Manel muden de camisa sense canviar de pell

Els colors canvien en relaci¨® amb la llum que reben. A la penombra un verd no ¨¦s el mateix que a ple sol. Manel s¨®n un color, un color b¨¤sic que parteix del pop i del folk, per¨° que canvia a tenor del context, que si escau ¨¦s el pas del temps i les possibilitats que els ofereix per escapar d'all¨° que ¨¦s evident,? sabut, rutinari i ja inventat. Fa anys sonaven a ukelele i a foc de camp il¡¤lustrat, i en la nit del divendres, a Banyoles, en el primer dels seus concerts de la nova gira, poc hi havien de semblant amb aquell grup. B¨¦, s¨ª, eren els mateixos, i les seves can?ons segueixen pautades per melodies pop i les seves lletres continuen narrant sense desmai, per¨° semblava si no un altre grup, s¨ª una mutaci¨® del mateix grup, del mateix color banyat ara per una altra llum.

El seu primer concert estava previst al claustre del monestir de Sant Esteve, idea genial del festival a(ph¨°nica), que amb ells presentava la seva programaci¨®, que es desenvolupar¨¤ al juny a la ciutat del museu Darder i del llac. Per¨° la pluja ho va impedir i l'Auditori va atapeir a quatre-cents fidels que van veure i van viure l'evoluci¨® d'una banda que s'asfixia si no es mou, com les balenes en encallar, com alguns taurons a nedar. Amb un repertori sostingut per una majoria de noves composicions, amb Ai Dolors en una versi¨® diferent que dificultava que el p¨²blic la cant¨¦s, i Boomerang com a ¨²nic testimoni dels seus dos primers discos, el quartet va enfilar les seves can?ons, de marcat accent electr¨°nic en disc, sense precisar excessiva parafern¨¤lia o arranjaments imprevisibles. Amb prou feines unes senzilles programacions i la resta es va sostenir com sempre, amb guitarres, amb un baix no a totes les peces, bateria i quatre veus. Els Manel de sempre, per¨° diferents. Els Manel d'ara. Els nous Manel de cada nou disc.

I la veritat ¨¦s que el concert va resultar conceptualment impecable, prescindint d'alguns desajustaments de so naturals en una primera actuaci¨®, a part del canvi de recinte d'¨²ltima hora. Va quedar clar que temes com La serotonina o Sabotatge poden acabar sent cl¨¤ssics, com van acabar sent-ho Boomerang, Benvolgut, Quin dia feia amics o aquest Teresa Rampell que va tancar l'actuaci¨®. Amb prou feines 18 can?ons per deixar clar que a Manel nom¨¦s se li poden fer fotos en moviment, que especular amb els seus passos ¨¦s moneda a l'aire i que segueixen pautant la seva pr¨°pia exist¨¨ncia, desviant-se del cam¨ª trillat cap a la fama. Fa anys que hi s¨®n, per¨° amb concerts com el de Banyoles queda clar que no acampen en aquest territori com els altres. Triomfar de forma sostinguda no nom¨¦s ¨¦s una q¨¹esti¨® de talent, ho ¨¦s tamb¨¦ de plantejament.