Sergi P¨¤mies: ¡°M¡¯agrada m¨¦s el futbol que el Bar?a¡±

E l llibre de Sergi P¨¤mies Confessions d¡¯un culer defectu¨®s(Emp¨²ries), potser involunt¨¤riament, t¨¦ l¡¯estructura d¡¯un partit de futbol. P¨¤mies (Par¨ªs, 1960), un nen, va per primera vegada al Camp Nou a veure el Bar?a. En aquest sentiment de pertinen?a se sent defectu¨®s i explica per qu¨¨, i raona tra?ant un perfil del seu barcelonisme singular, des del retrat del culer que no aconsegueix odiar el Reial Madrid, conscient que va arribar al futbol abans per Cruyff i la seva samarreta vermella i blanca que pel Bar?a i el carnet del seu oncle. En 163 p¨¤gines, P¨¤mies confessa i potser justifica el que li deia la seva ¨¤via Timotea: ¡°Quina desgr¨¤cia m¨¦s gran ha d¡¯estar a punt de passar-nos amb el temps que fa que no passa res¡±. Una cosa que haur¨¤ pensat m¨¦s d¡¯una vegada durant aquesta comuni¨® sentimental futbol¨ªstica que acaba amb la tribal sortida del camp.

Pregunta. Qu¨¨ t¨¦ de m¨¤gic aquest cam¨ª del Camp Nou a la Diagonal al final del partit?

Resposta. La pujada al final del partit fins al Princesa Sof¨ªa ens uneix sense voler, m¨¦s enll¨¤ del resultat, t¨¦ vida pr¨°pia. La b¨¨stia es mou i formes part d¡¯ella. Hi ha un punt de pertinen?a. L¡¯arribada ¨¦s m¨¦s esglaonada, m¨¦s individual, dura m¨¦s, gaireb¨¦ una hora. La sortida dura deu minuts i per la travessera de les Corts no ¨¦s tan bonica. A mi m¡¯aniria m¨¦s b¨¦ sortir per baix, per¨° pujo fins a la Diagonal perqu¨¨ aquest final del partit ens uneix com nom¨¦s ens uneix l¡¯antimadridisme.

P. No ¨¦s antimadridista.

R. No. Per aix¨° s¨®c un culer defectu¨®s.

Quan m¡¯enganxo al futbol no veig el Madrid rebent copes de mans de Franco

P. Hi ha un manual del bon culer?

R. No. Per¨° entenc que el culer ha de ser antimadridista. Jo he tractat de ser-ho i no he pogut. Hi ha cent mil maneres de ser barcelonista, per¨° nom¨¦s una de ser antimadridista. Amb l¡¯antimadridisme el Bar?a ¨¦s monol¨ªtic. En si mateix es desconstrueix, ¨¦s molecular. Aix¨° est¨¤ en la fundaci¨®, en l¡¯escut, aquesta olla de grills. Arrenca d¡¯una dial¨¨ctica de conflicte intern. ?s grandi¨®s.

P. Aqu¨ª es psicoanalitza?

R. El llibre ¨¦s un enc¨¤rrec que he reconvertit en assaig sentimental. T¨¦ molt de ter¨¤pia. De fet, la primera secci¨® que vaig escriure a EL PA?S es titulava El consultorio del Doctor Cul¨¦, on la gent deixava un missatge, que jo inventava. Quan vaig comen?ar a escriure del Bar?a em vaig ocupar molt de la patologia culer.

P. A vost¨¨ li agrada m¨¦s el futbol que el Bar?a, no?

R. S¨ª senyor. T¨¦ a veure amb la cronologia. Hi ha dues grans fam¨ªlies d¡¯aficionats: els que quan neixen els fan d¡¯un club i descobreixen el club i les seves estrelles, i els que a trav¨¦s del futbol descobreixen una afici¨® i uns jugadors determinats. Els marcats des de la inf¨¤ncia no poden escollir; en els segons preval la il¡¤lusi¨® del futbol. Jo s¨®c d¡¯aquests.

P. Creixent a Fran?a i en una fam¨ªlia on era m¨¦s f¨¤cil sentir el seu pare parlar d¡¯eurocomunisme que de l¡¯Holanda de Cruyff, aix¨° seu amb el futbol no ¨¦s un miracle?

R. S¨ª, era un ambient molt pol¨ªtic i cultural. Per¨° amb el temps vaig saber que el meu pare era un gran aficionat al futbol, encara que no vaig tenir la relaci¨® de pare i fill que hi anaven junts. En aquella ¨¨poca la relaci¨® amb el Bar?a era nul¡¤la. Jo no tenia cromos del Bar?a, tenia cromos del Keita del Sant-Ettiene. M¡¯era m¨¦s pr¨°xim l¡¯Ajax que el Bar?a, que no descobreixo fins el 1971, quan em mudo a Barcelona. Si hagu¨¦s anat a Bilbao, seria de l¡¯Athletic.

P. A Fran?a, no veia el Bar?a ni per la tele?

R. Mai. Jo el primer partit el veig al camp amb el meu oncle Pau. Els partits els veia a la tele del pis de monsieur Blanc. All¨¤ v¨¨iem el Nantes, l¡¯Olimpique. Puj¨¤vem tots els ve?ns. I all¨¤ vaig veure una semifinal de la Copa d¡¯Europa el 1968. I m¡¯enganxo. Caic en la droga. I ho segueixo, m¡¯informo.

