El catal¨¤ literari que ara s¡¯escriu

La literatura catalana viu una sacsejada ling¨¹¨ªstica. Comencen a ser habituals els anglicismes escrits sense cursiva, la repetici¨® de lletres per donar intensitat, la incorporaci¨® de barbarismes procedents de la llengua castellana, la invenci¨® de nous mots a partir dels mecanismes propis de la llengua o la inclusi¨® de recursos gr¨¤fics per donar intencionalitat als textos...

La inventiva sembla no tenir l¨ªmits. Autors que acumulen encara poca obra liter¨¤ria, per¨° amb un profund coneixement de la norma una vegada perduda la por al model fabri¨¤ i assentat el catal¨¤ en l¡¯¨¤mbit geosocial, juguen amb l¡¯idioma i hi experimenten. El resultat ¨¦s escrit, impr¨¨s a les llibreries, en una conxorxa que ha estat possible gr¨¤cies a un canvi de perspectiva d¡¯autors, editors i correctors, els quals entren al joc treballant subordinats al text.

Lluny d¡¯escandalitzar-se, l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC) observa aquest fet amatent. Tant ¨¦s aix¨ª que l¡¯entitat, que ho atribueix a la bona salut socioling¨¹¨ªstica de l¡¯idioma, no descarta incorporar mots i solucions actualment paranormatives al projecte de nou diccionari de catal¨¤ contemporani. Aquests escriptors van des d¡¯Albert Forns fins a Marina Espasa, Adri¨¤ Pujol Cruells i Marta Rojals, passant per Miquel Adam o Max Besora... La norma ¨¦s una cotilla? Ens trobem davant d¡¯una nova llengua liter¨¤ria?

¡°Segueixo amb atenci¨® altres literatures, com l¡¯espanyola o la francesa, i crec que em costaria molt trobar autors de trenta i pocs anys que tinguin aquest punt tan personal, tan genu¨ª, com passa ara a la literatura catalana¡±, opina Jorge Herralde, editor d¡¯Anagrama. Es refereix, per exemple, a Forns, guanyador del primer premi Llibres Anagrama de Novel¡¤la amb Jambalaia(Anagrama, 2016). El protagonista viatja als Estats Units amb una beca. S¡¯est¨¤ en una propietat del dramaturg Edward Albee, per¨° en comptes d¡¯embastar la seva pr¨°xima novel¡¤la es passa l¡¯estiu dedicat a altres divertiments: visita hipermercats a la recerca de ¡°halabigmacs¡± o ¡°patates electroporcades¡± perqu¨¨ ¡°l¡¯angoixa d¡¯escriure + la nevera plena ¨¦s una combinaci¨® letal¡±. En lloc de fer front a la p¨¤gina en blanc acudeix a locals on se senten ¡°hits trepanaorelles¡± alhora que investiga sobre Los Angeles, ¡°capital mundial de l¡¯automobilodepend¨¨ncia¡±. Sovint, a m¨¦s, t¨¦ un ¡°no-s¨¦-qu¨¨ d¡¯inquietud a l¡¯est¨®mac¡± i reflexiona sobre la literatura ¡°superbestsellerista¡±.

A cada reflexi¨®, conversa o fins i tot masturbaci¨® explicada a Jambalaia, Forns juga amb el llenguatge, innova, trenca si cal amb la norma i s¡¯inventa mots nous. ¡°Tinc la norma al cap, jo s¨®c periodista i per mi en aquest sentit ¨¦s sagrada. El que passa ¨¦s que quan m¡¯assec a escriure literatura va per davant la voluntat de comunicar. En tota la meva vida, l¡¯¨²nic moment en qu¨¨ tindr¨¦ capacitat normativa ¨¦s en una novel¡¤la. Puc decidir. I aix¨° et fa sentir d¡¯alguna manera poder¨®s¡±, argumenta Forns.

