18 mesos no ¨¦s res

En constatar-se ja expl¨ªcitament el frac¨¤s del proc¨¦s secessionista es produir¨¤ un escenari en el qual la societat catalana estar¨¤ encara m¨¦s en suspens, davant dues opcions que s¨®n substancialment contraposades. Queda un espai indefinit per a terceres opcions encara poc sedimentades, ara com ara freturoses de vigor program¨¤tic i liderat cre?ble. ?s un panorama de desperfectes. La pregunta ¨¦s quina disposici¨® hi haur¨¤ per recompondre un escenari pol¨ªtic de consist¨¨ncia o si la societat catalana anir¨¤ endinsant-se en un paisatge de fragments. Seria molt constructiva una pol¨ªtica equ¨¤nime i magn¨¤nima. Les formes de vida en com¨², en el seu millor moment, tenen els trets d'una conversa. Aix¨ª les societats concerten els seus acords i els seus desacords, amb la llei per arbitrar els seus conflictes.

En un breu assaig sobre ¨¨tica i pol¨ªtica, Alasdair MacIntyre adverteix dels dos mals que poden pertorbar la gesti¨® dels conflictes. El primer mal ¨¦s el de la supressi¨®, per pensar que un ha evitat el conflicte privant a una de les parts dels mitjans per expressar els seus arguments. El segon dels mals possibles ¨¦s el de la ruptura, el d'un tipus de desacord que destrueix la possibilitat del consens necessari per prendre una decisi¨® compartida. D'aqu¨ª, raona MacIntyre, que en ocasions un d'aquests mals sigui produ?t pels qui estan intentant evitar l'altre. ?s a dir: que la perspectiva de la ruptura porti a la supressi¨® o que el temor de la supressi¨® generi actituds que porten a la ruptura.

Per evitar les temptacions de la supressi¨® o la ruptura estan de m¨¦s les proclamacions d'intransig¨¨ncia ling¨¹¨ªstica, la negaci¨® de la realitat social tan plural o un llenguatge maximalista que de manera grotesca contrasta amb la creixent falta de confian?a en la idea d'una Catalunya independent. Pocs pol¨ªtics nacionalistes sostenen en privat que no sigui necessari fer marxa enrere o almenys posar en punt mort el proc¨¦s que de manera tan incompetent va iniciar Artur Mas i que l'actual president de la Generalitat segueix postulant, amb matisos contradictoris i per a un termini de divuit mesos. Nom¨¦s el b¨²nquer independentista i els seus altaveus digitals se'ls veu disposats a seguir apostant per la desconnexi¨®.

Com reiniciar aquella conversa p¨²blica que va mantenir Catalunya en nivells molt raonables d'estabilitat i coher¨¨ncia? Com a tot Espanya, els casos de corrupci¨® han causat estralls. S¨®n el pitjor decorat quan una societat intenta recuperar-se d'una crisi que ha deixat tants ciutadans sense feina, ha destru?t tant estalvi i ha deixat maltractades les classes mitjanes. A m¨¦s, a Catalunya la iniciativa secessionista ha acabat en una polaritzaci¨® larvada, amb una societat dividida entre els qui desitgen marxar d'Espanya i els qui no desitgen la desconnexi¨®.

En realitat, quines garanties ofereix un futur Estat? Sense estadistes, com construir estructures d¡¯Estat? La c¨¨lebre escena de fusi¨® entre Artur Mas i aquells representants de la societat civil queda molt enrere. Ara la mobilitzaci¨® est¨¤ en mans de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i dels activistes de la CUP. Mentrestant, van prosperant les empreses start-up, es creen nous cl¨²sters, universitats com la Pompeu Fabra se situen en el r¨¤nquing internacional i la innovaci¨® tecnol¨°gica segueix a l¡¯al?a. Cada vegada amb m¨¦s evid¨¨ncia, aquesta ¨¦s la Catalunya m¨¦s real davant d'una entel¨¨quia sobiranista d'incerta dimensi¨® europea.

Per abs¨¨ncia de racionalitat pol¨ªtica i sentit de la realitat, el secessionisme va trepitjar a fons l'accelerador. I d¡¯aqu¨ª a divuit mesos, qu¨¨? Tot aix¨° tindr¨¤ un cost, en credibilitat institucional, en competitivitat econ¨°mica, en legitimitat pol¨ªtica, en la relaci¨® amb el conjunt d'Espanya, en pur i simple cansament. I sobretot, p¨¨rdua d'autoestima, desconfian?a en la vida p¨²blica, amb nous absentismes i desafeccions. Era previsible que, entre tantes altres versions i de m¨¦s rigor hist¨°ric, donar prefer¨¨ncia institucional a la interpretaci¨® victimista del 1714 en lloc d'aprofitar al m¨¤xim les oportunitats del segle XXI tamb¨¦ sortiria car. Les claus del futur s¨®n una inc¨°gnita radical. No sabem fins a quin punt seguiran en actiu els sectors independentistes, si quedaran en stand by, si es traslladaran a altres formes d'emocionalitat reivindicativa en forma de populisme o si adoptaran l'objectiu d'una renovaci¨® de llenguatge nacionalista tornant a la tesi de prendre part en la governabilitat d'Espanya.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor