La mala pronunciaci¨®

S¨®c en un bar de Banyoles i sento un senyor que parla per tel¨¨fon. T¨¦ accent i fa servir l¨¨xic del sud de l¡¯Ebre. Quan penja, la seva veu recorre l¡¯espai que separa M¨®ra d¡¯Ebre de Banyoles. Al cap de cinc minuts, se li ha camuflat la fon¨¨tica. Reconec la sensaci¨® i la imatge, que ¨¦s paral¡¤lela a la que recorro des de Said¨ª a Olot. ?s involuntari, l¡¯accent es va acomodant, el lo apareix i desapareix i el l¨¨xic canvia perqu¨¨ si dic que alg¨² ¨¦s maixant a Olot ning¨² no sabr¨¤ a qu¨¨ em refereixo. Amb el l¨¨xic i la gram¨¤tica ho tenim f¨¤cil, n¡¯hi ha prou amb observar com la llengua intenta mimetitzar-se amb l¡¯entorn. A la fon¨¨tica cal tractar-la una mica diferent. Les meves e neutres s¨®n, malgrat el temps que ha passat, una mica insegures i vacil¡¤lants.

Res que no vegem arreu. Una nena ucra?nesa a qui vaig fer classes em va preguntar per qu¨¨ una nena xinesa deia pomes, amb la e tancada, si ella deia pomes, amb la neutra, aix¨ª que si trobeu algun adolescent panjabi per Olot que tingui accent de Lleida, ja ho sabeu, doneu-me¡¯n la culpa a mi. En general, els fills dels gambians d¡¯Olot i Banyoles no diran mai aulives. S¨®n formes d¡¯h¨¤bit, la mateixa normalitat per la qual no ens sorprenen els accents ¨¤rab, indi o rus en l¡¯angl¨¨s.

De fet, s¨®n formes de normalitat que afecten tamb¨¦ el castell¨¤. Per sort, ens hem anat allunyant del pa¨ªs de Do?a Croqueta, aquella dama anglesa que acompanyava un pais¨¤ local i que tenia un castell¨¤ que feia riure una Espanya que no sabia cap altre idioma que el seu. A l¡¯altra banda l¡¯espanyol d¡¯en Manuel, cambrer d¡¯hotel de la s¨¨rie Fawlty Towers, era objecte de tota mena de bromes. Corrien els setanta i qualsevol que s¡¯allotgi en un hotel londinenc podr¨¤ comprovar que aquest humor ha caducat.

Malgrat tot, hi ha barreres que no s¡¯alcen, o que ens les fien a tan llarg termini que ¨¦s desesperant. Em refereixo a l¡¯eterna barrera de la fon¨¨tica a Espanya. Les simpaties que desperta l¡¯accent andal¨²s o el respecte temor¨®s, at¨¤vic i tel¡¤l¨²ric que se sent pel deix basc es converteixen en barreres amb els accents gallec i catal¨¤. Les xarxes s¨®n un magn¨ªfic camp de treball; el gallec ¨¦s vist sovint com una excentricitat de poble, per¨° aix¨° del catal¨¤ nom¨¦s es pot descriure com un rebuig constant.

Aquest rebuig es renova cada vegada que apareix la llengua als mitjans de comunicaci¨® estatals, sigui en una entrevista al president Puigdemont, sigui que es cola en una conversa en directe o en tant¨ªssimes rodes de premsa d¡¯entrenadors. Per¨° aix¨° ¨¦s nom¨¦s la punta de l¡¯iceberg. Un cop s¡¯han superat els prejudicis de pell i els altres signes que ens diferencien, el que queda ¨¦s el que no es pot canviar, la llengua, i, m¨¦s concretament, la fon¨¨tica.

Fa noranta-nou anys que Julio Camba descrivia les dificultats de comprensi¨® que generava l¡¯accent: ¡°A tots els espanyols els sol indignar molt el que els catalans parlin catal¨¤. Hi ha una cosa, per¨°, que ens indigna m¨¦s encara, i ¨¦s que parlin castell¨¤¡±. Ha passat un segle i Espanya continua ancorada en el mateix prejudici, traduint-lo a les televisions i r¨¤dios, com si fos txec. Seria injust dir que no s¡¯ha mogut, tant com falsejar la realitat i dir que l¡¯¨¤ncora no existeix. En ¨²ltima inst¨¤ncia, per al ministre Wert, espanyolitzar els nens catalans era treure¡¯ls les vocals obertes. Es va recordar de l¡¯accent de Vic del nen de Pa negre a la gala dels Goya com fa poc es recordava l¡¯accent de Puigdemont a les televisions estatals.

Per molt menys, els intel¡¤lectuals espanyols units sota el signe del desvergonyiment parlen de racisme cultural, d¡¯apartheids ling¨¹¨ªstics i de moltes altres bajanades que potser haurien d¡¯aplicar-se a si mateixos i als seus joves i voluntariosos deixebles. El metre de plat¨ª iridiat de la llengua el continuen tenint l¡¯Estat i els seus ac¨°lits. Volen que ens regim per aquest quil¨°metre-zerocentrisme fon¨¨tic que s¡¯ha mantingut herm¨¨tic a qualsevol tipus de llengua que no sigui la bona, l¡¯oficial, el castell¨¤, espanyol per antonom¨¤sia. No parlem del qui recomana que val m¨¦s no al?ar la veu, no fer manifestos, que el nostre mal no vol soroll. Vaja, que si no diem res, ens hi voldran.

Per cert, per maixant s¡¯ent¨¦n dolent, pervers. L¡¯etimologia ens porta al franc¨¨s antic, avui m¨¦chant, i l¡¯article de Camba es titulava La tragedia del catal¨¢n.

I aqu¨ª estem.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.