-Colell lamenta no haver incl¨°s en el recull. La teoria dels jocs duta a la pr¨¤ctica.

?