Els alcaldes pressionen el Govern perqu¨¨ dialogui amb les el¨¨ctriques i la banca

Tot i la unitat amb la qual el m¨®n municipalista, les entitats socials i la Generalitat van abordar el recurs del Govern central a la llei antidesnonaments i contra la pobresa energ¨¨tica, alguns municipis troben a faltar m¨¦s comprom¨ªs amb la part de la norma que no va ser recorreguda. Per aix¨°, alcaldes i la comissi¨® promotora del text susp¨¨s estan pressionant el Govern catal¨¤ perqu¨¨ reuneixi les empreses subministradores i la banca, i coresponsabilitzar-les en l¡¯ajuda a les fam¨ªlies vulnerables. Pr¨¤cticament tots els ajuntaments metropolitans van aprofitar una trobada dimarts passat a l¡¯?rea Metropolitana per celebrar una primera reuni¨® i abordar el tema conjuntament.

Despr¨¦s de la cimera de totes les parts, el 3 de maig despr¨¦s de con¨¨ixer-se el recurs del PP, el Departament de Governaci¨® de la Generalitat ha portat la batuta de les converses per dissenyar un instrument legal nou que doni recer als articles recorreguts de la llei 24/2015, tots referents a eines per lluitar contra els desnonaments. Per exemple, l¡¯obligaci¨® a facilitar lloguer social a una fam¨ªlia afectada o la cessi¨® obligat¨°ria de pisos. Ja hi ha hagut diverses reunions i les parts veuen amb optimisme els aven?os.

En aquestes reunions de seguiment hi participen tant l¡¯Associaci¨® Catalana de Municipis (ACM) com la Federaci¨® de Municipis de Catalunya (FMC), unes institucions que els ajuntaments consideren interlocutors v¨¤lids, per¨° que no tenen experi¨¨ncia en la primera l¨ªnia de la trinxera contra els desnonaments o la pobresa energ¨¨tica que tenen ciutats com Barcelona, Terrassa, Sabadell o Sant Cugat. Les entitats municipalistes, diuen els alcaldes, s¡¯encarreguen d¡¯altres q¨¹estions, mentre que qui ha abordat les conseq¨¹¨¨ncies de la crisi i ja t¨¦ eines rodades per afrontar la pobresa energ¨¨tica o els desnonaments s¨®n les ciutats.

¡°La Generalitat ha de dissenyar el futur, per¨° alg¨² ha d¡¯encarregar-se de cobrir el mentrestant¡±, assegura el segon tinent d¡¯alcalde de Sabadell, Maties Serracant. Una idea que comparteix l¡¯alcaldessa de l¡¯Hospitalet de Llobregat, N¨²ria Mar¨ªn, que creu que els municipis poden seguir exercint pressi¨® cap als bancs per¨° admet que, sense la llei, perden for?a. A l¡¯Hospitalet, per exemple, hi ha 39 expedients oberts contra els bancs Santander i Popular: casos en qu¨¨, explica Mar¨ªn, es van negar a fer cessi¨® d¡¯immobles.

I dins d¡¯aquest mentrestant, hi ha el fet d¡¯utilitzar les eines que el recurs del Govern en funcions del PP no va tocar de la llei 24/2015. En concret, les que tenen a veure amb la pobresa energ¨¨tica, on clarament s¡¯estableix l¡¯obligaci¨® de les empreses subministradores de comunicar als serveis socials municipals els casos ¡ªper comprovar la situaci¨® socioecon¨°mica de les fam¨ªlies¡ª abans de realitzar un tall per impagament i de ¡°garantir que concedeixin ajudes a fons perdut¡± per pagar les factures de les persones vulnerables. ¡°Gaireb¨¦ deu mesos despr¨¦s no s¡¯ha signat cap conveni amb les subministradores¡±, recorda Mar¨ªa Campuzano, portaveu de l¡¯Alian?a contra la Pobresa Energ¨¨tica (APE).

¡°Els municipis petits tenen molt poc marge de pressi¨® davant les entitats financeres i les subministradores, per aquest motiu la negociaci¨® d¡¯aquests convenis ha de fer-se en bloc¡±, sostenen des del consistori barcelon¨ª.

Fins ara ¨¦s el m¨®n local el que ha mantingut el pes de les factures impagades de les persones vulnerables. L¡¯Alian?a contra la Pobresa Energ¨¨tica va sol¡¤licitar a l¡¯Ag¨¨ncia de Consum que en dues setmanes es faci una reuni¨® amb les empreses subministradores, la Generalitat i els ajuntaments per acostar posicions. ¡°Si les empreses insisteixen a no complir la llei, volem que aquesta voluntat es faci p¨²blica¡±, diu Campuzano.

Les subministradores insisteixen que ja ajuden les fam¨ªlies vulnerables a trav¨¦s del bo social o de l¨ªnies d¡¯ajuda pr¨°pies de cada empresa, com en el cas d¡¯Agbar. Per¨° tot al marge de la llei antidesnonaments. A Barcelona nom¨¦s Iberdrola comunica als serveis socials els impagaments per verificar que no es tracti de persones en situaci¨® de vulnerabilitat i evitar els talls. ¡°Amb les empreses hi ha di¨¤leg, per¨° hi ha marge perqu¨¨ ho facin m¨¦s f¨¤cil¡±, afegeix Mar¨ªn.

L¡¯APE tamb¨¦ critica la decisi¨® de la Generalitat de reviure el fons solidari contra la pobresa energ¨¨tica, una borsa comuna per pagar les factures i que en teoria hauria de ser nodrida preferiblement d¡¯aportacions de les empreses. ¡°En aquest moment tenim dues definicions de vulnerabilitat. La de la llei 24/2015 ¨¦s m¨¦s garantista que la que es d¨®na per crear el fons¡± de la Generalitat, critica Campuzano.