Qui forma part del club?

La q¨¹esti¨® de la representaci¨® se sol abordar des d'una perspectiva estrictament democr¨¤tica i poques vegades des de les implicacions que t¨¦ per a la just¨ªcia social. Fins a quin punt vivim en una societat justa, si hi ha col¡¤lectius que no tenen veu en els mitjans pol¨ªtics, econ¨°mics o medi¨¤tics? Se suposa que estan representats pels pol¨ªtics electes, ja que el dret al vot ¨¦s universal. A la pr¨¤ctica, tanmateix, sabem que hi ha col¡¤lectius que molt rarament apareixen en l'¨¤mbit p¨²blic i, amb la seva abs¨¨ncia, s'obliden tamb¨¦ les seves necessitats i reivindicacions. Aquest oblit t¨¦ a veure amb les regles de qu¨¨ ens hem dotat, per¨° tamb¨¦ amb les circumst¨¤ncies psicol¨°giques i socials que afegeixen determinats biaixos a la percepci¨® que tenim de la participaci¨®.

A la pregunta de qui decideix qui pot ser membre ¡°visible¡± d'una societat, se n'afegeix una altra que hi est¨¤ ¨ªntimament relacionada: qui corregir¨¤ la injust¨ªcia en la representaci¨®? Abordar¨¦ aquests dos aspectes posant com a exemple un dels casos m¨¦s estudiats, el de les dones, atesa la seva discriminaci¨® transversal en la representaci¨® p¨²blica, inclosos els nivells m¨¦s elevats de poder.

La que va ser comiss¨¤ria de Just¨ªcia europea, Vivian Reding, va impulsar el 2014 un programa voluntari perqu¨¨ les empreses europees acordessin un proc¨¦s d'incorporaci¨® de directives que les condu¨ªs a la paritat en un proc¨¦s de cinc anys, concretament fins al 2020. Va advertir que, si en el per¨ªode d'un any no aconseguia el suport de prou empreses, proposaria l'obligatorietat de quotes per garantir l'acc¨¦s de les dones a c¨¤rrecs directius. Un any despr¨¦s, les xifres van mostrar una evid¨¨ncia incontestable: nom¨¦s 24 empreses de tot Europa s'havien adherit a la iniciativa i havien acordat assolir un 40% de dones el 2020. Les conclusions s¨®n dues, com a m¨ªnim: la voluntarietat no funciona i qui ha de garantir la igualtat en el m¨®n empresarial, dif¨ªcilment ho far¨¤.

Els prejudicis i estereotips tradicionals s¨®n responsables, en gran part, de la dificultat de l'acc¨¦s de dones a c¨¤rrecs de decisi¨®, i tamb¨¦ de la infrarepresentaci¨® de col¡¤lectius no subjectes al criteri dominant, com han assenyalat Marta Nussbaum i Nancy Fraser, entre d'altres. Els nombrosos estudis que mostren els beneficis d'incorporar dones en ¨¤mbits de decisi¨®, aix¨ª com els que aposten pels avantatges de la diversitat, no fan gens d¡¯efecte en els qui tenen el poder de decidir qui ocupar¨¤ els llocs del poder econ¨°mic, pol¨ªtic o acad¨¨mic.

A m¨¦s, hi ha una altra dificultat afegida, que poques vegades s¡¯assenyala, i ¨¦s la visi¨® esbiaixada que tenen els homes de la paritat femenina. Si hi ha un 17% de dones en una sala, els homes perceben que almenys la meitat del grup ¨¦s femen¨ª i quan el nombre de dones arriba al 33%, els homes creuen que hi ha m¨¦s dones que homes en el grup. Diversos estudis nord-americans han demostrat que els homes perceben consistentment m¨¦s paritat de g¨¨nere de la que realment existeix, i m¨¦s de la que perceben les dones, en tots els ¨¤mbits socials. De manera que hi ha d'haver entre un 60% i un 80% de dones en un grup perqu¨¨ elles ocupin el mateix temps de conversa que ells, ja que, si s¨®n menys, la tend¨¨ncia ¨¦s que els homes dominin el discurs. Malgrat aquestes evid¨¨ncies, la creen?a dels homes continua sent que les dones parlen m¨¦s temps que ells en les discussions grupals.

L'acad¨¨mica Dale Spender explica que aix¨° passa perqu¨¨ els homes no comparen en realitat amb quanta freq¨¹¨¨ncia parlen les dones davant dels homes, sin¨® quantes dones parlen en relaci¨® amb el que consideren que haurien de parlar. La ¡°massa conversa¡± de les dones es jutjaria en relaci¨® amb el silenci, segons el vell prejudici que les dones estan m¨¦s b¨¦ callades. Parlar m¨¦s est¨¤ relacionat amb un estatus social i disposici¨® de poder m¨¦s elevats en la nostra societat, ra¨® per la qual, en entrevistes, tert¨²lies, aix¨ª com en tots els grups mixtos, els homes intervenen m¨¦s i s¨®n, en conseq¨¹¨¨ncia, m¨¦s visibles.

Qui decideix la visibilitat dels grups socials no sembla que estigui en condicions ¨°ptimes per fer-ho amb just¨ªcia. Per aix¨°, abordar de manera complexa el dret a la representaci¨® sembla inajornable. La falta de normatives concretes, sumades als biaixos psicosocials tenyits de prejudicis, deriven en una injust¨ªcia que una societat aut¨¨nticament democr¨¤tica no hauria de tolerar.

Sara Berbel ¨¦s doctora en Psicologia Social.