M¨®n ¡®deslocalitzat¡¯

La revelaci¨® dels papers de Panam¨¤ dibuixa un nou mapa del m¨®n en el qual cada vegada destaquen m¨¦s les illes, els pa?sos, els mars o les fronteres fora de tot control democr¨¤tic. Els paradisos fiscals no s¨®n un fenomen nou, per¨° la seva multiplicaci¨® consolida una esp¨¨cie d¡¯arxip¨¨lag d¡¯excepcions que es va comen?ar a configurar als anys noranta i s¡¯ha convertit en la cartografia del poder pol¨ªtic i econ¨°mic real del m¨®n contemporani.

L¡¯optimisme d¡¯un m¨®n sense fronteres despr¨¦s de la caiguda del mur de Berl¨ªn va fer creure que la circulaci¨® m¨¦s gran de persones, informaci¨®, idees i diners nom¨¦s tindria efectes positius. Tal com es va encarregar de recordar de forma violenta l¡¯11-S, s¡¯oblidava llavors que l¡¯obertura de fronteres tamb¨¦ implicaria una llibertat m¨¦s gran per a terroristes, traficants de persones i de drogues, criminals i especuladors de tot tipus. La globalitzaci¨® tamb¨¦ posava de manifest que els riscos ambientals i financers serien per sempre compartits, i, mentre limitava el control dels intercanvis, afavoria que treball i residus es poguessin deslocalitzar f¨¤cilment en territoris llunyans.

L¡¯offshoring significa precisament aix¨°: moure recursos, pr¨¤ctiques, persones o diners lluny del l¨ªmit amb el mar, de la frontera, i despla?ar-los del territori de la sobirania pol¨ªtica tradicional a un altre que quedi fora de la vista. En aquesta opacitat reposa l¡¯offshore o deslocalitzaci¨®. ?s un m¨®n d¡¯ocultaci¨® contrari al m¨®n obert, transparent i feli? que es prometia als noranta. Els recursos s¡¯amaguen en jurisdiccions secretes, i s¡¯eludeixen normes, lleis o impostos de manera il¡¤legal o de forma contr¨¤ria a l¡¯esperit de la llei per maximitzar beneficis.

Avui dia, existeixen entre 60 i 70 paradisos fiscals reconeguts i m¨¦s de la meitat del comer? mundial passa a trav¨¦s de les grans empreses que disposen de comptes o filials en aquests territoris. Segons afirmava el soci¨°leg recentment mort John Urry, entre el 25% i el 33% de la riquesa mundial es gestiona offshore. No es tracta per tant d¡¯un fenomen excepcional d¡¯uns quants evasors, sin¨® d¡¯una pr¨¤ctica habitual i generalitzada d¡¯elits de tot tipus i de les principals empreses del m¨®n, entre les quals hi ha companyies tan presents en la vida quotidiana d¡¯occident com Apple, Google o Amazon. Tots els diners aparcats en paradisos fiscals estan concentrats en mans de 10 milions de persones.

El problema ¨¦s que els papers de Panam¨¤ s¨®n nom¨¦s la punta de l¡¯iceberg d¡¯un m¨®n offshore que va molt m¨¦s enll¨¤ dels paradisos fiscals. Avui, gr¨¤cies a l¡¯evasi¨® legal, el secret i una mobilitat m¨¦s gran que garanteix la seguretat de les comunicacions i el transport, es deslocalitzen treball, residus i emissions de CO₂ en territoris fiscalment m¨¦s favorables. En aquests espais opacs tamb¨¦ s¡¯externalitzen poders militars, tr¨¤fic de dones i nens, prostituci¨® i altres fen¨°mens que atempten contra els drets humans com la tortura. Qu¨¨ ¨¦s, si no, la pres¨® de Guant¨¢namo? Si a aix¨° se li sumen camps de refugiats, zones fora de control governamental i bases militars, s¡¯acaba tra?ant un m¨®n en qu¨¨ l¡¯excepci¨® s¡¯ha fet norma i l¡¯offshore s¡¯ha convertit en la nova forma d¡¯exercici del poder. Tot aix¨° va acompanyat d¡¯una cultura i un estil de vida d¡¯una elit global sense domicili fix, en qu¨¨ la vida m¨°bil, els jets privats, els espais de lleure de luxe i les fam¨ªlies estructurades en trobades ocasionals transformen radicalment la noci¨® de lloc, de llar i de ciutadania.

Les conseq¨¹¨¨ncies del m¨®n deslocalitzat s¨®n devastadores. No nom¨¦s es perden milions en la recaptaci¨® d¡¯impostos que servirien per a la sanitat, l¡¯educaci¨® o les infraestructures, sin¨® que s¡¯alteren les relacions entre pa?sos i s¡¯agreuja la desigualtat. Oxfam-Interm¨®n no es cansa de denunciar que la riquesa del m¨®n est¨¤ cada vegada m¨¦s concentrada en poques mans. El 2010, 388 persones tenien la mateixa riquesa que la meitat de la poblaci¨® m¨¦s pobra del m¨®n; el 2015 eren nom¨¦s 62. L¡¯evasi¨® ¨¦s tamb¨¦ una l¨ªnia de flotaci¨® contra la lliure compet¨¨ncia de mercat, perqu¨¨ afavoreix les grans multinacionals i destrueix les petites i mitjanes empreses. Amb una part dels recursos del pa¨ªs fora de control i del debat p¨²blic, aquest sistema confirma la p¨¨rdua de sobirania dels Estats i es converteix, juntament amb la corrupci¨®, en l¡¯amena?a m¨¦s greu que t¨¦ plantejada avui la democr¨¤cia.

Judit Carrera ¨¦s polit¨°loga.