Les solucions paranormatives van en paral¡¤lel a la introducci¨® de paraules no recollides al diccionari de l¡¯IEC, per¨° ¨¤mpliament comunes a la parla col¡¤loquial, i que tamb¨¦ apareixen a Jambalaia, sense cursiva. Es tracta d¡¯expressions com ¡°va, cigalero, que fot un sol de pel¡¤l¨ªcula!¡±, ¡°cagumd¨¦u, quin bocamoll¡±, ¡°bombasso¡± o ¡°foll¨°drom¡±. ¡°Es procura corregir un original no tant passant el text pel sed¨¤s de la norma sin¨® buscant en fonts diferents que donin carta de naturalesa a aquestes propostes¡±, diu Rudolf Ortega, corrector.

Que s¡¯arribi a aquest punt no ¨¦s una casualitat. Sempre han existit autors que desafien les normes ling¨¹¨ªstiques o que acosten la literatura a l¡¯oralitat del moment. Passa de manera c¨ªclica en la hist¨°ria de la literatura, per¨° ara es donen ingredients diferents, indica Jordi Marrugat, estudi¨®s de la literatura catalana vinculat a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona i redactor en cap de la revista Els Marges. ¡°S¨®n la primera generaci¨® d¡¯escriptors que, amb certs l¨ªmits, s¡¯han educat i han viscut completament en catal¨¤, a l¡¯escola, a la fam¨ªlia... Aix¨° fa que el seu catal¨¤ sigui molt m¨¦s el¨¤stic, tenen models molt diferents i provenen de narradors desacomplexats, m¨¦s preocupats per la narrativa en si que no pas pel discurs pol¨ªtic¡±, opina Marrugat. Amb tot, aix¨° obeeix a un segon fet: ¡°El model pur, fabri¨¤, ha perdut l¡¯aur¨¨ola que tenia una vegada acabada la dictadura, quan s¡¯havia de preservar l¡¯edifici de la llengua perqu¨¨ estava debilitat. Ja no ¨¦s sagrat¡±, ent¨¦n Marrugat. I encara apareix un tercer paradigma, perqu¨¨ aquests escriptors, quan transgredeixen la norma, ho fan essent plenament conscients dels subterfugis de l¡¯idioma. A parer de Jordi Rourera, editor de RBA-La Magrana, ¡°Marta Rojals fa un catal¨¤ genu¨ª. Innova dintre d¡¯un profund coneixement de la llengua. No ¨¦s un model relaxat, sin¨® al contrari. Quan s¡¯inventa una paraula sona perfectament correcta. No l¡¯ha manllevada d¡¯enlloc. Has de saber fer-ho i amb creativitat. Cada llibre ¨¦s un m¨®n¡±. Aix¨ª ho corrobora la mateixa autora de L¡¯altra (La Magrana, 1014): ¡°Per poder dir que ets lliure d¡¯escriure una ¡®incorrecci¨®¡¯, cal que coneguis les opcions ¡®correctes¡¯, com cal saber dibuixar b¨¦ figuratiu per dibuixar b¨¦ abstracte¡±. I afegeix: ¡°Pixar-te en la norma perqu¨¨ et creus molt modern o directament perqu¨¨ no la coneixes ni la vols saber ja no ¨¦s escriure ¡®com vols¡¯, ¨¦s simplement fer el que pots¡±.

El proc¨¦s fins a arribar a l¡¯actualitat s¡¯allarga des del Modernisme, amb el llenguatge constru?t per narradors com Raimon Casellas o V¨ªctor Catal¨¤ amb la llengua mascle, que intentava ser la llengua del pag¨¨s, imitant la parla de la Catalunya interior. ¡°En realitat era un artifici¡±, explica Marrugat. ¡°Els models passen per Joan Puig i Ferreter, Sebasti¨¤ Juan Arb¨® a les Terres de l¡¯Ebre, Carles Soldevila en refer¨¨ncia al model burg¨¨s, o Josep Maria de Sagarra; els seus personatges parlen amb la llengua que se suposava que tenien realment en la seva classe social, per¨° en realitat estan molt literaturitzats¡±, avan?a Marrugat. A la d¨¨cada de 1920, a m¨¦s, molts d¡¯aquests escriptors, com Sagarra i Soldevila, feien a la vegada periodisme. La soltesa i la modernitat que inferien als seus articles en premsa va impregnar tamb¨¦ la seva literatura. ¡°El model de llengua que es construeix en un ¨¤mbit influeix tamb¨¦ en l¡¯altre¡±, indica Marrugat. Els referents abasten des de Joan Oliver fins a la Colometa de Merc¨¨ Rodoreda.

