Comunistes?

No hi ha comunisme per¨° reneix l'anticomunisme. Els l¨ªders de la dreta, el PP i Ciutadans, i tamb¨¦ el PSOE per¨° m¨¦s discretament, s'escandalitzen davant la hipot¨¨tica possibilitat que els ¡°comunistes¡± i uns altres ¡°extremistes¡± arribin al poder. I anuncien grans mals, no se sap quins. De qu¨¨ i de qui tenen por? El ¡°comunisme¡±, identificat amb el sistema sovi¨¨tic, ha desaparegut, nom¨¦s en perviu la seva caricatura a Corea del Nord, ja que a Cuba est¨¤ en una transici¨® sense possible marxa enrere. A l¡¯Europa occidental, els partits comunistes fa d¨¨cades que es van integrar en els sistemes pol¨ªtics de democr¨¤cia representativa i els m¨¦s importants, especialment el franc¨¨s i l'itali¨¤, van formar part de governs en tots els nivells de l¡¯Estat. El PC franc¨¨s, sota la presid¨¨ncia socialista de Mitterrand, i el PC itali¨¤, que va derivar en el Partit Democr¨¤tic, est¨¤ en la Internacional Socialista, va integrar una gran part de la Democr¨¤cia Cristiana i governa a It¨¤lia. Els personatges distingits que denuncien el perill comunista a Espanya suposem que no es refereixen al comunisme internacional inexistent sin¨® a l'espanyol i al catal¨¤. I utilitzen el terme comunista no com un concepte que es pot entendre amb les seves virtuts i defectes sin¨® com un insult. Quan Rajoy o Rivera es refereixen al comunisme semblen inspirats per Carrero Blanco o qualsevol ministre del franquisme. Lamentable i, a m¨¦s, in¨²til.

Hi ha una for?a pol¨ªtica comunista al nostre pa¨ªs? Els que s¨®n o van ser comunistes s¨®n una amena?a per a les llibertats i el progr¨¦s? Les esquerres noves o renovades poden considerar-se m¨¦s o menys radicals o moderades, per¨° els seus programes, declaracions o formes de fer pol¨ªtica s¨®n m¨¦s pr¨°pies del liberalisme progressista i de la socialdemocr¨¤cia cl¨¤ssica. Amb alguns trets dels moviments socials similars a tots els pa?sos europeus o americans. Als quals s'afegeixen els hereus del comunisme forjat en l'antifranquisme i arrelat en el moviment obrer i ciutad¨¤ i a les universitats i en els sectors culturals i professionals. Aporten realisme i experi¨¨ncia i en el seu passat, com en el present, porten amb ells un ADN profundament democr¨¤tic. O potser no van ser els militants comunistes lluitadors per la democr¨¤cia, les llibertats i la reconciliaci¨® nacional i la seva acci¨®, pac¨ªfica i molt costosa, acceptada per ¨¤mplies capes de la poblaci¨®? M¨¦s que temor o inseguretat, la cultura pol¨ªtica dels comunistes hereus de l'antifranquisme ¨¦s una garantia d'ordre democr¨¤tic i de canvis per a les majories socials.

Fer servir el terme ¡°comunista¡± referit al PSUC i al PCE com un insult ¨¦s indigne. Se'ls va denominar ¡°el partit¡± i va ser l'organitzaci¨® pol¨ªtica m¨¦s present i amb m¨¦s iniciativa des de finals dels anys 40 fins a la mort del dictador. Milers de militants i centenars de dirigents i quadres van passar per les presons, el maltractament policial, l'exili, la clandestinitat. No van ser els ¨²nics, per¨° s¨ª els m¨¦s nombrosos. Van estar en m¨²ltiples fronts i gaireb¨¦ sempre van liderar la resist¨¨ncia democr¨¤tica. Van ser respectats per l¡¯Esgl¨¦sia de base i per intel¡¤lectuals i professionals qualificats que no compartien les mateixes idees per¨° admiraven els militants comunistes. Jorge Sempr¨²n va criticar durament el comunisme d'aquella ¨¨poca, per¨° tamb¨¦ sempre va manifestar la seva identificaci¨® amb els militants. L¨ªders pol¨ªtics i intel¡¤lectuals d'ideologia liberal van expressar el reconeixement al protagonisme dels comunistes en la lluita per la democr¨¤cia, en la consecuci¨® de les llibertats pol¨ªtiques i la defensa dels drets socials i culturals. La Transici¨® truncada els va portar a una relativa marginaci¨®. No van demanar res a canvi. I quan han nascut i s'han desenvolupat noves forces pol¨ªtiques i socials els han donat suport sense cap pretensi¨® dirigent. La seva cultura pol¨ªtica ¨¦s molt clara: promoure la democr¨¤cia a tots els nivells de les institucions, l'economia, la cultura i la vida social. I ni esperen afalacs ni escolten els insults.

Jordi Borja ¨¦s urbanista.