Per qu¨¨ els malalts d¡¯alzheimer deixen de recon¨¨ixer els familiars?

Tot comen?a oblidant on s¨®n les claus o qui ha trucat per tel¨¨fon. Despr¨¦s, l'orientaci¨® i els records es veuen afectats, i s'acaba depenent totalment d'una altra persona per fer les activitats m¨¦s habituals, com menjar o arreglar-se. L'alzheimer ¨¦s una alteraci¨® neurodegenerativa generalment coneguda pels problemes associats a la p¨¨rdua de mem¨°ria a curt i llarg termini. Les persones que pateixen la malaltia no s¨®n capaces de recordar cap de les experi¨¨ncies que han tingut al llarg de la vida i deixen de recon¨¨ixer els seus ¨¦ssers estimats, cosa que dificulta les relacions amb els seus familiars.

Un estudi recent ha demostrat que la p¨¨rdua de mem¨°ria i la capacitat de percepci¨® visual de les cares no nom¨¦s es manifesten en la fase severa de la malaltia, sin¨® que ja s'observen alguns s¨ªmptomes en l'etapa inicial. Aix¨° explicaria per qu¨¨ aquestes persones deixen de recon¨¨ixer els fills, la parella o els amics. En aquesta investigaci¨® de la Universitat de Mont-real, Canad¨¤, es comparen els resultats de 25 persones afectades amb els de 23 persones grans sense cap tipus de problema neuronal. Els participants es van sotmetre al test de reconeixement facial de Benton (BFRT, per les seves sigles en angl¨¨s), unes proves utilitzades per neur¨°legs i neuropsic¨°legs per determinar les habilitats de reconeixement facial. El procediment ¨¦s simple: es presenten una s¨¨rie de rostres i objectes comuns, en aquest cas, cotxes en diferents posicions i el subjecte ha d'assenyalar quines imatges s¨®n iguals.

Els resultats han revelat que les persones amb alzheimer processen d'una manera menys efica? les cares en posici¨® normal que els rostres invertits i els cotxes. "El reconeixement de rostres invertits dep¨¨n de t¨¨cniques d'estrat¨¨gia local (observar els ulls, el nas i la boca de forma individual), mentre que nosaltres pensem que quan processem cares en posici¨® normal, les m¨²ltiples parts d'un rostre es perceben integrades, com a representacions hol¨ªstiques de les cares, i ¨¦s en aquest ¨²ltim punt on s'ha trobat menys efici¨¨ncia en persones amb alzheimer", afirma l'investigador principal del projecte, Sven Joubert.

Una possible explicaci¨® que ofereix l'estudi per a les dificultats que presenten els malalts ¨¦s que hi ha regions espec¨ªficament associades amb la percepci¨® facial que es poden veure afectades durant el curs de la malaltia. Diverses an¨¤lisis del volum de mat¨¨ria grisa del cervell han detectat que les persones que tenen alzheimer acostumen a tenir atr¨°fia del gir fusiforme dret, encarregat d'identificar les persones conegudes.

Una malaltia irreversible

"Generalment pensem que la visi¨® es fa ¨²nicament amb els ulls, amb el que es veu, per¨° aix¨° no ¨¦s veritat. El cervell interpreta la informaci¨® que veuen els ulls", afirma Teresa Moreno, directora d'Edicions de la Societat Espanyola Neurologia. Explica que l'alzheimer ¨¦s una degeneraci¨® neuronal progressiva, que va afectant diferents funcions gradualment.

Els s¨ªmptomes de la malaltia poden variar depenent de les zones del cervell que estiguin perjudicades. "Una persona pot recon¨¨ixer la cara dels familiars per¨° no la veu, o pot ser que no reconegui la veu per¨° s¨ª la manera de parlar", explica Moreno. Aix¨° es deu al fet que les connexions neuronals que relacionen unes regions del cervell amb altres es troben danyades. "La visi¨® ¨¦s molt complexa, els ulls poden funcionar correctament, per¨° si les connexions neuronals no funcionen b¨¦, la percepci¨® del m¨®n exterior es distorsiona", diu la neur¨°loga.

Malgrat que encara no existeix tractament o medicaci¨® per combatre l'alzheimer, Teresa Moreno defensa els exercicis de rehabilitaci¨® cognitiva, que tenen com a finalitat alentir els efectes de la malaltia. A m¨¦s, recomana estimular diverses parts del cervell amb activitats simples, com parlar molt amb els malalts, tractar-los afectuosament o, fins i tot, escoltar m¨²sica amb ells.