Despr¨¦s de la revoluci¨® feta a partir del 1980 per Quim Monz¨® i Sergi P¨¤mies, Vicen? Pag¨¨s fins i tot va dedicar un conte, La correctora, als debats provocats pel respecte al model fabri¨¤, mentre que a El m¨®n d¡¯Horaci va abordar l¡¯argot dels estudiants d¡¯universitat, i encara ho va portar m¨¦s enll¨¤ a De julais i cutiflinxs. ¡°Abans, adaptar-se als nous temps i vigilar la norma eren dues coses que intentaven ser compensades. Ara hi ha un tracte diferenciat de la llengua pels canvis en la situaci¨® hist¨°rica i social. Aix¨° ja no t¨¦ marxa enrere, haver enderrocat el model fabri¨¤ com un t¨°tem sagrat ha sigut un proc¨¦s de d¨¨cades¡±, continua Marrugat.

Algunes caracter¨ªstiques d¡¯aquest proc¨¦s tamb¨¦ es poden aplicar a la poesia, ¨¤mbit en qu¨¨ autors nascuts a partir de 1970, com Jaume Pons Alorda, Maria Sevilla, Carles Morell, Josep Pedrals o Irene Tarr¨¦s, fan un ¨²s irreverent de la llengua. Parteixen de models molt diferents entre ells, per¨° tots molt flexibles, i fins i tot un mateix poeta pot utilitzar disparitat d¡¯estils segons les necessitats de cada poemari, reflecteix Marrugat. ?s el cas de Llu¨ªs Calvo, pertanyent a una generaci¨® interm¨¨dia als poetes nomenats, per¨° que ja va introduir aquesta visi¨® en els seus versos.

En l¡¯era de Whattsapp, Facebook, Twitter i Tinder, Rojals escriu a L¡¯altra frases com aquestes: ¡°Eiii...! Ara k et veig aqu¨ª... Li vaig dir a la Raquel k podr¨ªem fer un soparet¡±, ¡°Ual¡¤laaa tra?dors¡± o ¡°Ola wapa, com bas bestida¡±. Si a Primavera, estiu, etc¨¨tera (La Magrana, 2011) incorporava el dialecte nord-occidental, al seu darrer llibre tamb¨¦ acoloreix els personatges segons la parla, tot incorporant barbarismes i interfer¨¨ncies. Aix¨ª, la cap de l¡¯estudi d¡¯arquitectura on treballa l¡¯Anna barreja catal¨¤ i castell¨¤: ¡°Guapa, lo teu est¨¤ or-de-na-d¨ªs-sim, per¨° quan em vas deixar sola amb les nenes no s¨¦ qu¨¨ van fer, y yo ya no tengo edad, tu¡±. En paral¡¤lel la germana del Nel parla mentre menja un Sugus: ¡°Fueno, el que li he dit al cap de suro: Fosaltres com si jo no hi fos, jo ara faig fida sana... faig a c¨®rrer, ui perrrd¨®, a fer rrrrr¨¤nning¡±. L¡¯autora tamb¨¦ escriu paraules amb guionets per donar intensitat (fill-de-puta), imita l¡¯oralitat d¡¯un cambrer andal¨²s, el Manolo, o d¡¯un xin¨¨s ¡ª¡°Ser¨¢n quinse con cuarenta¡±¡ª, repeteix car¨¤cters com a recurs expressiu ¡ª¡°Guaaapa. Guap¨ª¨ª¨ª¨ª¨ªssima¡±¡ª, i incorpora l¨¨xic col¡¤loquial com fu¨¤, hippilonguis, abogat o carallot.

Rojals juga amb prefixos i sufixos que ja existeixen, per¨° els incorpora a mots amb els quals no fan una parella de ball com¨² (megah¨°stia, retrollesta, infraconscient, subtil¨¨rrim, criptofactura, culdegot)... ?s que la llengua t¨¦ recursos infinits? ¡°Tant com infinits no ho crec, per¨° si t¡¯hi alies i no li tens por, d¨®na de si. Amb respecte, sempre, per¨° amb por, mai¡±, descriu Rojals. L¡¯afici¨® per la creativitat t¨¦ el perill de servir de coartada a escriptors amb un nivell normatiu pobre, per¨° aix¨° es detecta de seguida, coincideixen tots els experts en llengua i edici¨® consultats.

Despr¨¦s de l¡¯experi¨¨ncia fallida el 1969 amb la publicaci¨® de cinc t¨ªtols ¡ªentre ells Tristos Tr¨°pics, de Claude L¨¦vi-Strauss, amb traducci¨® de Miquel Mart¨ª i Pol¡ª a la col¡¤lecci¨® Textos, i de les col¡¤laboracions amb Emp¨²ries, Herralde confessa que va decidir que Anagrama faria el salt de publicar autors que escriuen origin¨¤riament en catal¨¤ perqu¨¨, entre d¡¯altres, li va cridar l¡¯atenci¨® Torero d¡¯hivern (Edicions de 1984, 2015), de Miquel Adam. Aquest autor, en un relat de llibre, ¡°Chico Estropeado¡±, fa parlar en catal¨¤ personatges originaris de Sud-am¨¨rica. ¡°Chamo, aquesta nit organitzen una festa. Chamo, mujeres bonitas¡±, ¡°?C¨®mo est¨¢s, Chamo?, ?Qu¨¨ et contas?¡±, diu al text un home batejat com Superm¨¢n. ¡°Anagrama sempre ha estat molt atenta a les palpitacions del temps. En el cas del catal¨¤ el premi de novel¡¤la era com un repte, vaig tenir el rampell de veure qu¨¨ passava amb les noves veus¡±, explica Herralde.

La finalista del premi Llibres Anagrama de Novel¡¤la, Anna Ballbona, a Joyce i les gallines (Anagrama, 2016), escriu: ¡°Els camins del qui-dia-passa-any-empeny s¨®n veritablement inescrutables¡± o ¡°declaraci¨® tantsemenfotista¡±. Per la seva banda, Jambalaia est¨¤ farcit d¡¯anglicismes, que no estan publicats amb la corresponent cursiva. ?s una decisi¨® meditada i conscient que es va discutir fins a l¡¯¨²ltim moment. ¡°Per mi, tots els anglicismes del text s¨®n d¡¯¨²s com¨²¡±, exposa Forns. Entre d¡¯altres, s¡¯hi pot llegir: ¡°Ha estat com fer un iron man pels Alps¡±, ¡°La Kylie parla de mi a una parella que podrien ser honeymooners¡±, ¡°Vols dir que no ¨¦s el homeless que cada any es cola?¡±, ¡°Ser¨ªem hipsters si no fos tan mainstream¡±... Per¨° no tan sols aix¨°. Forns tamb¨¦ crea neologismes jugant amb mots anglesos, i n¡¯explica el significat amb humor durant l¡¯acci¨® de l¡¯obra, com quan una companya vol fer ¡°skishing, barreja nova d¡¯esqu¨ª aqu¨¤tic i pesca¡±. ¡°B¨¤sicament, es tracta de fer pressing catch amb un peix?¡±, pregunta el protagonista, at¨°nit.

