Els fruits d¡¯una llengua normal

L'emerg¨¨ncia d¡¯una generaci¨® liter¨¤ria ¡ªi ser¨¤ el temps i la cr¨ªtica qui dir¨¤ si els noms apuntats acabaran formant part del c¨¤non¡ª ¨¦s el producte destil¡¤lat de tota una generaci¨® ling¨¹¨ªstica. ?s dif¨ªcil sostraure¡¯s al fet que les dates de naixement de la m¨¦s recent literatura catalana s¡¯escauen als anys de la Transici¨®, l¡¯obtenci¨® de l¡¯Estatut d¡¯autonomia i els inicis de la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica: Adri¨¤ Pujol, 1974; Marta Rojals, 1975; Joan Tod¨®, 1977; Miquel Adam, Sergi Pons Codina i Josep Pedrals, 1979; Anna Ballbona, 1980; V¨ªctor Garc¨ªa Tur, 1981; Albert Forns i Alicia Kopf, 1982; Jordi Nopca i Maria Guasch, 1983; Jaume Pons Alorda, 1984; Blanca Llum Vidal, 1986. Sembla, doncs, que estem recollint els fruits literaris dels processos que van desembocar en els inicis de la normalitat pel que fa a la llengua, amb la consecuci¨® de l¡¯oficialitat, la incorporaci¨® del catal¨¤ a l¡¯ensenyament i l¡¯acc¨¦s de la llengua als mitjans de comunicaci¨®.

De fet, es pot considerar que ¨¦s, aquesta generaci¨® ¡ªem refereixo a la ling¨¹¨ªstica, no a la liter¨¤ria¡ª, la primera de la hist¨°ria que ¨¦s alfabetitzada plenament en catal¨¤ i que experimenta una relaci¨® que es pot considerar normal amb la llengua. I ¨¦s possiblement aquesta normalitat el que, a mesura que aquesta generaci¨® ha anat accedint a ¨¤mbits d¡¯oci i consum en catal¨¤, ha fet que en cada moment el seu comportament ling¨¹¨ªstic hagi estat singular, a la vegada que benefici¨®s. Escau a la generaci¨® que a la primeria dels anys noranta va seguir amb devoci¨® Bola de Drac, que a la segona meitat dels anys 2000 va convertir l¡¯escolta de m¨²sica en catal¨¤ en un fet de consum natural i transversal (quant a g¨¨neres, proced¨¨ncia dels grups, tem¨¤tiques, etc.) i que ara acull sense gaires reserves la florida de veus liter¨¤ries sorgida d¡¯aquestes mateixes condicions ling¨¹¨ªstiques. ?s una generaci¨® que a poc a poc ocupa els espais de prestigi que pertoquen a cada moment, i que no trigar¨¤ a ocupar-ne m¨¦s en els ¨¤mbits cultural, acad¨¨mic, empresarial o pol¨ªtic.

I el joc ling¨¹¨ªstic proposat per aquests autors ¨¦s acceptat per un p¨²blic que ja va viure el tr¨¤nsit de la llengua dels mitjans de comunicaci¨®, que ent¨¦n la distinci¨® entre llengua i norma i que participa de la coartada que suposen els registres ling¨¹¨ªstics per a l¡¯exploraci¨® d¡¯uns l¨ªmits expressius que superen la cotilla simb¨°lica que sempre havia representat la normativa. El seguiment fidel dels principis normatius ha deixat de ser una q¨¹esti¨® de milit¨¤ncia per donar pas a una llengua que, lluny d¡¯una escriptura displicent o descurada, es basa en el coneixement de la norma per adaptar-la, jugar-hi i actuar amb transgressi¨® quan calgui. I han canviat tamb¨¦ els criteris d¡¯edici¨® i els perfils dels professionals de la llengua. Si abans el corrector de textos es permetia la llic¨¨ncia, fins i tot, d¡¯esmenar Josep Pla, ara la intervenci¨® ling¨¹¨ªstica en literatura pivota sobre el text mateix, tot buscant solucions que respectin les propostes de l¡¯autor, b¨¦ ampliant les fonts de consulta a la recerca de la validaci¨® dels termes, b¨¦ suggerint ¡ªi no tant imposant¡ª alternatives a les f¨®rmules m¨¦s agosarades o poc afortunades de l¡¯original. Del reguitzell de recursos generats, i validats en el proc¨¦s d¡¯edici¨®, se¡¯n beneficiar¨¤, segur, la llengua general.