P. Com s¡¯informava?

Ser bisexual futbol¨ªstic ¨¦s una aberraci¨® exagerada; has de ser carn o peix

R. A la meva escala vivia monsieur Modin, periodista de L¡¯Equip i especialista en ciclisme, per¨° a qui li agradaven molt el rugbi i el futbol. Jo tenia informaci¨® esportiva de qualitat.

P. Al futbol l¡¯enganya molt la mem¨°ria?

R. El futbol estimula la nost¨¤lgia. De fet, ¨¦s un accelerador de mem¨°ria. ?s una realitat per la qual pots ordenar la teva vida. Tu podries dir: vaig n¨¦ixer quan vam vendre Kubala, vaig tenir la meva primera xicota quan vam fitxar Schuster... S¨®n vides paral¡¤leles.

P. Com apareix el Reial Madrid en la seva vida?

R. El Madrid, a l¡¯¨¨poca en qu¨¨ m¡¯enganxo al futbol, ja no guanyava. Descobreixo el Madrid a la final de la Recopa amb el Chelsea, i la perd. Tots els ¨¤rabs, polonesos i espanyols del barri vam veure els dos partits a casa del senyor Blanc. El primer cop que veig el Madrid, als nou anys, veig al meu voltant espanyols, republicans, emigrants com la meva fam¨ªlia, plorant perqu¨¨ el Madrid perd. Aix¨° no ¨¦s el mateix que veure Franco donant-los copes amb el bra? enlaire. Per aix¨°, quan arribo i em faig del Bar?a, per osmosi instant¨¤nia descobreixo que he de ser antimadridista; abans no n¡¯era conscient, ¨¦s llavors quan s¡¯origina un conflicte immediat amb mi mateix que porto durant anys, primer amb resignaci¨®, despr¨¦s amb impostura, tractant de conv¨¨ncer-me que ho era i no l¡¯encertava mai. Feia comentaris i no colaven; els culers de veritat em deien: ¡°Tu ets madridista!¡±. D¡¯aqu¨ª la meva defectuositat.

P. Per¨° no ¨¦s m¨¦s cruyffista que barcelonista?

R. Quantitativament no ho s¨¦, per¨° en el sentit cronol¨°gic, de fidelitat, segur. S¨®n dues realitats que s¡¯han complementat molt b¨¦, s¡¯han retroalimentat; s¨ª, he estat m¨¦s cruyffista que barcelonista.

P. Anar a futbol amb el carnet prestat ¨¦s de culer defectu¨®s?

R. Molt, i ¨¦s un privilegi. En aix¨°, el culer ¨¦s extremament gener¨®s: hi ha culers que s¨®n socis nom¨¦s per deixar els carnets. ?s el que en dir¨ªem el seient ocupat: com el seient lliure, per¨° en fam¨ªlia. Es tracta de tenir carnets i que sempre s¡¯usin per familiars o amics. Jo s¨®c un aut¨¨ntic voltor, gr¨¤cies al meu sogre, ¨¦s clar.

P. Existeix la tipologia culer amb pare perico?

R. D¡¯aberracions n¡¯he conegut moltes, per¨° ser bisexual futbol¨ªstic ¨¦s una aberraci¨® exagerada. En futbol has de ser carn o peix.

P. En el llibre defensa els presidents del Barcelona. Aix¨° tamb¨¦ ¨¦s de culer defectu¨®s?

R. La capacitat de donar vidilla institucional a l¡¯afici¨® que ha caracteritzat els presidents i vicepresidents del Barcelona en abs¨¨ncia de partits ¨¦s extraordin¨¤ria, i hem estat molt ingrats de no valorar-lo. Hem de recon¨¨ixer les seves incongru¨¨ncies, aberracions, extravag¨¤ncies... No tenen cap grandesa; no ¨¦s futbol, al rev¨¦s: ¨¦s la pe?a mesquina que complementa la grandesa del futbol, per¨° hi va aparellada i ¨¦s necess¨¤ria. Compadeixo aquests clubs que els compra un paio de Tail¨¤ndia.

P. El llibre, per la desgr¨¤cia de la mort de Johan Cruyff, li ha quedat com un preci¨®s homenatge al seu record.

R. ?s involuntari. Un atzar. El cap¨ªtol de Johan, un ter? del llibre, est¨¤ escrit en present. Quan ho escric, a Johan no se li ha detectat el c¨¤ncer, i el corregeixo quan se sap que est¨¤ malalt i sense tenir ni idea que es morir¨¤, perqu¨¨ guanyava 2-0. No he estat del seu cercle d¡¯amics, per¨° s¨ª que s¨®c del nucli fundacional del cruyffisme perqu¨¨ em vaig enamorar de com jugava a l¡¯Ajax. I aix¨° ¨¦s una medalla. Jo puc entrar a la discoteca. Em miren malament a la porta, per¨° dic: ¡°Panathinaikos¡± [per la final de la Copa d¡¯Europa de 1971, la primera que va guanyar l¡¯Ajax ]. I no hi ha porter que em pari. Perqu¨¨ jo vaig veure aquells partits.