Aquestes mostres no s¡¯haurien pogut publicar sense un canvi de perspectiva, de manera de treballar, en l¡¯engranatge editorial que formen editors i correctors, en altres ¨¨poques temuts i que ara treballen sense prendre¡¯s tantes llic¨¨ncies en mat¨¨ria ling¨¹¨ªstica com en el passat. ¡°En tot moment em van fer veure que jo s¨®c l¡¯autor i que ells estan subordinats al text. No hi haur¨¤ ni un per a a la meva novel¡¤la perqu¨¨ a la meva vida di¨¤ria no els faig servir. I si per mi ha mort, al meu text tamb¨¦¡±, arrenca contundent Forns. ¡°Es busquen correctors que puguin dialogar¡±, esmenta Rourera. ¡°Hi ha una manera m¨¦s oberta d¡¯entendre la llengua amb l¡¯objectiu que el text sigui el centre de tot, i no pas que ho sigui la norma. Es procura corregir en funci¨® de la intenci¨® expressiva¡±, incideix Ortega. ¡°Hi ha un grup d¡¯autors joves, nascuts a partir de 1975 o 1980, que entenen la llengua com un instrument que va molt m¨¦s enll¨¤ de la norma. Superen les costures de l¡¯idioma¡±, afegeix.

?s una q¨¹esti¨® de registre, per¨° tamb¨¦ exigeix la complicitat del lector. ¡°La bona literatura et fa reflexionar sobre la llengua. Per exemple, Adri¨¤ Pujol Cruells exhibeix una exuber¨¤ncia l¨¨xica brutal¡±, afirma admirat Rourera. Obres d¡¯aquest autor com Picadura de Barcelona (Edicions Sidill¨¤, 2014) s¨®n un aut¨¨ntic laboratori ling¨¹¨ªstic amb un extens vocabulari exposat sense parang¨®. El protagonista, un jove de l¡¯Empord¨¤ que viu a la Barcelona de les deixalles postol¨ªmipiques, reflexiona durant llargues nits urbanes sobre la societat i el llenguatge, tot fent construccions com ¡°entotsolada i crispada com una jove caixera de supermercat¡±, ¡°princesa planturosa¡±, ¡°barcelonam intel¡¤lectualitzat¡± o ¡°vida ruraloide¡±, juntament amb pr? en lloc de per¨° i ¡¯nar en lloc d¡¯anar. Amb jocs de paraules com ¡°rectordevallfogonejo¡±, o enlla?ant expressions tan quinquis com: ¡°Passssa, R¨²pert? Traaaanqui, neng¡± al costat de frases m¨¦s formals: ¡°Munt¨ª espais de platx¨¨ria, escenaris, vernissatges, xous i casaments. Vigil¨ª a la intemp¨¨rie, urinaris, bells astres i alous, des dels carrers¡±.

L¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans ¨¦s conscient d¡¯aquest panorama literari i l¡¯observa amb atenci¨®. No en renega ni el critica, ben al contrari, l¡¯admira perqu¨¨ l¡¯atribueix a la bona salut del catal¨¤. ¡°A vegades els escriptors arriben on la norma no ho fa. Ara ja ha transcorregut un per¨ªode hist¨°ric que s¡¯acosta m¨¦s a la viv¨¨ncia d¡¯una llengua en el pla social de manera normal. Un escriptor de llengua anglesa, o espanyola, no ha tingut la necessitat d¡¯estar tan enganxat a la norma. Aquestes aportacions haurien d¡¯haver passat sempre¡±, esmenta Jordi Soler, professor de la Universitat de Barcelona i coordinador del projecte de nou Diccionari del catal¨¤ contemporani. El primer pas ¨¦s processar inform¨¤ticament tots els textos, i despr¨¦s esbrinar quines construccions, adverbis, locucions es repeteixen m¨¦s durant un per¨ªode determinat de temps, territori i en quins registres, per finalment, si escau, ampliar el corpus i enriquir el futur volum. ¡°La llengua no ¨¦s dels acad¨¨mics, ¨¦s de tothom¡±, conclou Soler.