Bruce Springsteen arrasa a Barcelona

A les 21:25 el Camp Nou es va enfonsar. "Hola Barcelona, hola Catalunya!" Va dir un senyor vestit de fosc, amb la seva inseparable armilla emmarcant un cos s¨°lid i dos bra?os encara musculosos. Crid¨°ria infernal, de 65.000 persones donant la benvinguda a Europa a la gira de The River que el dia 17 visitar¨¤ Sant Sebasti¨¤ i el 21 Madrid. Impresionant. I tot aix¨° va quedar en res quan van sonar els primers concordes de Bandlands, primera can?¨® del repertori, sonant a tot drap, com una puntada d'energia, un xut de passi¨® que per moltes vegades que s'hagi viscut mai es contempla imp¨¤vid, a ning¨² deixa sense pestanyejar. Little Steven amb el seu mocador de pirata al cap s'afegia al micro a The Boss i el concert iniciava el seu vol amb aquestes imatges mil vegades vistes, per¨° malgrat tot sempre viscudes com una primera vegada, com un primer pet¨®. Sense permetre que la tensi¨® baix¨¦s, No surrender sonava en segon lloc, trencant-se aix¨ª l'ordre dels temes interpretats en la gira nord-americana, que comen?ava amb temes de The River.

So a tot drap, encara donant m¨¦s sensaci¨® de volum per la forma de cantar de Bruce Sprignsteen, qui ho donava tot a cada paraula, a cada frase, a cada moment. Ho va fer tamb¨¦ en la tercera can?¨® My Love Will Not Let You Down, que ja va donar pas a temes de The River mentre l'estadi, literalment, embogia. No ¨¦s una exageraci¨®, era, va ser, aix¨ª mateix, tal qual. No hi havia per menys, van passar per escena The Ties That Bind, Sherry Darling, Jackson Cage, una inopinada i triomfal I'm Going Down" corejada per la multitud, un Hungry Heart, que va suposar inicis d'afonia entre tots els que la van corejar; ¨¦s a dir, gaireb¨¦ tot l'estadi, i una Out In The Street en la qual el mateix Bruce es va fer una passejada entre la multitud, la bogeria de la qual, si aix¨° era possible, va augmentar. I perqu¨¨ la tensi¨® no baix¨¦s, el buit entre l'una i l'altra no solia anar m¨¦s enll¨¤ del one, two, three que cridava el cap als seus m¨²sics i, per extensi¨®, a l'estadi.

I b¨¦, d'acord, el so no era excel¡¤lent, almenys en el primer tram del concert, en el qual s'atrapava el personal ja d'entrada, tirant de pot¨¨ncia, entrega i sensaci¨® de comuni¨®, laica, amb el rock. Perqu¨¨ la nit no acab¨¦s amb prematurs atacs de cor, quan es portava una hora de concert la pressi¨® va comen?ar a baixar i va sonar Here She Comes Walkin per enlla?ar-la sense soluci¨® de continu?tat amb I Wanna Marry You. El punt ¨¤lgid d'aquest rec¨¦s de tranquil¡¤litat enmig de la tempesta el¨¨ctrica el va iniciar una entrada d'harm¨°nica i, s¨ª, The River omplia tot el Camp Nou de llums de m¨°bils titil¡¤lant com en un cel digital sota el qual tothom semblava estimar-se. Va ser realment bonic, un instant d'una emotivitat absoluta. Salva d'aplaudiments, instants de silenci i de nou una balada, aquesta vegada la profunda Point blank, amb el seu llarg desenvolupament cadenci¨®s, pausat, emmarcat per l'estampa de Bruce Springsteen, sense guitarra, cantant al centre de l'escenari, donant sentit a la lletra amb el moviment dels seus bra?os.

I com sempre, la m¨²sica com a ¨²nica protagonista. L'escenari, rematat per les banderes d'Estats Units i de Catalunya, era gran, nom¨¦s aix¨°. Nom¨¦s el que calia per destacar la humanitat d'una banda de senyors grans encap?alada per alg¨² que als seus 66 anys es creix sobre els escenaris, que ocupa per hores mostrant una entrega f¨ªsica sens dubte incre?ble a la seva edat. I el millor ¨¦s que malgrat que se sap que els concerts d'Springsteen s¨®n aix¨ª, sense truc, apel¡¤lant a valors elementals, segueix sorprenent, segueix aclaparant, permet seguir pensant que, malgrat tot, tot no s'ha perdut. I per m¨¦s inri cada concert ¨¦s diferent, i el de Barcelona va incloure peces no habituals a la gira nord-americana com Atlantic City o Darlington County, entre d'altres.

Havia transcorregut hora i mitja i The Boss, incansable, es va dedicar a recollir i llegir els cartells que li tendien els fans indicant-li can?ons que volien escoltar. Una festa. Podia millorar? Aqu¨ª va Glory Days, va semblar pensar, i de nou l'estadi totalment bolcat. ?s el que va continuar fent fins al final de la nit, una nit ¨¨pica de m¨¦s de tres hores i mitja en la qual es van alternar balades i peces que retrunyien a l'est¨®mac: Ramrod, Drive All Night, Lonesome Day, Brilliant Disguise, The Rising, Purple Rain recordant Prince, Born In The USA, Born To Run y Dancin In The Dark amb totes les llums de l'estadi enceses¡­ fins a la final Twist and shout.

S¨ª, no resta espai per al cinisme. The Boss va comen?ar triomfal la seva gira europea. Cada actuaci¨® ser¨¤ diferent, per¨° cada concert ser¨¤ igual, un pols al tedi, un missatge n¨ªtid i sense giragonses: la m¨²sica, el rock, ¨¦s un dels millors lenitius. I Bruce Springsteen, el millor remeier de multituds.