Loquillo reclama el seu classicisme

Viu com una centella i intu?tiu com qui necessita ser-ho per sobreviure, Jos¨¦ Mar¨ªa Sanz Beltran, Loquillo (Barcelona, 1960), ha iniciat la seva conquesta de la tercera joventut. Ho va fer la nit del dissabte a l'Hospitalet de Llobregat, una ciutat amb aroma a barri, aquest context que tant domina Loquillo, que va aprofitar les Festes de Primavera de la ciutat per posar en marxa el seu ¨²ltim projecte, un nou disc amb el qual retorna a la faceta m¨¦s rockera i cl¨¤ssica, una manera de tornar a les arrels, sens dubte a la gram¨¤tica m¨¦s segura, l'escrita en clau d'energia i amb frases que aspiren a ser part d'himnes.

Era, doncs, un Loquillo en la m¨¦s pura ess¨¨ncia, instal¡¤lat en la seva particular cambra hiperb¨¤rica en la qual el temps s'ha susp¨¨s tant per a ell com per als qui, com a espectadors, s¡¯hi delecten, de manera que la seva m¨²sica acaba sent el refugi on sempre es trobaran certeses. No ¨¦s una mala recepta per a temps t¨¨rbols, per a ¨¨poques d'angoixa.

Si tanc¨¤vem els ulls, b¨¦ podr¨ªem ser als anys vuitanta. P¨²blic, repertori i actituds eren similars. Fins i tot en algunes zones del recinte de la Farga part de l'assist¨¨ncia, dictant-se les seves pr¨°pies lleis, fumava com quan els diners arribaven a dojo d'una Europa que comen?ava a tutelar-nos. L'¨²nica difer¨¨ncia, quilo aqu¨ª quilo all¨¤, eren els cabells blancs, els de Loquillo, que no de la seva banda, una esp¨¨cia de renovaci¨® dels Trogloditas quant a energia i empenta.

I el repertori, amb el nou disc, Viento del Este, ¨¤mpliament representat en el can?oner de la nit amb set de les seves dotze peces, busca la renovaci¨® amb aquest tipus de composicions que tenen la refer¨¨ncia en el mateix Loquillo, portaveu de generacionals aspiracions quan va cantar El mundo que conocimos o va homenatjar Los Negativos mitjan?ant una versi¨® de la seva can?¨® Viaje al norte. Va ser un Loquillo a la recerca de nous cl¨¤ssics que aconsegueixin el nivell de Memorias de j¨®venes airados, esgla¨® previ a l'olimp de Carne para Linda, La matar¨¦ o Quiero un cami¨®n, que van sonar en el tram m¨¦s noble del llarg repertori.

Aix¨ª, el concert va tenir una llarga introducci¨® amb temes nous, seguits pel p¨²blic amb atenci¨® encara que amb dist¨¤ncia, no en va eren temes encara no massa coneguts que s'estrenaven en aquell instant. Aix¨° s¨ª, semblaven atresorar les claus del Loquillo m¨¦s cl¨¤ssic, tirant d'estampa, energia i generaci¨®.

El rock sembla, doncs, que ha tornat a Loquillo per facilitar-li un autohomenatge ¡ªA tono bravo, per exemple, recorda Feo, fuerte y formal¡ª i brindar-li aquest paper de timoner de la nau, aquest que tant li agrada i que pauta tots els seus afanys. A l'Hospitalet de Llobregat ho va aconseguir i el temps va semblar una vegada m¨¦s que havia deixat d'importar. Els cl¨¤ssics sempre retornen al seu p¨²blic la millor imatge que aquest t¨¦ de si mateix.