Salvem el CIDOB

El CIDOB mai ha estat en primer pla i sota els focus. Al contrari, com correspon a una instituci¨® dedicada a la investigaci¨®, el debat intel¡¤lectual i l'estudi, el que li correspon s¨®n el silenci, la discreci¨® i l'efic¨¤cia. Quan es converteix en not¨ªcia i a m¨¦s noticia polititzada, conv¨¦ recordar dues coses. En primer lloc, la seva hist¨°ria, sempre alli?onadora. En segon lloc, el seu paper i el seu pes actuals. Tot i recordant la seva hist¨°ria i sospesant la seva import¨¤ncia sabrem el que est¨¤ en joc quan des del Govern de Junts pel S¨ª es prepara l'assalt partidista a una instituci¨® que hauria de quedar a recer de les rudeses i les mis¨¨ries de la vida pol¨ªtica.

Hist¨°ria: en els seus or¨ªgens va ser una organitzaci¨® cristiana vinculada al que en els anys 50 es coneixia com el Tercer M¨®n. El nom primigeni era Agermanament, perqu¨¨ agrupava i agermanava un grapat de capellans que treballaven a l¡¯?frica i l'Am¨¨rica Llatina en una xarxa missionera des del punt de vista eclesial i solid¨¤ria des del punt de vista laic. Aviat es va convertir en el CIDOB-TM: Centre d'Informaci¨® i Documentaci¨® de Barcelona-Tercer M¨®n, sota la batuta de Josep Ribera, el seu fundador el 1973, en la zona grisa entre la legalitat i la il¡¤legalitat tan pr¨°pia del franquisme.

Quan ning¨² parlava de cooperaci¨® al desenvolupament, el CIDOB ja en feia. Va ser la nostra primera ONG quan no hi havia encara ONG, el nostre primer think tank quan no hi havia think tanks, com a m¨ªnim a la nostra geografia. Del cristianisme a l'internacionalisme. Els exiliats de les dictadures llatinoamericanes dels anys 70, especialment els xilens, sabien molt b¨¦ qui era Ribera i qu¨¨ era el CIDOB. Tamb¨¦ ho sabien els periodistes dedicats a la cobertura de la informaci¨® internacional.

Ben entrada la democr¨¤cia, el CIDOB va anar prenent envergadura. Les seves sigles van canviar de contingut amb la desaparici¨® del Tercer M¨®n, cam¨ª de convertir-se en el m¨®n global emergent, i amb la internacionalitzaci¨® del centre, convertit en el Barcelona Center on International Affairs. Ribera va ser substitu?t per Jordi Vaquer, actual director europeu de l'Open Society Fundation, al qual va succeir Jordi Bacaria, l'actual director. Narc¨ªs Serra va ser el primer president del patronat, al qual va substituir Carles Gas¨°liba. Javier Solana ¨¦s el seu president d'honor des del 2010, c¨¤rrec que certs sobiranistes pretenen suprimir, arran de l'especial afecte que professen a la figura espanyola m¨¦s reconeguda en l'¨¤mbit de les relacions internacionals. Solana organitza des de fa 14 anys un seminari anual a Pedralbes sobre Pau i Guerra al segle XXI, amb participaci¨® d'experts de tot el m¨®n, que es troba entre les millors reunions d'aquest tipus.

Ja som a l'actualitat: el CIDOB ¨¦s el millor think tank espanyol segons la classificaci¨® de la Universitat de Pennsylvania. ?s una classificaci¨® discutible, com totes, ¨¦s clar. Per mitjans, pressupost, personal i suport institucional, n¡¯hi ha d¡¯altres m¨¦s poderosos. Per¨° el seu prestigi ¨¦s molt especial, sobretot a l'¨¤rea mediterr¨¤nia i entre els think tanks de la regi¨®: ¨¦s l'¨²nic que juga a la Lliga de Campions de la recerca europea. I el delicat equilibri institucional en qu¨¨ ha crescut, sota la potent marca de Barcelona, segur que ¨¦s crucial per a la seva imatge d'independ¨¨ncia respecte a governs i a partits, cosa que no succeeix amb altres think tanks espanyols.

Aix¨° es perdr¨¤ si el CIDOB es converteix en un instrument al servei del proc¨¦s sobiranista i m¨¦s si s'especialitza en aquesta branca tan apassionant de les relacions internacionals que s'ocupa de les secessions.

Vist fredament, el m¨¦s estrany ¨¦s que l'assalt hagi trigat tant. La destrossa institucional que est¨¤ produint el ¡®proc¨¦s¡¯ mereixer¨¤ un balan? en el moment oport¨². Dos elements ajuden a entendre la tardan?a. Un, ¨¦s el model institucional cooperatiu, que inclou al costat dels dos principals patrons, que s¨®n l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, al Ministeri d'Afers Exteriors espanyol, a m¨¦s de la Diputaci¨® de Barcelona i l'?rea Metropolitana. El model consorciat ¨¦s el que va permetre celebrar els Jocs Ol¨ªmpics i el que ha servit per aixecar nombroses institucions catalanes. En les condicions actuals no hi hauria Jocs Ol¨ªmpics a Barcelona ni hi hauria la reconstrucci¨® del Liceu.

La segona explicaci¨® es diu Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya, la genu?na i aut¨¨ntica CDC autonomista fundada, entre d'altres, per Carles Gas¨°liba. No ¨¦s estrany que aquest economista i pol¨ªtic nacionalista de la primera hora, aut¨¨ntic escut per evitar les interfer¨¨ncies pol¨ªtiques, hagi estat despatxat amb bones paraules pel 'foreign affairs minister' Ra¨¹l Romeva, just quan Artur Mas es disposa a donar-li el cop de gr¨¤cia a CDC per fundar una cosa totalment nova. Si el pujolisme sense corrupci¨® t¨¦ una exist¨¨ncia real, i la t¨¦, aquesta t¨¦ de nom Carles Gas¨°liba (no ¨¦s l'¨²nic, certament, per¨° s¨ª un dels m¨¦s destacats).

Conclusi¨®: seria una pena i una p¨¨rdua per a tots, tamb¨¦ per als independentistes, que el CIDOB es convert¨ªs en un instrument dels qui han convertit la suposada emancipaci¨® nacional catalana en l'escambell per satisfer les seves ¨¤nsies de poder. Costa molts esfor?os i molt de temps construir una instituci¨®, per¨° ¨¦s f¨¤cil destruir-la en un tancar i obrir d'ulls.