Europa planeja noves vies pol¨ªtiques davant de la crisi de la Gran Recessi¨®

Aquest moment ja ha arribat. Perqu¨¨ el que ha passat, en definitiva, ¨¦s que la narrativa de pau i prosperitat est¨¤ gastada: ¡°Jo he tingut una vida millor que la dels meus pares, i ells van viure millor que els meus avis. Per¨° la gent al?a la veu perqu¨¨ t¨¦ por que aquest factor, essencial en la traject¨°ria de la UE, pot ser que no serveixi per a la generaci¨® dels nostres fills¡±, reflexiona des de Princeton l'expresident de la Comissi¨® Jos¨¦ Manuel Barroso. ¡°Aquest malestar dif¨²s ¨¦s nom¨¦s en part atribu?ble a Europa, per¨° la resposta f¨¤cil, el boc expiatori, ¨¦s sempre la UE¡±, afegeix Barroso, preocupat per com s'ha deteriorat l'atmosfera entre els l¨ªders, m¨¦s pendents de la seva agenda interna que no pas de trobar solucions europees.

¡°El problema es redueix a guanyar delicadesa sense perdre for?a¡±, deia Raymond Chandler sobre l'art d'escriure. Amb Europa passa just el contrari: enmig d'un estat de transici¨® permanent i amb la provisionalitat com a ra¨® de ser, la crisi ha posat a prova la naturalesa de la UE, un projecte suposadament basat en els ideals, en la possibilitat d'apropar-se a l'¨²ltima utopia factible, en all¨° que Barack Obama ¡ªparadoxal autor dels millors discursos sobre Europa¡ª va qualificar a Hannover com ¡°un dels principals triomfs pol¨ªtics de l'era moderna¡±. Quan els problemes han posat a prova aquests valors, Europa ha optat per guanyar for?a sense preocupar-se de la delicadesa: prova de seduir els brit¨¤nics mentre permet que la resta d'europeus siguin ciutadans de segona a les illes, i els turcs amb un pacte sobre els refugiats que desperta dubtes legals i morals. Fran?a no ha dit ni piu. L'Alemanya de Merkel, m¨¦s l¨ªder que mai, mira cap a una altra banda o patrocina el pacte amb Turquia, sempre amb els seus interessos nacionals a flor de pell.

Pel cam¨ª, Europa fa temps que est¨¤ perdent la gent, i entra de ple en una immensa crisi pol¨ªtica que es manifesta a l'Est ¡ªPol¨°nia, Hongria, algun ministre vestit de militar a Eslov¨¤quia¡ª, que es barreja amb rampells nacionalistes i xen¨°fobs al centre ¡ª?ustria, Alemanya, Holanda, Fran?a, i molts altres¡ª, i que a tot arreu ha canviat el tradicional eix dreta-esquerra pel dilema establishment-antiestablishment.

¡°Europa s'est¨¤ dividint; s'afebleix des de dins. Torna a aixecar murs sabent que aix¨° no aturar¨¤ els refugiats¡±, apunta l'escriptor nord-americ¨¤ Robert Kaplan. I, tot i aix¨ª, el projecte resisteix: malgrat el glamur intel¡¤lectual del pessimisme, Europa t¨¦ els segles comptats. ¡°No hem d'esperar ¨¨xits o fracassos rotunds, sin¨® una fase de llarg enfrontament, de punt mort. La UE est¨¤ obligada a seguir amb els seus valors, l'universalisme democr¨¤tic: per¨° des d'aquest punt de vista no es pot negar la derrota que s'ha autoinfligit amb el retorn del nacionalisme¡±, afegeix Kaplan.

Europa segueix sent, b¨¤sicament, un tractat intergovernamental. ¡°La visi¨® federal anava guanyant als punts l'Europa de les p¨¤tries. Aquesta din¨¤mica s'esvaeix: la crisi ha afeblit la solidaritat, la idea federal. Durant anys semblava possible ampliar la UE i alhora caminar cap a una Uni¨® cada vegada m¨¦s estreta; aix¨° ¨¦s ara m¨¦s dif¨ªcil, amb la ciutadania enfadada pel d¨¨ficit democr¨¤tic, amb una part dels votants llan?ant-se als bra?os del populisme¡±, apunta Stewart Patrick, del Consell de Relacions Exteriors.

