¡°Aqu¨ª moro!¡±

El p¨²blic no parava d¡¯aplaudir Sara Baras perqu¨¨ no mor¨ªs, abatuda a l¡¯escenari del T¨ªvoli, sempre agra?da a Barcelona, la ciutat que tant la va ajudar ja fa una pila d¡¯anys, quan de les seves actuacions encara no se¡¯n feia publicitat, ni per escrit ni a les capelletes de la Rambla. Ara ¨¦s una bailaora famosa arreu que es deixa la pell a cada funci¨®, baldada per l¡¯esfor? i lliurada a la gent, com si no hi hagu¨¦s cap altra actuaci¨® que la darrera, l¡¯aut¨¨ntica i definitiva: ¡°Aqu¨ª moro!¡±.

Va parlar amb un fil de veu molt t¨¨nue, que s¡¯apagava com una espelma, cosa sorprenent perqu¨¨ ni tan sols havia obert la boca, sin¨® que nom¨¦s va parlar amb els peus. Per ventura li havia explotat el cor, a aquell cos eixut i fr¨¤gil, despr¨¦s d¡¯absorbir els cantants de flamenc, els guitarristes, el cos de ball, l¡¯acompanyant i marit, Jos¨¦ Serrano, i la pr¨°pia companyia, com si no hi hagu¨¦s hagut ning¨² m¨¦s al teatre, ni tan sols el record de Paco de Luc¨ªa, Antonio Gades, Enrique Morente, Carmen Amaya, Camar¨®n de la Isla i Mora¨ªto. La Sara es moria sola.

No ha estat mai f¨¤cil muntar una obra al voltant de Sara Baras, ni tan sols quan s¡¯homenatgen les veus dels mestres del flamenc, perqu¨¨ a la sala nom¨¦s hi queda el ress¨° dels talons, que metabolitzen un espectacle col¡¤lectiu excel¡¤lent, tant hi fa que sigui a Londres, Sydney, Moscou, Par¨ªs, T¨°quio, Xangai, Singapur, Nova York, Buenos Aires, Rio o Barcelona. Els ulls de la gaditana sedueixen igual que els d¡¯una serp i les cames tenen la for?a d¡¯una estampida de b¨²fals que van al comp¨¤s dels pals del ball, als peus de la Sara, dura fins i tot quan diu que mor.

Asseguren els cr¨ªtics, i jo els copio com a lector i espectador conven?ut, que el poder li prov¨¦ de la punta i el tal¨®, del zapateado i la repicadissa, la manera obsessiva que t¨¦ de percudir sobre el terra. Lluminosa i expressiva, fa cops de tal¨® i mou els bra?os d¡¯una manera d¡¯all¨° m¨¦s natural, fa una torsi¨® de ronyons, com si fos un remol¨ª, sempre artista, mai populista, obstinada a trobar el puntet que la faci sentir fresca, pura i lliure, de vegades en¨¨rgica i d¡¯altres nost¨¤lgica, directa a l¡¯¨¤nima, fins que sembla que morir¨¤ de deb¨° aquesta nit al T¨ªvoli.

El sospir de l¡¯artista em va fer despertar la figura mundana del meu pare, un pag¨¨s que no sabia ni de flamenc ni de la Sara, simplement li agradava ballar una estona, que era de tant en tant, lliurat com va estar al camp i als amos, mosso de la seva pr¨°pia terra. El pare no va tenir inf¨¤ncia, ni va ser fam¨®s, ni va somiar en res m¨¦s que no fos arribar a ser m¨²sic, perqu¨¨ es creia molt capa? de tocar la trompeta i el viol¨ª sense haver anat mai a solfeig, perqu¨¨ al capdavall els peus li dansaven com els de Fred Astaire sense anar a classe. El pare es moria per ballar.

A trav¨¦s de la Sara vaig veure expressat el dolor i l¡¯esquin?ament, la r¨¤bia que sentien els que, com el meu pare, s¡¯angoixaven, i vaig advertir finalment tamb¨¦ la felicitat i l¡¯alegria d¡¯aquells que, tamb¨¦ com el pare, s¡¯aconseguien alliberar, alegres, amb un pasdoble, un vals o un bolero, el moment de seduir la mare, temorosa per la defensa irracional que el marit feia de les seves coses. Tot ho feia amb una determinaci¨® animal, instintiva, com un acte reflex. No hi havia partitura; nom¨¦s sentia i si va viure molt va ser per veure ballar i tocar. Era foc pur.

Ja ho va dir Chavela Vargas: ¡°Mestre, a mi no em llegeixis, toca de cor¡±. I jo, que s¨®c un maldestre, per bategar necessito estar connectat d¡¯alguna manera amb aquell dip¨°sit d¡¯energia que era el pare. No vaig aprendre mai a ballar ni a tocar d¡¯o?da ni per imitaci¨® ni repetici¨®. S¨¦ distingir, per¨°, un bailaor natural d¡¯un d¡¯ensenyat, perqu¨¨ a l¡¯escola tots aprenen el mateix i es manifesten igual. No ¨¦s el mateix una sala i un concurs que una pla?a de ball. A la pla?a, es mor.

Vaig veure els pares, els sogres i els oncles ballar pel plaer de ballar, amb molt bon gust, sempre respectuosos amb el p¨²blic, que era molt i variat, tafaner i alhora ent¨¨s. Mirava sense parar i no aconseguia aprendre¡¯n. Aquella lit¨²rgia que vaig viure de jove em fascinava per l¡¯eleg¨¤ncia, el vigor i el poder de seducci¨®. Feia tentines cada vegada que sortia a pista i intentava imitar el pare per entendre que tenia sentit del ritme. El pare va morir de pena i amor, i els malucs de la mare ja no estan per ballar. Aix¨ª que ara em desvisc per aplaudir la Sara.

Hi haur¨¤ qui dir¨¤ amb ra¨® que el flamenc no t¨¦ res a veure amb la m¨²sica d¡¯una festa major ni el meu pare amb Sara Baras ni una professional amb un amateur. El que passa ¨¦s que no havia vist mai que els peus d¡¯una bailaora retratessin tan b¨¦ les entranyes del meu progenitor. Ning¨² millor que una gran artista per transmetre i comunicar els sentiments m¨¦s primaris. Em ven? la passi¨® i sovint la desmesura. ¡°Aqu¨ª moro!¡±, s¡¯acomiada Sara Baras en veu baixa, dreta altra vegada, reconfortada per la gent, que es queda hipnotitzada. Fins al maig al T¨ªvoli.

L¡¯espectacle, curiosament, es diu ¡°Voces¡±.