Ai, Carmela!

Un nou terme envaeix la cultura pop. La paraula disruptiu es cola en abund¨¤ncia en el l¨¨xic de m¨²sics, inform¨¤tics, artistes i escriptors, i es refereix a alg¨² o alguna cosa que provoca una ruptura brusca en la ¡°cultura oficial¡± o que porta la creaci¨® un pas m¨¦s enll¨¤. Disruptors s¨®n l¡¯arquitecte Bjarke Ingels, que ha dissenyat una estructura en forma d¡¯U en el punt m¨¦s al sud de Manhattan per protegir la ciutat de les pujades del nivell del mar (i de l¡¯arquitectura de Calatrava!), el cineasta Spike Jonze per la seva pel¡¤l¨ªcula Her, o la model i actriu transg¨¨nere Hari Nef. A Catalunya tenim, d¡¯entre no pocs, els Manel. La m¨¤xima disrupter: ¡°Convertim l¡¯anormal en normal¡±. El tema ve al cas pel cap monumental que Jaume Plensa ha instal¡¤lat provisionalment a la cantonada del (Petit) Palau de la M¨²sica (al qual se sumen tres m¨¦s a l¡¯interior de l¡¯edifici). Carmela, que aix¨ª es diu la pe?a, ens porta al m¨¦s essencial principi de negaci¨® o neutralitzaci¨® de tota conducta disruptiva. I tamb¨¦ a la pregunta: qu¨¨ passa quan el normal se¡¯ns ven com una anomalia?

La disrupci¨® sol ser una mica cong¨¨nita en el bon artista. El 1979, Richard Serra va col¡¤locar una escultura en una anodina pla?a del baix Manhattan per enc¨¤rrec de l¡¯administraci¨® Carter, dins el programa Art in Architecture. En un espai semicircular, sense bancs ni arbres, l¡¯artista californi¨¤ va instal¡¤lar una llarga planxa d¡¯acer cor-ten de 36 metres de llarg i gaireb¨¦ quatre d¡¯alt en forma d¡¯arc que interrompia les vistes habituals de la pla?a. ¡°All¨¤ em vaig trobar ¨²nicament una font i, ¨¦s clar, un s¡¯espera una escultura al costat d¡¯ella per embellir el lloc. Jo he trobat la manera de dislocar la funci¨® decorativa de la pla?a i portar activament la gent al context de l¡¯escultura¡±, va declarar l¡¯artista despr¨¦s de la inauguraci¨®. Durant cinc anys, Tilted Arc va activar el debat sobre la funci¨® de l¡¯art empla?at a l¡¯espai p¨²blic. Societat civil i pol¨ªtics s¡¯hi van posicionar a favor o en contra. El 1985, l¡¯administraci¨® nord-americana va decidir que l¡¯obra era inadequada, una mol¨¨stia, vaja, i va comunicar la decisi¨® de recol¡¤locar l¡¯obra en un espai alternatiu. Serra s¡¯hi va oposar rotundament, tot argumentant que canviar l¡¯obra d¡¯empla?ament significava destruir-la. Finalment va ser desmantellada i retirada del seu lloc original, a la nit, com si es tract¨¦s d¡¯alguna cosa clandestina.

Una escultura en un lloc tan ¡°contaminat¡± hauria de demanar acci¨®, no contemplaci¨®

En quin lloc de la nomenclatura art¨ªstica col¡¤locarem l¡¯escultura de Plensa? ?s evident que es tracta d¡¯una obra familiar, complaent, com ho s¨®n els m¨²ltiples caps i est¨¤tues de poetes amb colors fluorescents que ha anat repartint en aquests ¨²ltims anys al llarg de la geografia mundial. ¡°No ¨¦s una icona pr¨¤ctica, ¨¦s per al cor i per donar energia¡±, ha comentat l¡¯artista. La veritat ¨¦s que aquesta obra d¨®na sentit a una altra paraula de moda: resili¨¨ncia. Carmela representa l¡¯obstinaci¨® i la resist¨¨ncia de Plensa davant de les suspic¨¤cies que genera el cap que vol col¡¤locar, aquesta vegada amb car¨¤cter permanent, a la platja de la Barceloneta. L¡¯estrat¨¨gia ¨¦s guanyar-se l¡¯aplaudiment de la majoria de les persones que acudeixen a veure el cap de ferro (la veritat ¨¦s que agrada a molts p¨²blics i ¨¦s ideal per a un selfie) i conv¨¨ncer aix¨ª el consistori, una acceptaci¨® que tamb¨¦ busca Frederic Amat per a la seva intervenci¨® a la fa?ana del Liceu, molt m¨¦s disruptiva en termes formals. En aquest sentit, la pe?a de Plensa s¨ª que ¨¦s pr¨¤ctica. Per¨° no el lloc on est¨¤ situada ¡ªimpossible desvincular-la del cas Palau¡ª, ja que ens segueix recordant l¡¯avar¨ªcia humana, la lentitud de la just¨ªcia i la corrupci¨® de la classe pol¨ªtica. Una escultura en un lloc tan ¡°contaminat¡± no hauria de demanar contemplaci¨®, sin¨® acci¨®.

I una recomanaci¨® final: l¡¯arxiu fotogr¨¤fic de Peter Piller fet amb les portades i contraportades obtingudes de la revista militar d¡¯Alemanya Oriental Armeerundschau (1956-1990), que servien per preparar els seus joves en el servei militar. Les imatges de dones al costat de peces d¡¯armament (ai, Carmela!) s¨®n una den¨²ncia de la perversa erotitzaci¨® i estetitzaci¨® de la guerra. A la vista dels drames b¨¨l¡¤lics que ens serveixen cada dia els telenot¨ªcies, l¡¯exposici¨® de Piller no pot ser m¨¦s disruptiva.

DON¡¯T HATE THE PLAYER. HATE THE GAME

Peter Piller. Galeria ProjecteSD

Passatge Mercader, 30, baixos

Fins al 30 d¡¯abril

?