¡°Europa s'enfonsa? No ho crec¡±, afegeix Ian Bremmer, d'Eurasia Group. ¡°Per¨° les tensions geopol¨ªtiques es troben en els nivells m¨¦s alts des de fa d¨¨cades, i totes es reflecteixen a Europa. La resposta ha estat una fugida cap enlloc i una preocupant abs¨¨ncia de lideratge, quan tothom sap que els moments estel¡¤lars de la UE han anat sempre associats a lideratges forts. Europa sobreviur¨¤, per¨° fracassa en el que la feia m¨¦s atractiva: la recerca de valors comuns m¨¦s enll¨¤ dels Estats naci¨®¡±.

Davant d'una crisi pol¨ªtica nom¨¦s hi ha lloc per a respostes pol¨ªtiques: la dimensi¨® ideol¨°gica de la crisi passa a ser tan important com la pol¨ªtica i social. Brussel¡¤les est¨¤ avui pendent de les iniciatives que cuinen Par¨ªs (l'Europa de la defensa) i Berl¨ªn (un nucli dur de l'euro m¨¦s integrat). La Comissi¨® sap que ja no val la mateixa recepta de sempre. Facin el que facin els brit¨¤nics, Brussel¡¤les prepara una resposta ambiciosa, que aquesta vegada ha d'incloure diners frescos per donar-hi atractiu: alguna modalitat d'eurobons, un pla d'inversi¨® m¨¦s gener¨®s, un canvi de pol¨ªtica econ¨°mica. ¡°Si l'¨²nic argument per donar suport a la UE ¨¦s que la ruptura ser¨¤ molt costosa, Europa ja no val la pena¡±, reflexiona una font diplom¨¤tica.

Brussel¡¤les revelar¨¤ els seus plans a mesura que s'apropi el 60¨¨ aniversari de la UE, la primavera del 2017. Per¨° l'estrat¨¨gia ¨¦s fer un salt endavant entre una coalici¨® de pa?sos que vulgui i pugui permetre-l'hi, i deixar enrere els qui no vulguin o puguin fer aquesta embranzida. Europa es despla?a cap a un sistema de geometries variables que permeti als socis optar per diferents graus d'integraci¨®; el desenvolupament d'una estructura que ho permeti ¨¦s el gran desafiament. Per fer-ho s¨®n imprescindibles ¡°lideratges forts, que fugin de la temptaci¨® de les solucions f¨¤cils¡±, afirma Joaqu¨ªn Almunia. La fase actual de la crisi demana a crits el retorn de la pol¨ªtica. On s¨®n els l¨ªders?

John Banville i la temptaci¨® del frac¨¤s

¡°S¨®c un novel¡¤lista ¡ªun artista¡ª i de veritat que no entenc la pol¨ªtica, de manera que els meus punts de vista sobre Europa no valen m¨¦s que els d'un lampista o un cirurgi¨¤¡±, assenyala l'escriptor John Banville des de Dubl¨ªn. ¡°Per¨° com a irland¨¨s i europeu estic alarmat pel ressorgiment del nacionalisme a tot el continent; a tot el m¨®n, perqu¨¨ la religi¨® pren cada vegada m¨¦s import¨¤ncia i, inevitablement, l'extremisme religi¨®s.

Abans del 2008, Europa es movia en silenci cap a algun tipus de federaci¨® poc organitzada, per¨° el col¡¤lapse financer ha aturat aquest rellotge. Aquest fiasco ¨¦s un aut¨¨ntic desastre. La crisi ens ha despertat abruptament del somni meravell¨®s dels pares fundadors de la UE: quan penso en els anys anteriors sento rubor i, encara m¨¦s, un profund sentiment de vergonya. Temo pel futur del projecte¡±.