Ser un escriptor i semblar-ho

Aqu¨ª vam descobrir Dalton Trumbo quan als primers setanta es va estrenar Johnny va agafar el fusell, dirigida per ell mateix a partir de la seva novel¡¤la del 1939. Un relat aclaparador sobre un jove soldat de la Primera Guerra Mundial que es desperta amputat de cames i bra?os en un hospital, el cap embenat, amb un m¨ªnim de vida cerebral que li permet recordar. Una hist¨°ria que Trumbo va adaptar al cinema als anys Vietnam, commoci¨® pacifista als EUA mai repetida. Despr¨¦s vam saber que tamb¨¦ parlava de la seva pr¨°pia hist¨°ria: l¡¯amputaci¨® que va suposar per a ell i els seus col¡¤legues escriptors ser a la llista negra de Hollywood del 1947.

Alerta amb el que escrius, devia pensar Trumbo. No nom¨¦s perqu¨¨ el seu Congr¨¦s s¡¯estava saltant de manera clamorosa la primera esmena de la Constituci¨® que garanteix la llibertat d¡¯expressi¨® (de la qual tamb¨¦ ens parlava la setmana passada el cineasta Wiseman a la filmoteca per explicar com s¡¯ho fa per rodar sense restriccions les seves insubornables pel¡¤l¨ªcules a les institucions p¨²bliques). No nom¨¦s per aix¨°, per reduir a interpretable la primera esmena segons les circumst¨¤ncies pol¨ªtiques. Tamb¨¦ perqu¨¨ el que Trumbo es va imaginar quan s¡¯acabava la Guerra d¡¯Espanya i encara no havia comen?at la mundial parlava del que li succeiria a ell mateix. L¡¯art ¨¦s de vegades un rellotge que avan?a.

El Congr¨¦s va dir prou: qui est¨¤ en el negoci del cinema no ha de creure, ni de bon tros defensar, que li est¨¤ perm¨¨s expressar en p¨²blic opinions pol¨ªtiques a contracorrent. No es jutjaven els guions, sin¨® els guionistes. Pots ser com John Wayne, aix¨° s¨ª, portaveu d¡¯all¨° m¨¦s conservador que sermoneja sobre el patriotisme durant la Segona Guerra Mundial que havia acabat sense ell per a res, ni al front ni a la rereguarda. Per¨° no pots ser l¡¯elegant urbanita Dalton Trumbo: com si no en tingu¨¦s prou de guanyar 4.000 d¨°lars a la setmana, per l¡¯¨¨xit i els diners que donaven les seves cintes, s¡¯havia allistat el 1942 al Partit Comunista. Un Swimming Pool Soviet, un ¡®soviet amb piscina¡¯. Fins aqu¨ª pod¨ªem arribar. Un radical ric, si us plau¡­

De tot aix¨° parla la pel¡¤l¨ªcula de Jay Roach, sovint en perspectiva i amb un deix humor¨ªstic que no porta la sang al riu. Aqu¨ª tenim la gran Helen Mirren com la vidri¨°lica columnista dretana Hedda Hopper d¡¯aquella cacera de bruixots. Calia eliminar la possibilitat que una pel¡¤l¨ªcula moderna, amable i civilitzada com Vacances a Roma aparegu¨¦s signada per un comunista. La va escriure Trumbo sota un pseud¨°nim, que aix¨ª es va guanyar la vida durant tretze anys, redactant gaireb¨¦ sempre porqueries mal pagades, despr¨¦s de passar un any a la pres¨®. Fins que el seu nom va reapar¨¨ixer el 1960 en els cr¨¨dits d¡¯Esp¨¤rtac i ?xode. L¡¯estrena d¡¯Esp¨¤rtac va ser un esc¨¤ndol que nom¨¦s es va aconseguir apaivagar quan el president Kennedy va anar al cinema i va defensar la pel¡¤l¨ªcula quan en va sortir, davant la televisi¨®.

Per ser un escriptor dels nostres ho has de semblar. Hollywood, per aix¨°, va destrossar de manera ben visible els homes m¨¦s que no pas les dones del negoci. Tot i que n¡¯hi va haver, esclar, entre tants professionals vetats que es van quedar sense feina i entre els que es van treure la vida.

El gui¨®, que per a Hollywood ¨¦s el sistema de control financer i narratiu, ha donat bons fruits cr¨ªtics i imaginatius. Per¨° a partir de la Guerra Freda sovint s¡¯ha adotzenat fins a ser un simple instrument de guerra ideol¨°gica i de pur consum d¡¯imatges que ens enceguen, que impedeixen veure res m¨¦s. El que no ha evitat, i aquesta ¨¦s una altra de les seves grandeses, ¨¦s que peri¨°dicament Hollywood sigui l¡¯escenari de batalles renovadores, com la del mateix film espartaqui¨¤. Fins i tot se li deu, per reacci¨®, el cinema independent. Per¨° continua sent decisiu que, pel poder industrial que t¨¦, el que passa al cinema americ¨¤ es trasllada a la cultura sencera, i la devalua.

Aix¨ª, la Guerra Freda va comen?ar al cinema. ¡°Aquesta ¨¦s una guerra molt nova¡±, diu alg¨² a la pel¡¤l¨ªcula, ¡°fixa¡¯t que encara no existeix¡­¡± Impossible anomenar aleshores aquesta guerra cultural, els inicis de la qual es xifren avui entre el 1947 i el 1949. Ho hem vist i sentit altres vegades, per¨° molts no ho saben, ni als EUA. D¡¯aqu¨ª l¡¯encert que el protagonista sigui Bryan Cranston, el de la inquietant i multipremiada s¨¨rie Breaking Bad.

Tota obra d¡¯art explica una hist¨°ria i t¨¦ una hist¨°ria. Con¨¨ixer-ne l'una i advertir-ne l¡¯altra ens fa m¨¦s adults, menys vulnerables, m¨¦s lliures. Sigui art comercial o de l¡¯altre. Hi ha idees molt agudes en aquest film, com quan Trumbo diu que escriure coses dolentes d¨®na molt m¨¦s feina que escriure¡¯n de bones.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.