La decisi¨® del PSOE

L'aritm¨¨tica electoral del 20-D va atorgar al PSOE el privilegi de ser l'¨²nica for?a pol¨ªtica imprescindible per a qualsevol majoria parlament¨¤ria de govern. Des de la mateixa nit electoral, ja fa quatre mesos, les direccions de tots els partits saben perfectament que nom¨¦s hi ha dues opcions per formar govern: una ¨¦s la que podrien compondre el PP i el PSOE, la que seguint l'exemple alemany se sol anomenar gran coalici¨®. L'altra ¨¦s la que podrien formar el PSOE amb Podem, Esquerra Unida i un o alguns dels partits d'esquerres i nacionalistes de Catalunya i Euskadi. No n'hi ha cap altra. Sense el PSOE, cap de les sumes d'escons eventuals entre diversos partits ¨¦s suficient per formar una majoria de govern en el Congr¨¦s.

El problema pol¨ªtic que s¡¯ha plantejat davant d'aquest panorama ¨¦s que al PSOE no el satisf¨¤ ni li interessa cap de les dues opcions i, en conseq¨¹¨¨ncia, es resisteix a escollir. Si no es decideix per una o una altra, si no tria, hi haur¨¤ repetici¨® d'eleccions. Tot est¨¤ a les seves mans, no a les del PP o les de Podem. Ni, sens dubte, a les de Ciutadans, un partit els escons del qual no s¨®n necessaris per a cap de les combinacions possibles. La tardan?a, la llarga volta que ha donat per acabar arribant al cap de quatre mesos al punt de partida ¨¦s, no obstant aix¨°, molt comprensible. Encara que les dues opcions de pacte ofereixen el premi d'accedir al govern, presenten tamb¨¦ grans inconvenients i riscos per al PSOE.

Formar la gran coalici¨® amb el PP suposa per als socialistes bascular fortament cap a la dreta. Exigiria abandonar la cr¨ªtica de la pol¨ªtica socioecon¨°mica del PP que ha dut a terme Pedro S¨¢nchez durant la legislatura anterior i substituir-la per la col¡¤laboraci¨® lleial en l'aplicaci¨® d'aquesta mateixa pol¨ªtica, que fora d'aix¨° ¨¦s la que emana de Brussel¡¤les. Aquesta opci¨® t¨¦ una gran l¨°gica de fons, ja que reproduiria a Espanya la mateixa coalici¨® que els socialistes ja formen amb la dreta conservadora al Parlament Europeu. Per¨° t¨¦ el desavantatge obvi de deixar lliure l'esquerra restant tot l'ampli espai social i pol¨ªtic de l'oposici¨®, cosa que als socialistes els podria costar molt car a mitj¨¤ termini. El PSOE tem que si apareix combregant a Espanya amb la pol¨ªtica econ¨°mica neoliberal li passi el mateix que als socialistes grecs: que l'altra esquerra els va escombrar a les urnes.

L'altra opci¨®, el pacte del PSOE amb Podem i els catalanistes, suposa sumar els esfor?os d'un govern progressista eventual a Espanya als de Portugal i Gr¨¨cia per combatre l'orientaci¨® neoliberal de la pol¨ªtica econ¨°mica de la Uni¨® Europea. I, a m¨¦s, requereix entrar en la negociaci¨® d'una soluci¨® al contenci¨®s catal¨¤ que no exclogui la convocat¨°ria, tard o d'hora, d'una consulta a l'electorat. Una eventualitat que el comit¨¨ federal del PSOE rebutja de ple.

La prohibici¨® expressa de qualsevol acord que inclogui els partits que reclamen o basen un refer¨¨ndum a Catalunya, com Podem, DiL, ERC o el PNB, t¨¦ tamb¨¦ la seva l¨°gica, la l¨°gica dels xocs de nacionalistes contra nacionalistes. ?s, sens dubte, un nou ¨¨xit de la pol¨ªtica que segueix el PP quan va llan?ar per tot Espanya la campanya contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006. Aquella campanya va terroritzar tant els barons del PSOE que el p¨¤nic encara els dura i ara els ha mogut a imposar Pedro S¨¢nchez l'anatema a tota negociaci¨® amb partits catalanistes o amb aquells que els donin suport.

El PSOE ha consumit els quatre mesos que han transcorregut des de les eleccions per negociar i firmar un acord parlamentari amb Ciutadans i presentar-lo com a base ineludible per a qualsevol pacte amb els que realment pot formar majoria. L'opci¨® de pol¨ªtica econ¨°mica i social d'aquest acord ¨¦s una variant de la que aplica el PP. A la pr¨¤ctica, aix¨° ¨¦s decantar-se per la f¨®rmula de la gran coalici¨®, encara que de manera dissimulada, o vergonyant, ja que no l'ha firmat amb el PP sin¨® amb un mitjancer. ?s un intent d'aparentar que la decisi¨® ¨¦s dels altres, els que no s'afegeixen a la seva oferta. Per¨° si el PSOE hagu¨¦s optat per un pacte amb les esquerres, hauria comen?at les negociacions amb Podem i els altres partits. No ho ha fet. El m¨¨tode prefigura el resultat, ¨¦s ja una opci¨®, marca la prefer¨¨ncia. En aquests assumptes el que compta no ¨¦s qu¨¨ es diu sin¨® qu¨¨ es fa.