Estrany, massa estrany

Manos Limpias era un sindicat estrany, molt estrany. Els sindicats es dediquen a defensar els drets dels treballadors. Manos Limpias nom¨¦s era conegut per exercir l¡¯acci¨® popular en el proc¨¦s penal. Massa estrany, no podia ser veritat, hi havia gat amagat. Al final es comen?a a descobrir el past¨ªs.

Cal respectar el principi processal de presumpci¨® d¡¯innoc¨¨ncia, ¨¦s a dir, la garantia que ning¨² no ¨¦s culpable fins que, mitjan?ant la valoraci¨® raonada de les proves en un proc¨¦s, el jutge declari en sent¨¨ncia ferma la culpabilitat. Un principi, per cert, que reflecteix b¨¦ certs valors morals en la configuraci¨® de l¡¯Estat de dret: respecte a l¡¯altre, toler¨¤ncia, prud¨¨ncia, veritat, ra¨®.

Una vegada assentat aquest principi, tots els indicis sembla que apunten, en aquest cas, a la culpabilitat dels detinguts. Del proc¨¦s previsiblement en resultar¨¤ que Manos Limpias era un sindicat instrumental per cometre delictes i que el seu soci, Ausbanc, en principi una associaci¨® en defensa dels consumidors de banca, es desviava de la finalitat altruista per col¡¤laborar en les manipulacions que practicava el sindicat tapadora. En conclusi¨®, un assumpte lleig, brut i immoral, d¡¯extorsi¨® i xantatge, a l¡¯empara de nobles objectius com la defensa dels drets dels treballadors i dels consumidors.

Sens dubte que n¡¯hi haur¨¤ per sucar-hi pa, i les primeres investigacions auguren que portar¨¤ cua. De moment, dues breus anotacions. La primera sobre l¡¯instrument processal utilitzat: l¡¯acci¨® popular. Es tracta d¡¯un dret reconegut, i molt q¨¹estionable, en l¡¯article 125 de la Constituci¨®. En efecte, els subjectes de l¡¯acci¨® penal, ¨¦s a dir, dels que pretenen que es declari la responsabilitat d¡¯una persona per la seva participaci¨® en un presumpte delicte, s¨®n el Ministeri Fiscal, que defensa l¡¯inter¨¨s p¨²blic; l¡¯acusaci¨® particular, que defensa l¡¯inter¨¨s de l¡¯of¨¨s pel delicte concret, i l¡¯acci¨® popular, que pot exercitar tot ciutad¨¤ que es consideri perjudicat per aquest delicte. ?s a dir, el fiscal actua en defensa de l¡¯ordre jur¨ªdic, l¡¯acusaci¨® particular en defensa pr¨°pia i l¡¯acci¨® popular en defensa d¡¯un gen¨¨ric poble afectat.

La defensa pr¨°pia t¨¦ una funci¨® clarament diferent de les altres dues. Per¨° cal preguntar-se si en una democr¨¤cia els interessos del poble no estan prou defensats per l¡¯Estat, ¨¦s a dir, per l¡¯ordre jur¨ªdic, per les lleis. El fet que a cap pa¨ªs europeu es prevegi l¡¯acci¨® popular, sin¨® que n¡¯hi ha prou amb la figura del Ministeri Fiscal per exercir l¡¯acusaci¨® p¨²blica, fa pensar. Molt probablement es tracta d¡¯una instituci¨® preliberal i populista, amb un cert arrelament en la tradici¨® espanyola, per¨° incoherent dins d¡¯una democr¨¤cia perqu¨¨ duplica, amb menys garanties, la funci¨® que exerceix el Ministeri Fiscal. S¡¯ha fet ben visible en el cas que comentem.

La segona anotaci¨® pret¨¦n fer algunes consideracions m¨¦s concretes. En aquest cas, deixem-ho clar, no parlem de pol¨ªtics corruptes sin¨® de particulars, perqu¨¨ no hi ha partits pel mig, ni c¨¤rrecs p¨²blics, almenys de moment. Per tant, es tracta de corrupci¨® en la societat, no en la pol¨ªtica. Doncs b¨¦, probablement, el que m¨¦s ens ha d¡¯escandalitzar en aquest cas no s¨®n els detinguts, sin¨® els qui pagaven, els qui es deixaven extorquir, els covards que no els denunciaven. De vegades ens queixem de la corrupci¨® pol¨ªtica, per¨° practiquem petites corrupcions privades o no denunciem les pol¨ªtiques quan ens n¡¯assabentem, que ¨¦s una manera de fer que proliferin.

Aqu¨ª ¨¦s de just¨ªcia fer un petit homenatge al Banc de Sabadell i a Miquel Roca Junyent, que, a banda de denunciar a la policia les manipulacions del fals sindicat i la falsa associaci¨® de consumidors, es van prestar a parar-los un parany per obtenir proves fefaents de les activitats delictives. Les Forces de Seguretat i l¡¯Audi¨¨ncia Nacional eren, segons sembla, sobre la pista, per¨° aquesta contribuci¨® privada va ser decisiva per obtenir una prova de c¨¤rrec.

A m¨¦s, cada dia que passa ¨¦s m¨¦s evident la import¨¤ncia de la UDEF, unitat operativa de la policia per a delictes econ¨°mics i fiscals, creada el 2008 durant el govern Zapatero. Com han canviat les coses des d¡¯aleshores! No s¨¦ si hi ha m¨¦s o menys corrupci¨®, tot i que crec que ¨¦s m¨¦s aviat la segona, per¨° en tot cas ara es persegueix de manera intel¡¤ligent. I la UDEF ¨¦s clau.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.