¡°Els nostres sentiments van i v¨¦nen, per¨° les persones romanen¡±

Seguint una ben curiosa tradici¨® no escrita, el rus Maksim ?ssipov (Moscou, 1963) ¨¦s metge i escriptor. Club Editor ha publicat en catal¨¤, amb molt bona acollida per part de cr¨ªtica i p¨²blic, El crit de l¡¯ocell dom¨¨stic, recull de narracions que expliquen com pocs la R¨²ssia contempor¨¤nia.

Pregunta. Sembla que es vulgui fer responsable dels seus personatges, que l¡¯acompanyin, que els hauria portat a Barcelona, si hagu¨¦s pogut.

Resposta. S¨ª, hi tinc una relaci¨® important. I miro de mantenir-la en bons termes tant com puc, fins i tot quan s¡¯acaba la hist¨°ria.

P. Per qu¨¨?

R. Els necessito, evito aquesta autoexpressi¨®, aquesta autoficci¨® que est¨¤ tant de moda. Hi ha tantes persones de qui parlar! Parlar d¡¯un mateix ¨¦s inevitable, per¨° fer-ho tota l¡¯estona, quin inter¨¨s t¨¦? Solen ser hist¨°ries calcades, la nostra vida s¡¯acaba de seguida, si ¨¦s nom¨¦s nostra.

P. En canvi, empra algunes cites que semblen desmentir-ho: ¡°Deslliurar-nos del pro?sme, no ¨¦s aquesta la finalitat del progr¨¦s?¡±

R. Aix¨° ¨¦s de Mikha?l L¨¨rmontov. ?s la primera impressi¨® del viatger del primer conte, quan deixa enrere Moscou, per¨° despr¨¦s ¨¦s impossible no sentir els altres. El protagonista necessita els altres. Vivim en contradicci¨®.

"Quan comences no tens la sensaci¨® que escriure ¨¦s un deure, per¨° ho ¨¦s"

P. S¨ª, el lector t¨¦ la sensaci¨® que vost¨¨ vol tenir cura dels seus personatges, de tothom.

R. Ho intento. S¨ª, ho faig. Tot i que estem en l¡¯¨¨poca de l¡¯autoexpressi¨®. La gent s¡¯expressa arreu, a Facebook, a les xarxes. Hi expressa sentiments. Ah, els sentiments! Els nostres sentiments van i v¨¦nen, per¨° les persones romanen, s¨®n molt m¨¦s interessants.

P. El metge i el mestre s¨®n dos estaments que encara es respecten.

R. Aix¨ª era. Malauradament, com moltes coses en la R¨²ssia moderna, aix¨° tamb¨¦ est¨¤ canviant de pressa. La gent parla dels serveis. Si es parla dels serveis espirituals quan parlem de l¡¯esgl¨¦sia, com no hem de parlar del servei educatiu o del servei m¨¨dic? Tot ¨¦s o b¨¦ producci¨® o b¨¦ servei. Els metges som esfor? hum¨¤ i intel¡¤lectual. Li puc explicar una an¨¨cdota?

P. Per aix¨° s¨®c aqu¨ª.

R. La meva filla ¨¦s violinista, molt bona.

"L¡¯¨¤nima de la gent hi ¨¦s. Potser n¡¯hi ha que se n¡¯obliden, per¨° l¡¯¨¤nima ¨¦s explicable"

P. ?s la seva filla.

R. S¨ª, per¨° ¨¦s bona de deb¨°. Viu i estudia a Alemanya i fa poc va fer un concert a Sant Petersburg que havia de durar 42 minuts i en va durar 39. Li van retreure aquells tres minuts perqu¨¨ l¡¯havien contractat per tocar-ne 42. Aix¨° ¨¦s entendre-ho tot com un servei, com a gesti¨®, com a management. Volem m¨¤nagers pedag¨°gics, m¨¨dics, culturals...

P. En canvi, els seus personatges carreguen amb un sentit del deure. S¨®n gent que ha de fer alguna cosa, que t¨¦ obligacions, volunt¨¤ries potser, obligacions col¡¤lectives i heretades...

R. ?s una forma d¡¯existencialisme, fins i tot quan no pots fer-hi res m¨¦s. Escriure tamb¨¦ ¨¦s un deure. Quan comences no tens la sensaci¨® que ¨¦s un deure. De fet, no ho necessita ning¨², no fa cap servei, per¨° tu creus que ¨¦s el teu deure. ?s un enigma, aquest deure que ens empeny.

P. El narrador diu del metge: ¡°I en qu¨¨ gasto la vida?¡± Ell ho sap, en qu¨¨ se la gasta: ¡°Viure, pensar, sentir, estimar i fer descobriments¡±, que diu Pasternak. El pare li deia, alli?onador i dif¨ªcil: ¡°Dedica¡¯t a all¨° que tingui una imatge en l¡¯eternitat...¡±

R. Distingim sempre les coses importants de les que no ho s¨®n. Tots busquem projectes que ens donin sentit a la vida.

P. Per¨° la cerca va m¨¦s lluny, hi ha una cerca de la transcend¨¨ncia, aqu¨ª.

R. Tots ho busquem, no? L¡¯¨¤nima de la gent hi ¨¦s. Potser n¡¯hi ha que se n¡¯obliden, per¨° l¡¯¨¤nima ¨¦s explicable, no la podem mesurar amb els par¨¤metres habituals. Hi ha una transcend¨¨ncia en la feina que fem. No penso que la tasca d¡¯un metge sigui m¨¦s important que la dels altres. Tots tenim un deure i aquest deure ens porta a transcendir la realitat.

