Juli¨¤, ap¨°stata i emperador

De totes les figures del Baix Imperi rom¨¤, diria que no n¡¯hi ha cap de m¨¦s seductora que la de Flavi Claudi Juli¨¤, dit Juli¨¤ l¡¯ap¨°stata (331-363), que ha generat una bona s¨¨rie de textos ¡ªpel car¨¤cter ins¨°lit de la seva curta activitat¡ª, des de les biografies de Robert Browning i Alice Gardner fins a les novel¡¤les, de tend¨¨ncia completament oposada entre si, de Dmitri Merejkovsky (avui quasi introbable) i de Gore Vidal, sovint reeditada a Edhasa. El primer d¡¯aquests dos, rus de profunda espiritualitat cristiana, blasmava Juli¨¤ per haver intentat tornar al paganisme anterior a l¡¯edicte de Mil¨¤ promogut l¡¯any 313 per Constant¨ª i Licini (amb l¡¯ajut de les Institucions de Lactanci, factor fructu¨®s en la transformaci¨® del paganisme al cristianisme al m¨®n rom¨¤); Gore Vidal, un dels grans intel¡¤lectuals nord-americans del segle XX, vindicava el retorn desitjat de Juli¨¤ a les formes de vida del paganisme grec.

No estan del tot clares les raons per les quals Constant¨ª va decidir que l¡¯Imperi accept¨¦s el culte cristi¨¤ ¡ªde fet, no es va fer batejar fins poc abans de morir¡ª: tot fa pensar que va ser una decisi¨® oportuna des del punt de vista pol¨ªtic, quan el cristianisme comen?ava a minar les bases culturals paganes de la religi¨® tradicional del seu poble... o quan es va acabar la importaci¨® de lleons d¡¯?frica.

Sigui com sigui, Juli¨¤, nebot espuri de Constant¨ª el Gran, heroi a les G¨¤l¡¤lies, c¨¨sar de la pars occidentalis i emperador despr¨¦s, quasi per casualitat, entre 361 i 363, mai no va estar conven?ut que el millor per a Roma fos decantar-se per la religi¨® de Crist. S¡¯havia educat en les lletres i la saviesa gregues des de jovenet ¡ªper aix¨° va escriure tota la seva obra, discursos b¨¤sicament, en llengua grega¡ª, i preferia determinades formes de vida d¡¯aquella cultura, especialment la neoplat¨°nica, a tot el que predicava el cristianisme, que, en aquell temps, encara amb una pres¨¨ncia molt potent de la cultura hebrea, semblava una fal¨°rnia intempestiva a la gent amb una s¨°lida preparaci¨® intel¡¤lectual.

Aix¨° podria dur-nos a pensar que Juli¨¤ participava de tota la parafern¨¤lia est¨¨tica i er¨°tica del paganisme rom¨¤ del segle III ¡ªno trobareu excessos en el menjar, el beure i el cardar m¨¦s ben explicats, en aquest sentit, que a la Hist¨°ria Augusta¡ª; per¨° aquesta no va ser mai la seva tirada: li van dir ¡°ap¨°stata¡± m¨¦s aviat els historiadors de l¡¯Esgl¨¦sia, com sant Gregori, per¨° el fet ¨¦s que va ser un home d¡¯una probitat, austeritat i honradesa fora del com¨² en tota la hist¨°ria del Baix Imperi. En realitat, la gran lluita de Juli¨¤ no va ser ni contra els gals ni contra els perses, sin¨® contra el luxe i la disbauxa. Edward Gibbon, que ¨¦s una de les fonts per con¨¨ixer Juli¨¤ amb objectivitat, diu al seu llibre fam¨®s: ¡°L¡¯educaci¨® retirada i escol¨¤stica de Juli¨¤, durant la qual havia conversat m¨¦s amb els llibres que amb les armes, m¨¦s amb la mort que amb la vida, el va convertir en un perfecte ignorant de les arts de la guerra i del govern, i, quan assajava matusserament un o altre exercici militar, exclamava amb un sospir: ¡®?Oh, Plat¨®, Plat¨®, quin turment per a un fil¨°sof!¡¯¡±.

Va passar, doncs, que bon punt va tenir el poder a les mans, va intentar que els seus s¨²bdits fossin tractats amb just¨ªcia i equitat; va fer neteja, a palau, de la colla interminable d¡¯escrivans, servents, esclaus, cuiners, eunucs i maturrangues; va menysprear les festes p¨²bliques, el teatre, les curses i els grans monuments; va menjar sempre frugalment; va practicar la castedat; dormia sobre un ja? de palla; i va propugnar que la seva gent retorn¨¦s a formes de vida estoiques, asc¨¨tiques i austeres ¡ªcosa, paradoxalment, que l¡¯agermana m¨¦s amb el cristianisme que amb el paganisme del seu temps.

Tot el que he dit queda explicat amb claredat meridional al llibre que Adesiara acaba de publicar, l¡¯¨²ltim dels discursos de l¡¯emperador: Juli¨¤ l¡¯ap¨°stata, L¡¯enemic de la barba, pr¨°leg i traducci¨® de Pau Sabat¨¦ (Martorell, Adesiara, 2016). Juli¨¤ parla per ell mateix i dialoga amb un adversari sobre la cr¨ªtica que van mer¨¨ixer la seva barba de fil¨°sof com a senyal distintiu ¡ªels emperadors solien afaitar-se-la¡ª, i les seves maneres virginals, prudents i s¨°bries. La traducci¨® ¡ªen qu¨¨ nom¨¦s falla, en tot el llibre, l¡¯expressi¨® ¡°posar-se vermell de vergonya¡± quan hauria de dir ¡°tornar-se vermell¡±, a la p¨¤gina 43, que ¨¦s lapsus petit¡ª ¨¦s admirable, i assenyala, juntament amb algunes traduccions del grec i del llat¨ª que ara comencen a trobar-se, el canvi del paradigma ribi¨¤ (explosiu en el cas de moss¨¨n Balasch, a la Bernat Metge) a una llengua perfecta, purament catalana, perfectament comprensible i sense refistols. Ser¨¤ una lectura alli?onadora per a tothom, comen?ant per la classe pol¨ªtica del nostre pa¨ªs, naci¨®, p¨¤tria o estat.