Cinc hores a Lesbos

Jorge Mario Bergoglio va passar-se cinc hores a Lesbos per ¡°atreure l¡¯atenci¨® del m¨®n¡± i ens va enlluernar amb un d¡¯aquests mon¨°legs, interiors o exteriors, que per ventura seran, d¡¯aqu¨ª a unes d¨¨cades o d¡¯uns segles, hist¨°ria o literatura. Va tenir temps per encasquetar-nos unes quantes frases solemnes, ampul¡¤loses, ¨¨ticament impecables i molt originals, com aquesta: ¡°Els refugiats no s¨®n n¨²meros, sin¨® persones amb cares, noms i hist¨°ries¡±, com ho s¨®n les putes extorsionades per les m¨¤fies, les dones degollades per la parella o l¡¯exparella o els nens violats pels sacerdots, poso per cas.

Va il¡¤luminar les nostres ments tumefactes amb uns quants titulars de broc gros, sint¨¨tics i lapidaris. Va predicar amb l¡¯exemple, i es va emportar dotze sirians a les estances vaticanes. Els creadors d¡¯opini¨® van aplaudir i van ovacionar aquest gest ¡°imprevist¡±, sobretot a Catalunya, on els secessionistes m¨¦s progres reclamen al Govern estatal el dret d¡¯adoptar refugiats. Qu¨¨ m¨¦s se li pot demanar? Cinc hores no donen per a gaire. En realitat, com que la not¨ªcia t¨¦ lloc dins de l¡¯avi¨®, on s¡¯oficia la veritable roda de premsa, tot i que sigui una cerim¨°nia de companyonatge, cinc hores amb Mario (a Lesbos) s¨ª que donen per treure¡¯s el barret. Donen per fer un caf¨¨, per abra?ar-se a centenars de persones, per prendre el sol, per xerrar amb els uns i els altres, per posar davant les c¨¤meres i per anar proferint missatges enllaunats de pau i bona voluntat. Els pol¨ªtics s¨®n uns in¨²tils, l¡¯Esgl¨¦sia ¨¦s la salvaci¨®: missi¨® (evangelitzadora) completa.

No se li pot demanar al sant pare que amb cinc hores recordi el mon¨°leg interior de Carmen Sotillo, aquesta dona de la novel¡¤la de Miguel Delibes que, sola davant el cos de Mario, el seu difunt marit, ens va commoure amb la furibunda demanda de llibertat en una Espanya, la de fa cinquanta anys, en qu¨¨ les consorts eren molt menys que ¡°n¨²meros¡± dels seus marits. S¨ª que cal exigir-li a Mario que, si passa cinc hores a Lesbos, esmenti que aquesta illa ¨¦s la p¨¤tria de Safo, una dona lib¨¨rrima de fa 2.700 anys , la primera poeta lesbiana de la hist¨°ria, que va crear uns versos atrevits que han fet hist¨°ria i que va pagar amargament amb el su?cidi els desenganys i les incomprensions dels seus conciutadans: la vida explica la poesia i la poesia explica la vida, la d¡¯ara i la de fa vint-i-cinc segles.

No ¨¦s acceptable tampoc que Mario no recordi a Lesbos que a uns quants quil¨°metres en direcci¨® sud, seguint la costa, hi ha la platja de Bodrum, on va n¨¦ixer Her¨°dot, el pare de la hist¨°ria universal, la novel¡¤la d¡¯aventures m¨¦s comercial i cinematogr¨¤fica que s¡¯hagi escrit mai, qui sap si inventada o real. Aquesta platja en qu¨¨ un uniformat va recollir el cos exsang¨¹e del nen Aylan, despr¨¦s de les restes d¡¯un naufragi, com els infinits que ha conegut el mar nostre i que ning¨² no va sintetitzar millor que Luis de G¨®ngora en onze s¨ªl¡¤labes, la piulada de la poesia: ¡°N¨¢ufrago y desde?ado, sobre ausente¡± (el present del desastre, l¡¯altivesa dels qui no el volen acollir i l¡¯abs¨¨ncia dels ¨¦ssers estimats que han quedat enrere). Poesia i hist¨°ria el desconeixement de les quals ens avergonyeix, no perqu¨¨ ens hagi de servir per seduir una persona o fer-nos veure en una xerrada de biblioteca o de bar, sin¨® perqu¨¨ entre Lesbos i Bodrum hi ha una part i gaireb¨¦ el tot del bressol de la civilitzaci¨®, la nostra, i con¨¨ixer-la ¨¦s imprescindible per interpretar correctament tot el que passa avui i actuar en conseq¨¹¨¨ncia.

Quan un llegeix a la premsa que ¡°s¡¯est¨¤ tornant a activar la ruta central del Mediterrani a trav¨¦s de L¨ªbia i del canal de Sic¨ªlia, molt m¨¦s llarga i perillosa¡±, pensa immediatament en l¡¯Eneida, el poema fundacional de la construcci¨® d¡¯Europa, del que som com a ciutadans comunitaris i com a ¡°persones amb cares, noms i hist¨°ries¡±.

La vida d¡¯Enees, des de la caiguda de Troia, ¨¦s la d¡¯un refugiat com la de tants sirians avui, que fuig d¡¯una p¨¤tria mil¡¤len¨¤ria i pr¨°spera arrasada per ve?ns i enemics ac¨¨rrims. La seva travessia pel mar Mediterrani ¨¦s una descripci¨® detallada de les mil i una calamitats i desgr¨¤cies (tempestes, fams, malalties) a la recerca d¡¯un lloc de dest¨ª, on simplement es pugui viure la vida. Des del port d¡¯Antandros, al nord del golf de Lesbos, fins al dest¨ª final, a Roma, passant per Sic¨ªlia i Cartago, l¡¯Eneida explica i canta els patiments marins d¡¯Enees, el primer p¨¤ria m¨¦s o menys europeu, marejat i esquivat per grecs i romans, tiris i troians, d¨¦us i homes, com si fos qualsevol desarrelat siri¨¤. Ens ho recorda la literatura, que un dia va ser hist¨°ria, com la hist¨°ria d¡¯avui ser¨¤ un dia literatura, indubtablement ¨¨pica, segurament tr¨¤gica.

Manel Martos ¨¦s doctor en Humanitats i editor.