La tecnologia i la vida

Com ja deia La verbena de la paloma,¡°avui les ci¨¨ncies progressen tant que sembla mentida¡± i l¡¯evoluci¨® tecnol¨°gica ens ha dotat d¡¯instruments que augmenten sensiblement la nostra capacitat de ser al m¨®n. El progr¨¦s cient¨ªfic i t¨¨cnic existeix, el moral ja seria m¨¦s discutible i el social caldria posar-lo en relaci¨® amb el que s¡¯entengui per vida bona. Com que probablement ¨¦s impossible posar-nos d¡¯acord sobre aquesta ¨²ltima, cal apostar per les condicions que ofereixin a les persones m¨¦s possibilitats de realitzar-se d¡¯acord amb les seves aspiracions i desitjos. La dial¨¨ctica entre antics i moderns, entre conservadors i progressistes, ha existit sempre: els humans vivim en la inseguretat i qualsevol innovaci¨® genera grans entusiasmes, per¨° tamb¨¦ serioses inquietuds perqu¨¨ la incertesa amo?na un ¨¦sser contingent per naturalesa. I no ¨¦s estrany que progressistes d¡¯ahir es converteixin en conservadors dem¨¤.

La innovaci¨® tecnol¨°gica ha perm¨¨s que la humanitat avanc¨¦s sobre la base de disposar d¡¯unes pr¨°tesis m¨¦s potents en el divagar per la terra. Per¨° el problema no resideix tant en els nous instruments com en l¡¯¨²s que se¡¯n fa: ¨¦s a dir, en els humans, que som els qui els fem servir. Un aven? tecnol¨°gic pot servir per al millor i per al pitjor: un ganivet permet tallar una cosa per menjar o apunyalar l¡¯enemic; l¡¯energia at¨°mica pot il¡¤luminar tot el planeta o destruir la humanitat. La fascinaci¨® davant el proc¨¦s tecnol¨°gic ¨¦s leg¨ªtima: si mirant el cel se somiaven d¨¦us, l¡¯esperit s¡¯atordeix quan els humans s¨®n capa?os de produir una explosi¨® m¨¦s brillant que mil sols. Els uns diuen que no es poden posar portes en el camp del progr¨¦s tecnol¨°gic, i possiblement tenen ra¨®, per¨° aix¨° no vol dir que no s¡¯hagi de regular i establir criteris (legals, culturals i morals) sobre el seu ¨²s, tret que assumim com una destinaci¨® que si es disposa d¡¯instruments de destrucci¨® massiva, material o espiritual s¡¯acabaran utilitzant. El que no t¨¦ lloc en el discurs sobre el progr¨¦s ¨¦s la resignaci¨®. No es pot parlar pr¨°piament de progr¨¦s si no ¨¦s des de la cr¨ªtica i polititzant-lo, ¨¦s a dir, col¡¤locant-lo al centre de la cosa p¨²blica, del que ens afecta a tots com a animals pol¨ªtics, condemnats a viure amb els altres.

En la tecnologia tampoc no tenen sentit les adhesions incondicionals, per la simple ra¨® que en tota relaci¨® humana hi ha un component de poder. I el poder ¨¦s positiu, com a voluntat creativa, capacitat de fer; per¨° tamb¨¦ ¨¦s negatiu, com a voluntat de dominaci¨®. Est¨¤ de moda dir que la revoluci¨® digital col¡¤loca els usuaris al centre de l¡¯escena, que amb aquesta l¡¯individu, el ciutad¨¤, el consumidor adquireixen un poder renovat de decisi¨® i d¡¯incid¨¨ncia. Per¨° ser al centre de l¡¯escena vol dir tamb¨¦ ocupar el lloc de m¨¤xima visibilitat. I els mateixos instruments que ens permeten enunciar els nostres desitjos o expressar les nostres opinions s¨®n a les mans d¡¯uns altres, i amb molta m¨¦s pot¨¨ncia. No podem oblidar, per tant, que estem exposats a poderoses organitzacions que tenen com a objectiu con¨¨ixer-nos fins a l¡¯¨²ltim detall, per enquadrar-nos com a ciutadans i domesticar-nos com a consumidors. Per treure el m¨¤xim rendiment dels nostres desitjos disposen de la ing¨¨nua complicitat que deriva del fet que ens creguem plenament lliures quan ens exposem a la seva vista.

Jaron Lanier, estrella de Silicon Valley, ens adverteix a ?Qui¨¦n controlar¨¢ el futuro?: cada dia, tots bolquem grans quantitats d¡¯informaci¨® a la xarxa gratu?tament, sense rebre res a canvi, excepte potser alguna gratificaci¨® narcisista. Sobre aquestes dades, amb els seus megaservidors, poques persones, molt poques, guanyen grans quantitats de diners i de poder a costa nostra. Primer, perqu¨¨ els aportem la informaci¨® de franc; i, segon, perqu¨¨ aquesta serveix per manipular les nostres conductes, orientar les nostres opcions de consum i controlar fins a l¨ªmits desconeguts les nostres vides. Les xarxes eren una promesa de descentralitzaci¨® i de llibertat personal i, si no ens defensem ¡ªsi no fem pol¨ªtica¡ª, produiran una concentraci¨® immensa de poder, ¨¦s a dir, de control. Richard Stallman t¨¦ ra¨®: caldr¨¤ continuar defensant la nostra llibertat i la nostra privadesa. Les tecnologies avancen, la lluita per l¡¯emancipaci¨® continua.