Theros: ¡°Abans ¨¦rem cronistes dels locals nous; ara ho som dels que tanquen¡±

Xavier Theros (Barcelona, 1963) ja no beu ni fuma. El caf¨¨ el pren descafe?nat. La salut, delicada, ¨¦s la seva prioritat. Em cita a l'entrada de l'antiga f¨¤brica de Can Batll¨®, a la Bordeta, a escassos cent metres d'on va n¨¦ixer el seu pare, al carrer dels Jocs Florals. ¡°Aquest barri ¨¦s la vida del meu pare, d'hist¨°ries que de petit acaparaven la meva atenci¨®: la sirena de la f¨¤brica, en Mu?oz Ramonet; els amics del meu avi, mutilats de la guerra; era un barri de perdedors¡±. Al Bar Ros, regentat per un xin¨¨s, Theros demana el seu caf¨¨ sol descafe?nat. Llu¨ªs Permanyer em va dir que no tenia clar que la migraci¨® xinesa, filipina o russa sigu¨¦s la Barcelona del futur, perqu¨¨ podia tractar-se d'un fenomen temporal. Demano a Theros si hi est¨¤ d'acord: ¡°Jo tampoc s¨¦ si aquest xin¨¨s ¨¦s el futur, per¨° em carrega l'exc¨¦s de nost¨¤lgia. Als vuitanta i als noranta ¨¦rem cronistes dels locals nous; ara ho som dels que tanquen¡±.

Theros diu que ¨¦s cronista de Barcelona a partir ¡°d'an¨¨cdotes i collonades. Barcelona est¨¤ farcida de llegendes, d'hist¨°ries que s¨®n falses, i se sap; i qu¨¨? S¨®n aquestes coses que li donen personalitat¡±. Ni s¨®n an¨¨cdotes ni collonades, per¨° ell ho vol fer passar per tal cosa, seguint l'exemple del seu admirat Josep Maria Carandell. Theros recull llibres sobre Barcelona des de l'adolesc¨¨ncia; el primer que va comprar va ser la Gu¨ªa secreta de Barcelona, d'en Carandell. El llibre Barcelona a cau d'orella, de Theros, ¨¦s una evoluci¨® de la Gu¨ªa secreta...; es declara hereu d'aquest treball, del llistat de les tarotistes que llegien les cartes a Barcelona el 1978, dels estrangers de l'¨¨poca ¨C¡°Carandell fins i tot apunta que a la ciutat hi viu un roman¨¨s, imagina't, ara¡±, afegeix Theros.

Draper i les ¡®gaviotas¡¯

Theros lamenta la nost¨¤lgia que envaeix les cr¨°niques actuals de la ciutat, i troba a faltar veus joves que expliquin qu¨¨ passa a la nit de Barcelona, o un Carandell que, guiat per Ramon Draper, narri el seu costat canalla. Draper ¨¦s un personatge entre un mili¨®, l'home que va introduir Carandell en el m¨®n dels tuguris o dels hero?n¨°mans de la Model. ¡°Draper va ser l'¨²nica persona que va aconseguir entrevistar les gaviotas. Aix¨° t¨¦ molt de m¨¨rit, ning¨² podia parlar amb les gaviotas¡±. Les gaviotas eren una cort de prostitutes, les preferides dels tripulants de la Sisena Flota dels Estats Units. Seguien els mariners de port en port per la Mediterr¨¤nia i quan les veien arribar, els comerciants de Ciutat Vella sabien que havien d'encarregar provisions.

La nost¨¤lgia pels comer?os que tanquen, els edificis que desapareixen... Theros creu que mirar enrere no ¨¦s nom¨¦s un exc¨¦s dels cronistes d'avui, sin¨® tamb¨¦ de la mateixa ciutadania. Destaca la quantitat de blogs i d'usuaris d'Internet que pengen constantment imatges hist¨°riques o documents que testimonien efem¨¨rides passades. Barcelona est¨¤ mirant enrere des de fa 20 anys, apunta Theros: ¡°La figura del cronista ha donat pas a la vida d'Internet. I a Internet sobretot hi ha ve?ns parlant del 'temps era temps¡±.

Triomf del relat burg¨¨s

Pot semblar paradoxal que l'actualitat pol¨ªtica interessi poc o gens Theros i, en canvi, gaudeixi parlant dels fets pol¨ªtics hist¨°rics. Theros assegura que el fet que hi hagi tan poques col¨°nies industrials dempeus a Barcelona ¨¦s la prova que ha triomfat el relat burg¨¨s: ¡°A partir dels Jocs Ol¨ªmpics, la burgesia va comen?ar a dominar el relat, oblidant que aquesta havia estat una ciutat obrera. Els efectes es van notar arreu, per¨° sobretot al Poblenou. Per aix¨° tenim aquesta imatge de ciutat de serveis, de noves tecnologies; per¨° ¨¦s una ciutat que va ser una gran f¨¤brica. Queda poc d'all¨° i tens la xemeneia de Can Ricart que cau. Donem una p¨¨ssima imatge¡±.

Theros no carrega contra el turisme, per¨° demana un equilibri en la promoci¨® de l'her¨¨ncia de la ciutat: ¡°Moltes ciutats de la mida de Barcelona firmarien per tenir el nostre turisme. Per¨° la mem¨°ria fabril de Barcelona hauria de tenir el mateix respecte que la mem¨°ria del modernisme¡±. Theros tamb¨¦ reivindica l'arquitectura barroca de la ciutat: ¡°Es va dissenyar un barri G¨°tic, per¨° a principis del segle XX es va descartar fer el mateix amb un de barroc. Tenim molt de barroc, per¨° aquest t¨¦ mala fama i est¨¤ descuidat. Possiblement ¨¦s perqu¨¨ porta mals records, els del segle XVIII borb¨°nic¡±.

Acabem el passeig per Can Batll¨® i Theros ja sua la samarreta que porta, de la llibreria Strand de Nova York; la va comprar el 2014 coincidint amb un recital po¨¨tic, un dels ¨²ltims que ha celebrat, amb el seu company de versos Rafa Metlikovetz. Theros est¨¤ preocupat per la manca d'empenta de la vida cultural barcelonina, opina que ha perdut pistonada els darrers 15 anys: ¡°El m¨®n cultural barcelon¨ª desconfia de les institucions. Tenim un centre de creaci¨® com l'Antic Teatre que est¨¤ passant un mal moment, que el pot dur a tancar, sense suport. I el mateix passa amb l'Heliog¨¤bal¡±.

No tocar el nomencl¨¤tor

S¨®n debats que semblen c¨ªclics a Barcelona, com el del nomencl¨¤tor, un tema que sembla feixuc per a Theros: ¡°Jo no s¨®c partidari de tocar el nomencl¨¤tor, excepte si ¨¦s un cas flagrant o s¨®n repeticions com la del General Prim, que t¨¦ massa coses amb el seu nom; amb una n'hi ha prou. Aquesta ciutat, des de Ferran VII, t¨¦ una f¨¤cil tend¨¨ncia a canviar els noms dels carrers. Ara volen retirar els noms mon¨¤rquics, per¨° continuar¨¤ el de l'inquisidor Secretari Coloma¡±. Theros s'imagina per on pot anar l'actual govern municipal i somriu: ¡°Jo vinc d'una fam¨ªlia llibert¨¤ria, per¨° no m'agradaria que arreu posessin places Durruti o Noi del Sucre. ?s que hi ha gent que vol retirar el carrer de Ramiro de Maeztu per franquista! N'hi ha que se l'agafen amb paper de fumar¡±.