Ucra?na, R¨²ssia i Bielor¨²ssia recorden per separat la cat¨¤strofe de Txern¨°bil

Ucra?na, Bielor¨²ssia i R¨²ssia commemoren per separat el 30¨¨ aniversari de la cat¨¤strofe de Txern¨°bil, la m¨¦s greu en la hist¨°ria de l'explotaci¨® civil de l'energia at¨°mica. Els tres pa?sos eslaus afectats recorden la trag¨¨dia del 26 d'abril del 1986, cada un pel seu compte, des de diferents coordinades pol¨ªtiques i econ¨°miques.

A Ucra?na, on est¨¤ situada Txern¨°bil, els treballadors de les centrals nuclears han convocat per avui dimarts una manifestaci¨® davant del Ministeri de Just¨ªcia a K¨ªev per protestar pel bloqueig dels comptes bancaris d'Energoatom, el principal distribu?dor d'energia el¨¨ctrica de l'Estat. Els treballadors argumenten que el bloqueig dels comptes de l'empresa, a inst¨¤ncies d'un dels creditors de la companyia, impedir¨¤ el subministrament de combustible nuclear a les centrals d'Ucra?na, aix¨ª com l'emmagatzematge dels residus i eventualment els sous del personal.

Txern¨°bil es troba en proc¨¦s de tancament i desmantellament des del 2000. Per al novembre s'instal¡¤lar¨¤ l'anomenat Arc, una construcci¨® ¨²nica en el seu g¨¨nere, que protegir¨¤ el sarc¨°fag constru?t sobre el quart reactor (l'accidentat) de qualsevol possible fuga radioactiva, segons va dir el director de la central, Igor Gramotkin, al setmanari Z¨¦rkalo Nedelii. El projecte Arc, va assenyalar, t¨¦ un cost de 2.500 milions d'euros i hi participen 28 pa?sos, a m¨¦s del Banc Europeu de Reconstrucci¨® i Desenvolupament, que ¨¦s l'administrador del fons de Txern¨°bil. Gramotkin va explicar que el tercer reactor ja es pot considerar una instal¡¤laci¨® no nuclear i el segon i primer bloc tindran tamb¨¦ aquesta categoria aquest mateix any, quan s'acabi d'eliminar el combustible radioactiu que hi ha a l'interior.

"Quan es va prendre la decisi¨® d'aturar la central de Txern¨°bil, Ucra?na no estava preparada per a aix¨° ni des del punt de vista organitzatiu ni t¨¨cnic ni financer¡±, va puntualitzar el funcionari. Gramotkin va dir tamb¨¦ que, l'any passat, en ocasi¨® del 29¨¨ aniversari, el president Petr¨® Poroixenko havia lamentat la falta de col¡¤laboraci¨® cient¨ªfica i t¨¨cnica entre R¨²ssia i Ucra?na en la central sinistrada. ¡°La seguretat nuclear ¨¦s un camp d'activitat que es troba m¨¦s enll¨¤ de les relacions pol¨ªtiques¡±, va afirmar Gramotkin.

La zona de Txern¨°bil, segons va explicar, es pot utilitzar com a base per a dues activitats diferents, o b¨¦ tractament de materials radioactius o b¨¦ per a instal¡¤lacions d'energia alternativa, especialment bateries solars. Intentar aconseguir que hi hagi?un prat verd en l'assentament de la central ¨¦s inadequat per l'alt nivell de contaminaci¨® al voltant de la central en un per¨ªmetre de deu quil¨°metres, va puntualitzar.

A R¨²ssia, una quinzena de regions van resultar afectades pel n¨²vol radioactiu de Txern¨°bil. La radiaci¨® segueix sent molt elevada en punts que el Govern rus ha excl¨°s de la llista de zones m¨¦s afectades, segons va dir Alla Iarox¨ªnskaia, exdiputada de la URSS i autora de nombroses obres sobre Txern¨°bil. Segons Iarox¨ªnskaia, un total de 554 poblacions van ser eliminades de la llista de territoris afectats el 2015, cosa que significa que els residents van perdre les prestacions que rebien. Iarox¨ªnskaia?cita la localitat de Novozivkovo i altres zones de Briansk, una prov¨ªncia on hi ha hagut manifestacions en contra de la decisi¨® governamental. El 1997 els habitants de la regi¨® es van querellar quan les autoritats van intentar rebaixar l'estatus de les regions afectades i els tribunals els van donar la ra¨®. Ara els l'han negat, afirma Iarox¨ªnskaia. A Moscou, el president de l'associaci¨® de Txern¨°bil, Andr¨¦i Gruixenkov, va manifestar que les autoritats municipals volen fer fora l'associaci¨® Txern¨°bil Moscou (amb 12.500 socis) dels locals que actualment ocupa gratu?tament en virtut d'un acord amb l'anterior alcalde de la capital. Una part de les prestacions de qu¨¨ disposaven els ciutadans russos afectats per Txern¨°bil es van abolir a partir del 2004.

Proporcionalment, Bielor¨²ssia va ser el pa¨ªs m¨¦s afectat per l'accident (el 23% de la superf¨ªcie del pa¨ªs, especialment les regions de G¨®mel i Maguiliov, on vivien 2 milions de persones). A la zona contaminada a data d'1 de gener vivien 1,4 milions de persones (el 12% de la poblaci¨® de la rep¨²blica), segons l'ag¨¨ncia russa Tass. No obstant aix¨°, Bielor¨²ssia ¨¦s el pa¨ªs que sembla m¨¦s disposat a arxivar l'accident: construeix actualment la seva primera central nuclear amb tecnologia russa i projecta restablir la producci¨® agr¨ªcola a la regi¨® afectada per la cat¨¤strofe, segons va dir aquest dilluns a Minsk el ministre d'Exteriors, Vlad¨ªmir Makei. En opini¨® del ministre, ¡°es pot plorar, patir i queixar-se, per¨° cal intentar canviar la situaci¨®¡± i triar entre organitzar l'ajuda humanit¨¤ria entre els afectats o ¡°intentar recuperar aquesta terra per viure i conrear productes aptes per al consum¡±.

Bielor¨²ssia ha acumulat un coneixement i una informaci¨® ¨²nics en la superaci¨® de cat¨¤strofes semblants a la de Txern¨°bil, segons el seu president, Aleksandr Lukaixenko.

El president d'Ucra?na, Petr¨® Poroixenko, ser¨¤ l'¨²nic l¨ªder eslau que commemori l'aniversari sobre el terreny, el dimarts a Txern¨°bil. A K¨ªev, en una exposici¨® de documents pol¨ªtics relatius al sinistre, es mostra una nota enviada pel secretari del comit¨¨ regional del partit comunista de la prov¨ªncia de K¨ªev, Grigori Revenko, als seus superiors immediatament despr¨¦s de l'avaria. Revenko afirmava que ¡°no hi ha perill per a la poblaci¨® de la ciutat [de Pr¨ªpiat]¡±. Desenes de milers de persones van haver de ser evacuades d'aquella localitat, que es va convertir en un entorn fantasma.