Provatures d¡¯estil

Sense ni saber-ho, Jorge Luis Borges, al relat Pierre Menard, autor del Quijote, publicat a Ficciones (1944), posava les bases de la postmodernitat liter¨¤ria. Pierre Menard, un fictici simbolista franc¨¨s de segona fila, s¡¯entesta a redactar un Quijote modern. No pas actualitzant-lo o canviant-lo a caprici seu, sin¨® reescrivint-lo literalment. Al segle XX o al XXI, el text id¨¨ntic de Cervantes esdev¨¦ molt m¨¦s ric i complex que al XVII, at¨¨s que el sentit que li atorguem ¨¦s ben diferent.

La caiguda d¡¯Amlet, de Jordi Oriol, parteix de la voluntat deliberada d¡¯adaptar Hamlet. La perspectiva amb qu¨¨ s¡¯observa el personatge shakespeari¨¤ m¨¦s universal ¨¦s la de la seva consci¨¨ncia. ?s la ment a?llada en el seu m¨®n paranoic, en davallada cap a les fond¨¤ries, la que s¡¯expressa. La veu que parla exterioritza el flux de consci¨¨ncia d¡¯un Hamlet conf¨²s, entotsolat, en caiguda lliure.

La desconstrucci¨® d¡¯Oriol de Hamlet en forma de mon¨°leg bucle, infinit, treballa molt els ritmes espasm¨°dics i els jocs de paraules, m¨¦s o menys atzarosos, congruents o encertats. Probablement efica?os en escena, si hi ha un actor que sap com entomar-los. Acollint-se a una ret¨°rica del caos i de les adher¨¨ncies contempor¨¤nies, la veu que perora s¡¯acosta i s¡¯allunya sense aturador, amb marrades i efectes de contrast, de les obsessions del pr¨ªncep de Dinamarca.

Inspirada en La tempestat de Shakespeare, L¡¯empestat presenta un Caliban que pateix la contaminaci¨® de les paraules i sap com definir la seva pena. Tot i que t¨¦ forma de di¨¤leg entre Ivan i Gabriel ¡ªcontrafigures si ¨¦s no ¨¦s beckettianes de Caliban i Ariel¡ª, es tracta, fet i fet, d¡¯un mon¨°leg camuflat. A la intemp¨¨rie, Ivan es presenta camusianament com un estrany, un home revoltat, un malent¨¨s, un infestat. Amb el rerefons de les pen¨²ries del Caliban shakespeari¨¤, fa tombs sobre la tesi que el llenguatge ¨¦s com una pesta. Quan el t¨¦, el seu turment es torna m¨¦s dolor¨®s, perqu¨¨ ja disposa de paraules per expressar-lo. El llenguatge seria, a m¨¦s, un l¨ªmit, una mancan?a: no permet abastar la immensitat del m¨®n i, per postres, est¨¤ massa devaluat.

Com a La caiguda d¡¯Amlet, a L¡¯empestat Oriol es complau a perdre¡¯s en rimes arbitr¨¤ries de paraules o amb jocs de mots de si l¡¯encerto l¡¯endevino. Est¨¤ b¨¦ la glossa lliure de les obres de partida, feta de circumloquis i incrustacions, sovint tamb¨¦ de referents teatrals (Shakespeare, Beckett...) o b¨ªblics (Adam i Eva). Est¨¤ b¨¦, aix¨ª mateix, la relectura del personatge de Caliban en clau camusiana, jarryesca o surrealista i, com Hamlet, condemnat a una llibertat m¨¦s invocada que real. Malgrat aix¨°, tret d¡¯alguns passatges, tots dos textos no superen l¡¯estadi de provatures d¡¯estil, un punt l¨²diques i capricioses.

Encara que considerem l¨ªcita i laudable una mirada irreverent dels cl¨¤ssics, i sobretot del tan reconsagrat Shakespeare, la reescriptura postmoderna de Hamlet i La tempestat que empr¨¨n Oriol confirma les intu?cions borgesianes sobre la recepci¨® de les obres del passat. Sense deixar de tenir un cert to i una intenci¨®, el resultat de les seves temptatives, massa perdudes en la ret¨°rica de la confusi¨® i el joc pel joc, ens fa enyorar la for?a po¨¨tica i l¡¯enc¨ªs de la paraula dels originals.