P. Algun dels sentits de la vida apareixen al conte ¡°La gitana¡±.

R. El protagonista abonyega el cotxe a l¡¯aparcament de l¡¯aeroport i perd tot el que ha guanyat. Per¨° ha fet el viatge, i s¡¯ha vist a si mateix m¨¦s de prop.

P. A ¡°Col¨°nia minera Eternitat¡±, ha creat un personatge, Aleks¨¤nder Iv¨¤novitx ?vlev, que als lectors se¡¯ns quedar¨¤ molt de temps a la mem¨°ria. El narrador pregunta: ¡°Com anem, Aleks¨¤nder Iv¨¤novitx?¡±, i ell respon: ¡°Com correspon a alg¨² de la meva edat i classe social¡±.

R. Aleks¨¤nder ¨¦s una barreja de molts dels meus pacients. La resposta ¨¦s real, d¡¯un d¡¯ells. Per¨°, ¨¦s clar, tot ¨¦s ficci¨®, propera a la realitat, que tamb¨¦ sembla que estigui carregada de ficci¨®.

P. A la seva realitat, aqu¨ª una resposta aix¨ª seria impensable.

R. Ho podria aplicar, amb humor, a altres protagonistes. Aleks¨¤nder Iv¨¤novitx ¨¦s un arquetipus.

P. El segon cap¨ªtol del conte comen?a amb una altra frase de L¨¨rmontov: ¡°I jo que pensava que tindria alguna missi¨® elevada!¡±.

R. ?s un sarcasme, ¨¦s clar. La seva missi¨® en realitat ¨¦s molt petita, per¨° ¨¦s dif¨ªcil, fa de mal dir quines actuacions s¨®n elevades i quines no. Sobretot a R¨²ssia.

P. Aleks¨¤nder Iv¨¤novitx ¨¦s un bon home, que mira de participar d¡¯alguna manera d¡¯aquesta eternitat. T¨¦ necessitat de teatre en un pa¨ªs on la realitat ¨¦s de ferro.

R. El teatre no el fem servir per escapar. Jo mateix he escrit algunes obres. A R¨²ssia la tradici¨® teatral ¨¦s molt important. Tinc la sensaci¨® que el teatre no ens necessita. La gent sol ser molt amable i tot ¨¦s molt maco, tot sembla molt s¨°lid, per¨°, de sobte, tot desapareix. Com la nostra hist¨°ria...

P. A El crit de l¡¯ocell dom¨¨stic, la relaci¨® entre la ciutat i la prov¨ªncia ¨¦s complicada.

R. Hi ha Moscou i Sant Petersburg i la resta tot s¨®n prov¨ªncies. A mi m¡¯agrada la prov¨ªncia, qu¨¨ vol que li digui! En conec els sons. S¨¦ quin soroll fa cada cosa, s¨¦ com criden els nens del meu carrer. A Moscou tot ¨¦s conf¨²s, el soroll ¨¦s ple d¡¯interfer¨¨ncies, de poder. Els ocells dom¨¨stics, els homes que viuen fora dels llocs de poder tamb¨¦ ho saben.

P. Els tres primers contes parlen directament o indirecta dels EUA i de R¨²ssia. Al primer, el ferroviari relata la manera perversa en qu¨¨ va ser alliberat del camp de concentraci¨® pels americans.

R. Amb els Estats Units tinc una relaci¨® d¡¯amor i odi. Hi vaig trobar l¡¯abund¨¤ncia, per¨° tamb¨¦ una certa pobresa emocional. Pel que fa a la relaci¨® entre R¨²ssia i els Estats Units, hi veig una gran depend¨¨ncia, culpar-los ens serveix per eludir les nostres responsabilitats, ens s¨®n molt ¨²tils.

P. Qu¨¨ passa, a R¨²ssia?

R. R¨²ssia s¡¯est¨¤ trencant. Continuem junts, com una fam¨ªlia que tamb¨¦ es trenca. Qu¨¨ tenim? La llengua russa i la in¨¨rcia. Ara mateix estem en guerra contra tothom. La cosa no va de Crimea o de territoris, tenim cat¨¤strofes en cada ciutat que pugui anomenar. I no ens importa la gent de Crimea, ens importa el lloc. ?s una guerra, per¨° no contra els americans o contra Ucra?na, ¨¦s una guerra contra mi, contra nosaltres. Per mantenir el poder, has d¡¯estar en guerra contra alg¨².

P. No goso acabar sense preguntar-li sobre Svetlana Aleksi¨¦vitx.

R. Aleksi¨¦vitx ha fet una feina imprescindible, parla d¡¯un home que conec per¨° que ja no s¨®c jo. Parla dels culpables i dels que han rebut els efectes d¡¯aquests culpables, d¡¯un pa¨ªs del qual nom¨¦s queden records, rampoines, la fraternitat de la pobresa i de la ignor¨¤ncia... ?s talent pur, Aleksi¨¦vitx, i te l¡¯has de beure d¡¯un glop, com l¡¯alcohol pur que beuen algun